7. Diversitat i discapacitat

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat defineix la discapacitat com una deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial que fa que la persona trobi barreres quan es relaciona amb l’entorn. Aquestes barreres impedeixen que pugui participar en la societat en igualtat de condicions.

Les barreres no són causades per la discapacitat, sinó per l’entorn, que no està dissenyat per assegurar que totes les persones hi puguin interactuar adequadament. Sovint, la societat no té en compte les necessitats de les persones amb discapacitat.

Per tant, la discapacitat no és una limitació de la persona, sinó una forma més de la diversitat humana, que cal valorar i respectar. Les persones amb discapacitat poden fer tantes aportacions a la societatcom la resta, sempre que l’entorn estigui dissenyat pensant en tothom.

De fet, el concepte de discapacitat és una construcció social, és a dir, no és una propietat que tinguin les persones en si, sinó que és una idea elaborada per algunes societats i cultures en funció de l’estructura d’aquestes societats.

Les persones amb discapacitat no són més vulnerables físicament o psicològicament, sinó que és la societat la que construeix un entorn que les discrimina, les separa o les estigmatitza.

Així, doncs, la causa de la desigualtat i la violència no és la discapacitat, sinó la manera com la societat la tracta, perquè la converteix en un factor de discriminació. Quan la discapacitat va unida a altres factors de discriminació, com la identitat cultural, el nivell econòmic, l’orientació sexual o la identitat de gènere, la situació empitjora encara més.

Tot i que s’estan fent progressos, encara queda molt per aconseguir la plena inclusió de les persones amb discapacitat, sobretot en àmbits com el treball, l’oci, l’accés a l’habitatge i la formació d’una família. Aquest darrer àmbit afecta sobretot les dones que volen ser o són mares. Sovint se les qüestiona o es dubta de la seva capacitat per ser mares i formar una llar, tant des de la societat com des de la seva família i amistats.

La creació de serveis integrals basats en la col·laboració, el treball en xarxa i la gestió eficient dels recursos millora l’atenció de les persones amb discapacitat i les seves famílies. També és molt positiu el nou model d’escola inclusiva, que afavoreix la convivència i beneficia tot l’alumnat, amb discapacitat o sense.

Ara bé, la majoria de professionals que treballen amb persones amb discapacitat (docents, juristes, personal sanitari o d’atenció al públic) no reben una formació específica en atenció inclusiva. Això suposa una barrera per a la creació d’entorns realment inclusius.

DADES

EUROPA (segons l’Eurostat, per a 2023)

1. A la Unió Europea, el 27 % de la població de més de 16 anys té alguna discapacitat. Això representa 101 milions de persones.
2. La probabilitat de tenir alguna discapacitat augmenta amb l’edat. Més de la meitat de les persones de més de 65 anys tenen alguna discapacitat.
3. 1 de cada 5 persones amb discapacitat abandona els estudis abans d’acabar l’escolarització obligatòria.
4. Gairebé el 18 % de les persones amb discapacitat d’entre 20 i 26 anys estan a l’atur, el doble que les persones sense discapacitat de la mateixa franja d’edat.
5. La meitat de les persones amb discapacitat se sent discriminada.
6. El 17 % de les persones amb discapacitat han patit violència, sobretot les dones, la gent gran i els infants.

 

ESPANYA

1. A Espanya hi ha 4,38 milions de persones amb discapacitat; el 58,6 % són dones.
2. Només el 35,5 % de les persones amb discapacitat tenen una feina reglada.
3. Durant el curs escolar 2022-2023, el 84,2 % de l’alumnat amb necessitats educatives especials va anar a centres escolars ordinaris.
4. El 63,7 % de les persones que cuiden persones amb discapacitat són dones.

 

CATALUNYA

1. A Catalunya hi ha 720.266 persones amb discapacitat: 347.157 són homes i 373.109 són dones.
2. Durant el curs escolar 2023-2024, hi va haver 46.253 alumnes amb necessitats educatives especials.D’aquests, només 8.226 van anar a centres d’educació especial. La resta van anar a escoles ordinàries.
3. Només el 37,1 % de les persones amb discapacitat tenen una feina reglada.
4. A Catalunya hi ha 864 centres per a persones amb discapacitat, que inclouen: residències, centres ocupacionals, centres d’atenció especialitzada i llars.
5. Només el 0,03 % de les prestacions per a persones amb discapacitat inclouen assistència personal. Aquest servei els proporciona una persona de suport, segons les seves necessitats, i en promou així l’autonomia.
6. Els estudis demostren que el servei d’assistència personal és una inversió rendible i sostenible: per cada euro invertit, es generen 3,20 € de benefici social.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat

diu que la discapacitat és una dificultat que afecta

el cos, la ment, el pensament o els sentits.

Aquesta dificultat fa que, quan la persona es relaciona amb l’entorn,

hi trobi barreres que altres persones no hi troben.

Això fa més difícil la seva vida en societat.

Però aquestes barreres no les crea la discapacitat,

sinó l’entorn, que no està pensat per a totes les persones.

Està pensat només per a les persones que no tenen discapacitat.

Això provoca discriminació,

perquè les persones amb discapacitat

no tenen les mateixes oportunitats que les altres persones.

La discapacitat no és una limitació de la persona.Totes les persones som diferents

i la discapacitat és una forma més d’aquesta diversitat humana.

La diversitat és positiva perquè fa que el món sigui millor.

Per això, cal valorar-la i respectar-la.

Les persones amb discapacitat

poden aportar moltes coses a la societat,

si l’entorn està pensat per a tothom.

Sovint les persones amb discapacitat estan discriminades,

però la causa no és la discapacitat, sinó la societat.

La societat discrimina les persones amb discapacitat

i també les persones pobres, les persones de cultures diferents,

les persones que no s’identifiquen com a dones ni com a homes

i, en general, les persones que no encaixen

amb el que es considera normal.

Quan una persona amb discapacitat

també té alguna d’aquestes característiques,

la discriminació és encara molt més gran.

La societat discrimina les persones amb discapacitat,

sobretot quan volen treballar, fer activitats d’oci,

tenir una casa o formar una família.

Les dones amb discapacitat són les més afectades.

De vegades, la seva pròpia família i les amistats

els diuen que no poden ser mares ni tenir cura de la casa.

Però cada cop s’estan fent més canvis

per aconseguir una societat inclusiva.

Ara les escoles són inclusives.

Això vol dir que tots els infants

poden anar a la mateixa escola,  

tant si tenen necessitats educatives especials com si no.

També els serveis públics tenen més en compte

les necessitats de tota la ciutadania.

Encara queda molta feina per fer.

La majoria de professionals que treballen

amb persones amb discapacitat

(a les escoles, als jutjats, als serveis mèdics...)

no s’han format per atendre aquestes persones

de manera adequada.

A poc a poc, la societat està canviant

per tal de ser cada vegada més inclusiva

i tenir en compte totes les persones.

 

DADES

EUROPA (segons l’Eurostat, per a 2023)

1. A la Unió Europea hi ha més de 100 milions de personesamb discapacitat.
2. Les persones grans tenen més possibilitats de tenir discapacitat. La meitat de les persones de més de 65 anys tenen alguna discapacitat.
3. 1 de cada 5 persones amb discapacitat deixa els estudis abans d’hora.
4. 1 de cada 10 joves busca feina però no en troba. En el cas de joves amb discapacitat, són 1 de cada 5.
5. La meitat de les persones amb discapacitat se sent discriminada.
6. 1 de cada 5 persones amb discapacitat ha patit violència, sobretot les dones, la gent gran i els infants.

 

ESPANYA

1. A Espanya hi ha més de 4 milions de persones amb discapacitat. Més de la meitat són dones.
2. Només 1 de cada 3 persones amb discapacitatt é una feina amb contracte.
3. El curs 2022-2023, el 85 % de l’alumnat que necessitava educació especialva anar a una escola ordinària.
4. La majoria de les persones que tenen cura  d’una persona amb discapacitat són dones.

CATALUNYA

1. A Catalunya hi ha 720.266 persones amb discapacitat: D’aquestes, 347.157 són homes i 373.109 són dones.

1. Durant el curs 2023-2024, hi havia 46.253 alumnes que necessitaven educació especial. Però només 8.226 van anar a escoles d’educació especial. La resta van anar a escoles ordinàries.

2. Només 1 de cada 3 persones amb discapacitat té una feina amb contracte.
3. A Catalunya hi ha 864 centresper a persones amb discapacitat, com ara: residències, centres ocupacionals, centres d’atenció especialitzada i llars.

Molt poques persones amb discapacitat

tenen servei d’assistència personal.

L’assistent personal acompanya la persona amb discapacitat

quan ella ho demana.

D’aquesta manera, pot viure de manera autònoma

i rebre suport quan el necessita.