2. Diversitat i gènere
El concepte de gènere sorgeix per la necessitat de diferenciar aquest concepte del sexe biològic i mostrar que ser dona o home no només depèn del cos, sinó també de les normes socials que ens ensenyen com hem de comportar-nos.
La filòsofa francesa Simone de Beauvoir ja ho deia l’any 1949al seu llibre El segon sexe: «No es neix dona, s’arriba a ser-ho». Això vol dir que el que entenem per «ser dona» o «ser home» pot canviar segons el lloc, el temps o la cultura.
Amb el temps, diferents moviments feministes han aportat idees per entendre millor aquestes diferències. Alguns s’han centrat en la desigualtat econòmica; d’altres, en el valor de l’experiència femenina; i, d’altres, en com s’entrecreuen aspectes com la raça o la identitat. D’aquesta manera, s’ha creat el que coneixem com perspectiva de gènere, que no només ens permet preguntar-nos on són les dones en els diferents àmbits del coneixement científic i de la realitat (política, cultural, econòmica, mediàtica...), sinó per què no hi són i com s’ha construït una realitat pensada des del punt de vista dels homes.
Aquesta perspectiva de gènere ens ajuda a veure i denunciar les desigualtats que encara existeixen entre dones i homes.
Durant els últims cent anys, les dones han guanyat presència al món del treball. Tot i això, encara hi ha moltes desigualtats. Les dones cobren de mitjana un 20,9 % menys que els homes. Això es deu, entre altres factors, al fet que 3 de cada 4 feines a temps parcial les fan dones, i que molts dels sectors on treballen estan mal pagats.
A Catalunya, gairebé la meitat de les dones cobra menys del salari mínim. A més, moltes han patit assetjament sexual a la feina. La seva situació empitjora encara més si tenim en compte la càrrega de treball domèstic i de cura que també assumeixen.
Tot i que cada cop més dones treballen fora de casa, això no ha anat acompanyat d’un repartiment equitatiu de les feines domèstiques i de cura. Les dones encara fan el triple de tasques de la llar que els homes. A més, solen fer les tasques més feixugues.
Això genera un debat: hi ha qui pensa que avancem cap a la igualtat i hi ha qui diu que estem en una «revolució estancada», és a dir, que les dones han canviat molt, però els homes molt poc.
Les dones han accedit a feines que abans només feien els homes. Tot i això, segueixen havent-hi barreres com el sostre de vidre, que impedeix que arribin a càrrecs alts, o el terra enganxós, que els fa molt difícil sortir de feines precàries.
En canvi, els homes no han accedit a feines tradicionalment femenines, ni tan sols a les que tenen bones condicions. Per exemple, a les escoles bressol de Barcelona, només 11 dels 1.000 professionals són homea, i això no ha canviat en 25 anys.
Es comença a veure una petita reducció de la desigualtat de gènere en les tasques domèstiques, sobretot perquè les dones hi dediquen menys temps, no pas perquè els homes n’hi dediquin més. Les dones joves fan menys feina a casa que les més grans, però els homes han augmentat molt poc la seva dedicació.
Sí que s’ha vist un augment del temps que els homes dediquen a cuidar les criatures, però això no ha reduït el temps que hi dediquen les mares, que sovint viuen el que es coneix com maternitat intensiva.
En total, les dones treballen més hores que els homes (sumant la feina remunerada i la no remunerada). Això fa que tinguin menys temps lliure, i que sovint hagin de combinar aquest temps amb altres obligacions. En canvi, els homes acostumen a tenir un temps personal setmanal només per a ells.
Autor

Vicent Borràs Català
Professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball – QUIT i de l’Institut d’Estudis del Treball.Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), diplomat en Magisteri per la Universitat de València i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997) amb la tesi “L’estructuració del consum i els grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona”.
Ha estat Vicedegà d’Organització Acadèmica (2012-2018) i Secretari del Departament de Sociologia (2018-2020) en la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB.
La seva trajectòria acadèmica comença en el 1991 com a becari (FPU) en el QUIT. Durant aquests anys ha realitzat estades predoctorals en la Universitat de Berkeley, Califòrnia; en la Universitat de Chicago, Illinois i en la Unversidad d’Essex, Anglaterra. L’any 2014 va realitzar una estada de recerca en el Center for the Study of Men and Masculinities en Stony Brook University, Nova York.La seva producció científica és nombrosa i es publica a les revistes més importants de la seva àrea de coneixement; és revisor de revistes especialitzades en les seves àrees de coneixement, treball i gènere, mètodes de recerca, consum, mercat de treball i la relació entre temps, treball i vida quotidiana.
Pots trobar la producció científica de Vicent Borràs Català al Portal de recerca de la UAB.
El gènere no és el mateix que el sexe biològic.
El sexe fa referència al cos,
mentre que el gènere té a veure amb les normes socials
que ens diuen com s’han de comportar les dones i els homes.
Simone de Beauvoir, una filòsofa francesa, va dir fa molts anys:
«No es neix dona, s’arriba a ser-ho».
Això vol dir que ser dona o home depèn també de l’educació,
la cultura i el temps en què es viu.
Diversos moviments feministes han ajudat a entendre millor
aquestes diferències.
Alguns parlen de la desigualtat econòmica.
Altres donen importància a l’experiència de les dones.
També n’hi ha que parlen de com afecta el gènere
juntament amb altres factors, com la raça o la classe social.
Gràcies a aquestes idees,
s’ha creat el que s’anomena perspectiva de gènere.
Aquesta perspectiva o mirada ens serveix
per preguntar-nos per què no hi ha dones
en àmbits com la política,
la cultura o els mitjans de comunicació.
També ens ajuda a entendre les desigualtats
i a denunciar que, encara avui, homes i dones
no tenen les mateixes oportunitats.
En els últims cent anys,
les dones han començat a treballar més fora de casa.
Però encara hi ha moltes diferències:
- Les dones cobren menys diners que els homes.
- Moltes dones tenen feines de mitja jornada,
perquè han de cuidar criatures o gent gran. - A més, moltes dones han patit assetjament sexual a la feina.
A casa també hi ha desigualtats.
Tot i que moltes dones treballen fora,
les tasques domèstiques i de cura
no es reparteixen de manera igual.
Les dones fan el triple de feina a casa que els homes,
i sovint fan les tasques més pesades.
Algunes persones pensen que estem avançant
cap a la igualtat entre dones i homes.
Altres creuen que no s’està avançant.
Les dones fan feines que abans només feien els homes,
però encara troben dificultats per arribar a càrrecs importants.
Això s’anomena sostre de vidre.
També hi ha moltes dones que fan feines mal pagades
i els costa canviar de feina.
Això s’anomena terra enganxós.
Els homes, en canvi, fan molt poques feines
de les que tradicionalment feien les dones.
Per exemple, a les escoles bressol de Barcelona
hi treballen 1.000 persones, però només 11 són homes,
i això no ha canviat en els últims 25 anys.
Pel que fa a les feines de casa, hi ha hagut una petita millora.
Les dones fan una mica menys de feina domèstica que abans,
perquè hi dediquen menys temps, però els homes encara en fan molt poca.
Els homes sí que passen més temps cuidant les criatures,
però això no fa que les dones hi dediquin menys temps.
Les mares continuen sent les que tenen més responsabilitat.
Si sumem la feina amb sou i la feina de casa,
les dones treballen més hores que els homes.
Per això tenen menys temps lliure,
i, quan tenen temps lliure,
sovint l’han de combinar amb tasques familiars.
Els homes, en canvi, tenen més temps per a ells sols.
Informació complementària
