1. Diversitat humana

Diversitat humana. Una visió desde l’antropologia biològica

Per entendre la diversitat humana cal mirar enrere, fins als orígens de l’ésser humà, i també cal que ens adonem que moltes de les idees que tenim sobre la nostra evolució són errònies.

De vegades diem que l’ésser humà prové del simi, però no és cert: no provenim dels simis, sinó que som simis. Dins de la mateixa família de simis hi ha els orangutans, els goril·les, els ximpanzés i els éssers humans.

Tampoc no és cert que els ximpanzés siguin els nostres avantpassats més propers: l’ésser humà no prové del ximpanzé, sinó que els humans i els ximpanzés som parents del mateix nivell, amb un avantpassat comú.

Sovint ens imaginem la nostra evolució com una línia recta, però aquesta representació no és encertada: la nostra evolució té la forma d’un arbre amb moltes branques.

En l’evolució de la nostra espècie, l’Homo sapiens, hi han intervingut moltes espècies diferents, i també tenim gens d’altres grups del gènere Homo que s’han extingit, com els neandertals, els denissovans i altres que encara no hem identificat.

La nostra espècie, Homo sapiens, es va originar a l’Àfricaf a entre 300.000 i 200.000 anys. Durant uns 100.000 anys, els grups d’Homo sapiens es van moure pel territori africà i es van barrejar entre ells; així, gràcies a aquesta mescla, va començar la diversitat humana.

Fa uns 120.000 anys, alguns grups d’Homo sapiens van començar a sortir de l’Àfrica. Però no fou fins fa uns 60.000 anys que hi va haver una gran migració i molts es van escampar per la resta del món.

Els grups que havien arribat directament de l’Àfrica a cada continent es van barrejar amb els que hi van arribar després, i aquestes barreges van fer que la diversitat humana fos encara molt més gran.

Totes les poblacions humanes són el producte de migracions i mestissatges, és a dir, de barreges genètiques entre diversos grups.

A Europa, després de l’última gran glaciació, hi vivien grups de caçadors i recol·lectors. Fa entre 9.000 i 7.000 anys, hi van arribar els primers agricultors des del Pròxim Orient. Més endavant, fa uns 4.500 anys, també van arribar-hi noves poblacions de cultura iamna procedents de l’est. Aquestes poblacions es van anar barrejant amb el temps i van contribuir a formar les poblacions europees actuals.

Aquestes barreges van donar lloc a diverses combinacions genètiques que es manifestaven en el color i la forma dels cabells, el color dels ulls, l’estatura, el color de la pell... 

Tothom té un origen mestís, però les persones d’un mateix grup tenen algunes característiques físiques semblants; això ens ha portat a preguntar-nos si ens podem classificar en races.

La civilització egípcia pensava que els éssers humans es classificaven en quatre races, segons el color de la pell. Aristòtil feia una classificació basada en la relació entre el caràcter i el clima: els grups del nord eren freds i agressius, els asiàtics eren intel·ligents i servils, i els grups grecs, com ell, eren equilibrats i superiors a la resta.

Totes aquestes classificacions són creacions humanes, i les persones que les fan sempre consideren que el seu grup és superior als altres. Linné i Morton van ser dos científics especialistes en la classificació de les espècies, i els dos consideraven que els grups europeus eren superiors, però avui sabem que el seu sistema de classificació no era ni objectiu ni rigorós i que, per tant, no té cap fonament científic.

L’any 1972, Richard Lewontin, especialista en genètica, va demostrar que la diferència genètica entre diversos grups o races humanes és només d’un 6 %. En canvi, dues persones del mateix grup o raça poden tenir diferències de més del 85 %. És a dir, que entre dues persones blanques catalanes hi pot haver moltes més diferències genètiques que entre una persona blanca catalana i una persona negra senegalesa, per exemple.

Per tant, no té sentit classificar l’ésser humà en races, perquè la diferència genètica entre grups és molt més petita que la que hi pot haver entre persones del mateix grup.

Ara bé, és cert que hi ha diferències físiques que són molt evidents. La majoria d’aquestes diferències tenen a veure amb les adaptacions del cos al medi. Les persones de les comunitats pigmees són més baixes, perquè això les ajuda a adaptar-se a les condicions de vida a la selva. Molts grups africans tenen cossos esvelts amb extremitats llargues, cosa que els ajuda a dissipar la calor del cos en les zones de climes càlids. Molts pobles esquimals tenen organismes que afavoreixen l’acumulacióde greixos omega-3.

Les poblacions del nord, poc exposades al sol, tendeixen a tenir la pell clara, cosa que facilita la síntesi de vitamina D, mentre que les poblacions del sud, molt exposades al sol, tenen pells fosques, que les protegeixen dels raigs ultraviolats.

Alguns d’aquests gens provenen de les barreges genètiques dels nostres avantpassats amb altres espècies: neandertals, denissovans i altres grups humans extingits. Per exemple, algunes comunitats tibetanes han heretat un gen denissovà que els permet tolerar millor les baixes concentracions d’oxigen en altituds elevades.

La diversitat genètica ens ajuda a adaptar-nos a l’entorn, però les diferències entre persones del mateix grup són molt més grans que les diferències entre grups.

Genèticament, les races no existeixen.

 

Per entendre la diversitat humana actual 

hem d’entendre com es va originar l’espècie humana. 

De vegades diem que l’ésser humà prové del simi, 

però això no és cert: 

l’ésser humà no prové del simi, sinó que és un simi. 

Dins de la família dels simis hi ha els orangutans,

els goril·les, els ximpanzés i els éssers humans.  

Tampoc és cert que els ximpanzés  

siguin els nostres avantpassats més propers: 

els humans i els ximpanzés som parents del mateix nivell,

amb un avantpassat comú.  

Sovint ens imaginem la nostra evolució com una línia recta,

però aquesta representació no és encertada:

la nostra evolució té la forma d’un arbre amb moltes branques.  

En l’evolució de la nostra espècie, l’Homo sapiens,

hi han intervingut moltes espècies diferents,

i algunes es van extingir fa milers d’anys. 

L’espècie Homo sapiens va néixer a l’Àfrica fa uns 250.000 anys.

Durant 100.000 anys, els primers grups d’Homo sapiens

es van moure pel territori africà

i es van barrejar entre ells.

Així va començar la diversitat humana.

Fa uns 120.000 anys, alguns grups d’Homo sapiens 

van començar a sortir de l’Àfrica, tot i que la majoria s’hi van quedar.

Però, fa uns 60.000 anys, hi va haver una gran migració

i molts grups d’Homo sapiens es van escampar per la resta del món.  

Al cap de molts anys, els grups que havien arribat de l’Àfrica

es van barrejar amb altres grups que van arribar després

i que havien passat per altres territoris.  

La barreja de grups diferents

va fer que la diversitat humana fos molt més gran.  

Totes les poblacions humanes

són el producte de migracions i mestissatges,

és a dir, de barreges genètiques entre diversos grups.  

Aquesta diversitat es veu en l’aspecte de les persones:

el color i la forma dels cabells, el color dels ulls i la pell,

l’estatura o la forma del cos. 

Això ha fet que molta gent es pregunti 

si les diferències del cos estan relacionades  

amb les diferents maneres de ser, 

si totes les persones som de la mateixa espècie, 

o si hi ha diferents races humanes. 

Durant molts anys, molta gent va pensar

que hi havia diverses races humanes

relacionades amb les diferències físiques i les maneres de ser. 

A més, les persones que classificaven els humans en races 

consideraven sempre que la seva raça era superior a la resta. 

Però la genètica ha demostrat que això no és veritat.

No hi ha races humanes. 

Tots les persones som de la mateixa espècie. 

És cert que hi ha diferències físiques,

però la diferència genètica entre diferents grups humans

és molt més petita que la diferència que hi pot haver

entre persones del mateix grup. 

Per exemple, dues persones blanques catalanes

poden tenir diferències genètiques molt més grans

que una persona blanca catalana i una persona negra del Senegal.  

Moltes de les diferències físiques entre grups de zones diferents

tenen a veure amb l’adaptació al lloc on viuen.  

Per exemple: 

Les persones de les comunitats pigmees solen ser baixes,

perquè això les ajuda a moure’s millor per la selva.  

Molts grups africans tenen les cames i els braços més llargs,

cosa que els ajuda a eliminar la calor del cos.  

Les poblacions del nord,

on hi ha poc sol,  

solen tenir la pell clara.

Això les ajuda a fabricar vitamina D.

En canvi, les persones de les zones on fa més calor  

tenen la pell fosca, que les protegeix dels raigs del sol.  

Les races genètiques no existeixen. 

Text adaptat per Associació Lectura Fàcil