3. Violència masclista i drets de les dones

La violència masclista és una expressió de la discriminació estructural que històricament han patit les dones. Es fonamenta en relacions de poder desiguals entre homes i dones, i es manifesta a través d’agressions que poden ser físiques, sexuals, psicològiques, econòmiques o simbòliques.

Aquest fenomen social té les arrels en els estereotips i els rols de gènere que les societats han construït al llarg del temps. Aquests models assignen funcions i comportaments diferenciats segons el sexe, amb la qual cosa perpetuen la subordinació de les dones.

La Llei 5/2008 reconeix la violència masclista com una violació dels drets humans. Aquesta violència es pot produir tant en l’àmbit públic com en el privat i afecta qualsevol dona, independentment de l’edat, l’origen o la identitat de gènere. També pot afectar els fills de les dones que la pateixen.

Les formes que pot adoptar inclouen des de l’agressió directa fins a la manipulació emocional, la dependència econòmica, la violència digital o l’exclusió social.

Amb la modificació d’aquesta llei mitjançant la Llei 17/2020, s’hi incorporen conceptes clau per entendre millor la complexitat del fenomen:

• La interseccionalitat, que fa visible com diferents eixos de discriminació (origen, classe, discapacitat, etc.) poden interactuar amb la situació de les dones i agreujar-la.
• La diligència deguda, que obliga les institucions a actuar amb responsabilitat per prevenir la violència, protegir les persones i reparar les conseqüències d’aquesta violència.
• La victimització secundària, que fa referència als danys afegits que pot patir una dona que és víctima de violència quan és qüestionada per les autoritats o no en rep una atenció adequada.

D’acord amb la Llei, els tipus de violència masclista són diversos:

• Física: agressions que posen en perill la integritat corporal.
• Psicològica: control, insults, humiliacions i manipulacions.
• Sexual: coaccions o agressions de caràcter sexual no consentides.
• Obstètrica i per vulneració de drets sexuals i reproductius: pràctiques mèdiques no respectuoses amb les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de les dones,en l’atenció a la salut sexual i reproductiva.
• Econòmica: privació de recursos o control de l’autonomia financera.
• Digital: assetjament, control o difusió de continguts íntims sense consentiment a través de les noves tecnologies.
• De segon ordre: represàlies contra qui dona suport a la víctima.
• Vicària: violència exercida sobre els fills o altres familiars de la dona per fer-li mal.

La violència masclista es pot produir en múltiples contextos:

• En les relacions de parella o de família.
• En l’àmbit laboral: assetjament sexual, discriminació per embaràs o maternitat.
• En la comunitat: agressions, tràfic de dones, mutilació genital femenina.
• En l’espai públic o institucional: hostilitat, amenaces, discriminació.
• En entorns educatius, polítics o digitals.
• En qualsevol entorn on es vulnerin la llibertat, la dignitat o la integritat de les dones.

Les dades recollides per l’Enquesta de violències masclistes de Catalunya de 2021 mostren el següent:

• El 79,3 % de les dones catalanes més grans de 15 any sha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida.
• La violència sexual és la més freqüent, seguida de la psicològica i la digital.
• El 58 % de les dones ha patit violència psicològica en la parella, especialment en forma de control o de dany a l’autoestima.
• Només el 18,4 % ha denunciat la violència patida. Els motius principals per no denunciar-la són la por que no se les creguin, la percepció que no és greu, el temor de les represàlies i el bloqueig emocional o la vergonya.

 

 

La violència contra les dones és una forma de discriminació.

Existeix perquè, al llarg de la història,

les dones han estat tractades com a inferiors als homes.

Aquesta violència es basa en idees que la societat ha creat

sobre com han de ser i comportar-se les dones i els homes.

Aquestes idees no són naturals,

sinó que s’han anat construint al llarg del temps.

Quan una dona pateix violència pel simple fet de ser dona,

s’estan vulnerant els seus drets. Per exemple:

• El dret a viure amb dignitat.
• El dret a la vida i a la seguretat.
• El dret a viure sense por ni discriminació.
• El dret a la llibertat i a la seguretat.
• El dret a la intimitat i a la protecció de les seves dades personals.

Segons la llei, la violència masclista

és una violació dels drets humans.

Es dona quan els homes fan servir la violència

per dominar les dones,perquè existeix una desigualtat entre homes i dones.

Qualsevol dona pot patir violència masclista:

dones adultes, nenes o adolescents i dones transgènere.

També els fills de les dones que pateixen violència es poden veure afectats.

La violència masclista pot ser:

• Física: colpejar.
• Psicològica: controlar o insultar.
• Sexual: obligar a tenir relacions sexuals.
• Obstètrica: en l’atenció mèdica, tractar malament durant l’embaràs o el part.
• Econòmica: impedir que una dona tingui diners.
• Digital: amenaçar a través d’internet.
• De segon ordre: atacar persones que donen suport a la dona.
• Vicària: fer mal als fills de la dona per fer-la patir.

La violència masclista pot passar en molts àmbits:

• A casa, amb la parella o la família.
• A la feina; per exemple, quan una dona és discriminada perquè està embarassada.
• Al carrer, amb agressions o humiliacions.
• A internet, mitjançant insults o amenaces.
• A les institucions, com l’administració o la justícia.
• A la política, a l’escola o a la universitat.
• A qualsevol espai públic o privaton una dona pugui sentir-se maltractada o discriminada pel fet de ser dona.

I poden ser d’extrema gravetat com:

• Tràfic de dones.
• Mutilació genital femenina.
• Avortaments forçats.
• Esterilitzacions obligades.
• Feminicidis.

La llei actual parla de conceptes nous, com ara els següents:

• Interseccionalitat: quan una dona pateix discriminació per ser dona, però també per altres motius, com el color de pell, l’origen, la discapacitat, etc.
• Diligència deguda: l’obligació de l’Estat de protegir i ajudar les dones.
• Victimització secundària: quan una dona que ha estat víctima de violència rep un maltractament afegit per part de les institucions.

Què diuen les dades?

L’any 2021, una enquesta va mostrar que a Catalunya:

• 8 de cada 10 dones més grans de 15 anys ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida.
• El tipus més comú és la violència sexual, seguida de la psicològica i la digital.
• En les relacions de parella, més de la meitat de dones ha patit violència psicològica, com ara insults o control constant.
• Només 2 de cada 10 dones han denunciat la violència patida. Els motius per no denunciar-la són els següents:

• Tenen por que no les creguin.
• Pensen que no és prou greu.
• Tenen por de les represàlies.
• Senten culpa o vergonya.

Text adaptat
per Associació Lectura Fàcil