5. Diversitat ètnica i racialització

Al llarg de la història, la raça ha condicionat molt la manera com les societats classifiquen les persones i tracten la diferència.

Durant molts anys, la raça ha dividit les persones pels trets físics, com el color de la pell, i s’ha utilitzat per justificar la dominació d’uns grups socials sobre els altres. 

La ciència moderna ha demostrat que la raça no té cap base científica. De fet, conceptes racials, com negre, indi o blanc, no existien abans de la colonització d’Amèrica i l’explotació de l’Àfrica. Els van inventar els colonitzadors europeus per justificar el sotmetiment de les persones i els pobles colonitzats. Aquest és l’origen del racisme genètic, que es va estendre per Europa fins al segle xx. 

Avui en dia, la majoria de la gent ja no creu en la raça genètica, però la societat continua sent racista. Hi ha una nova idea de raça que no es basa en trets biològics, sinó socials, culturals, religiosos, físics, lingüístics, etc. La raça social és una construcció de les nostres societats, no existeix en la naturalesa, però els seus efectes són molt reals, sobretot per a les persones racialitzades. 

La racialització consisteix a atribuir una raça social a una persona a partir d’algunes característiques culturals, religioses, físiques o lingüístiques, i a tractar-la com si aquella classificació racial fos natural.

L’any 1961, Frantz Fanon, un filòsof anticolonialista especialista en racisme, va definir el concepte de racialització com un procés polític que es dona sobretot en contextos colonials per justificar la dominació d’uns grups humans sobre uns altres. Dècades més tard, fa uns quaranta anys, la filosofia europea el va redefinir com un procés social que construeix categories per classificarles persones fent veure que aquestes categories són naturals.

El racisme es basa en la racialització, i considera que unes races socials són superiors a les altres. De vegades, el racisme s’expressa en discursos explícitament racistes, però altres vegades es manifesta de manera més subtil, en pràctiques socials que provoquen discriminació, exclusió, estigmatització i vulneració de drets dels grups socials racialitzats. En alguns casos, hi ha agressions constants contra grups racialitzats que poden arribara l’extermini d’aquests grups: és el que es coneix com genocidi. 

A més, les discriminacions produïdes per la racialització sovint es combinen amb altres de basades en el gènere, la classe social, l’origen geogràfic, l’orientació sexual, etc., de manera que les persones racialitzades sovint pateixen una discriminació múltiple. 

L’artista i filòsofa Adrian Margaret Piper diu que el que fa que s’identifiqui amb altres afrodescendents no són les característiques físiques (perquè no hi ha cap tret que tinguin totes les persones considerades «negres»), sinó el fet que la societat blanca les vegi totes com «negres» i, sobretot, la discriminació que pateixen per aquest motiu.

Els processos de racialització són cada cop més complexos, perquè les societats també ho són, i afecten, sobretot, alguns perfilsde persones migrades. Són noves formes de racisme i es manifesten clarament en el discurs antiimmigrants.

Actualment, hi ha molts tipus de racisme: xenofòbia (odi a les persones estrangeres), islamofòbia (odi a les persones islàmiques), racisme antinegres... Però tots tenen un tret comú: afecten grups minoritaris que pateixen moltes discriminacions que el grup dominant no pateix. El grup dominant gaudeix de privilegis racials que ha heretat de l’època colonial i que el mateix grup contribueix a perpetuar, encara que sigui de manera inconscient. 

L’any 2024, el 33 % de la població espanyola afirmava que se sentia discriminada pel seu origen racial o ètnic. Les persones racialitzades amb més risc de patir discriminació són les persones gitanes, musulmanes, afrodescendents o negres africanes.

És important identificar i combatre totes les noves formes de racisme, també les més subtils. No es tracta només de denunciar els prejudicis, les discriminacions i la violència racista, sinó de promoure i construir una cultura realment antiracista. 

La ciència ha demostrat que les races no tenen cap base científica: 

no hi ha cap característica biològica que condicioni la personalitat.

Però, al llarg de la història, la raça s’ha utilitzat

per classificar les persones i dominar alguns grups socials.

Quan els europeus van colonitzar Amèrica

i van esclavitzar la població africana,van crear la idea de raça biològica

per justificar la dominació sobre els altres pobles. 

La raça biològica es basa en l’aspecte físic,

sobretot en el color de la pell. 

Actualment, no es classifica tant les persones pel color de la pell,

sinó per altres característiques com la cultura, la religió o la llengua.

Això s’anomena raça social.

La societat crea aquestes classificacions de manera artificial,

però acaba creient que són diferències naturals

que condicionen la manera de ser de les persones.

Aquest procés es diu racialització.

El racisme es basa en la idea que unes races socials

són superiors a les altres,

i que les races superiors tenen dret a dominar les inferiors.

Aquestes idees són construccions creades per la societat,

però afecten la realitat,

sobretot les vides de les persones racialitzades,

perquè provoquen discriminacions molt greus.

A més, les persones racialitzades

també pateixen altres discriminacions a causa del gènere,

la classe social o econòmica, l’origen, l’orientació sexual...

Adrian Margaret Piper és una artista i filòsofa

que té avantpassats de l’Àfrica.

Diu que se sent identificada amb altres persones afrodescendents, 

però no per les seves característiques físiques ni culturals, 

sinó per la manera com les tracta la societat americana.  

En realitat, no hi ha cap característica física

que tinguin totes les persones afrodescendents, 

però la societat americana les tracta

com si fossin un grup diferent: el de les persones «negres». 

Sentir que la societat les identifica com a «negres»

i les discrimina per això 

és el que fa que aquesta artista se senti unida a altres afrodescendents, 

encara que no hi tingui res més en comú. 

Avui dia, el racisme no es basa en els trets físics,

sinó en la cultura, l’origen o la situació econòmica.

Aquest tipus de racisme afecta sobretot

les persones que han migrat,

si tenen pocs diners o venen de determinats països.

Encara que avui parlem més de cultura que de biologia,

el racisme continua funcionant de manera molt semblant:

discrimina, separa i dona avantatges a uns grups per sobre d’uns altres.

L’any 2024, 1 de cada 3 persones a Espanya

deia que se sentia discriminada pel seu origen racial o ètnic. 

Les persones amb més risc de patir racisme

són les persones gitanes, musulmanes,

afrodescendents o negres africanes.  

El racisme mai afecta el grup dominant d’una societat, 

perquè té uns privilegis que ha heretat de l’època colonial.  

Les discriminacions sempre les pateixen els grups minoritaris. 

Per això, és important reconèixer totes les formes de racisme

i lluitar per construir una societat realment antiracista. 

Text adaptat
per Associació Lectura Fàcil