8. Discapacitat, igualtat de drets i accessibilitat
L’any 2006 es va aprovar la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (CRPD) de les Nacions Unides, i va entrar en vigor el 3 de maig del 2008. Actualment, l’han signada 164 països. L’objectiu de la Convenció és garantir que totes les persones amb discapacitat puguin gaudir de tots els drets humans en igualtat de condicions. Aquesta convenció també reconeix que l’accessibilitat és molt important per garantir els drets i les llibertats de tothom.
La Unió Europea ha aprovat l’Estratègia sobre els drets de les personesamb discapacitat (2021-2030), per combatre les desigualtats que pateixen es persones amb discapacitat. A més, hi ha una sèrie de lleis europees destinades a eliminar les barreres amb què es troben les persones amb discapacitat, com ara la Llei europea d’accessibilitat.
Aquestes lleis determinen que totes les persones tenim el dret i el deure d’oferir i rebre informacions clares i accessibles sobre els productes que consumim, els entorns en què vivim i els serveis de què disposem, per tal que tothom pugui comprendre aquestes informacions sense necessitat d’adaptacions. D’això se’n diu disseny universal, perquè és accessible per a tothom.
L’accés a la informació
La informació ha de ser accessible per a tothom. Cal comunicar-la de maneres diverses, per tal que arribi a totes les persones.
L’any 2023 es va aprovar el Codi d’accessibilitat de Catalunya, que diu que la informació accessible ha de combinar diversos sistemes de comunicació alhora, i que s’ha de transmetre al mateix temps per almenys dues de les tres vies: auditiva, visual o tàctil.
Les noves tecnologies ens poden ajudar molt en aquest sentit, perquè ofereixen molts recursos i moltes possibilitats comunicatives, i faciliten la tasca de les persones que emeten i reben informació accessible.
Accessibilitat universal
L’accessibilitat universal permet que totes les persones puguin participar en igualtat de condicions en qualsevol àmbit, com ara en l’educació, l’administració, la sanitat o la cultura.
Aquesta edició del Vagó de la Ciència explica els següents serveis d’accessibilitat:
L’audiodescripció serveix per transmetre el contingut de les imatges amb paraules, per tal que les persones cegues o amb baixa visió puguin accedir-hi. Es pot aplicar a programes de televisió, teatre, òpera, dansa, museus, esdeveniments en directe, etc.
L’audiointroducció és un complement de l’audiodescripció. Ofereix una informació prèvia sobre un esdeveniment (per exemple, sobre l’argument, els personatges o el context d’una pel·lícula o d’una obra de teatre). Pot ser gravada o en directe.
L’audiosubtitulació consisteix a convertir els subtítols escrits en subtítols orals. Pot ser enregistrada o en directe, amb veu humana o amb veu sintètica.
Les audioguies descriuen amb paraules les peces dels museus o els punts d’un itinerari. Poden incloure audiodescripció i audionavegació per a persones que no tenen accés al contingut visual. També hi ha videoguies i guies amb altres formats digitals.
Les visites tàctils permeten tocar objectes i espais per tal de percebre l’obra o l’escenari pel tacte. Aquestes visites es poden fer de manera autònoma amb una audioguia o poden ser guiades per un professional. Inclouen recursos com maquetes accessibles i plànols tactovisuals per millorar la comprensió dels espais.
La subtitulació és la incorporació de text escrit als continguts audiovisuals. S’hi reprodueixen les veus dels personatges, però també altres informacions sonores importants. Es pot classificar segons si la llengua és la mateixa que la del text original, si és de creació humana o automàtica, si va destinada a persones sordes o al públic en general, o si es produeix en diferit o en directe.
La transcripció consisteix a comunicar els continguts orals (de vegades també els continguts visuals) en textos escrits. Es pot fer en directe o en diferit, amb la participació de professionals o amb eines automàtiques.
La interpretació en llengua de signes facilita la comunicació entre persones que usen llengües orals i persones que usen llengües signades. Es pot fer en directe o amb enregistraments.
Tots aquests serveis faciliten l’accés a la informació i la comunicació. Però, per tal que siguin efectius, cal tenir en compte dos punts importants:
- Cal anunciar aquests serveis de manera adequada, perquè totes les persones sàpiguen que els poden fer servir.
- Cal que l’accés a aquests recursos sigui accessible.
Totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats
per accedir a l’entorn, als serveis i a la informació.
Això vol dir que aquests han de ser accessibles per a tothom
i que, si no ho són, han de canviar per tal que ho siguin.
D’això se’n diu accessibilitat.
L’any 2006 es va aprovar la Convenció sobre els drets
de les persones amb discapacitat i l’han signat 164 països.
L’objectiu de la Convenció és garantir
que totes les persones amb discapacitat
poden gaudir de tots els drets humansen igualtat de condicions.
La Convenció també reconeix
que l’accessibilitat és molt important
per garantir els drets i les llibertats de tothom.
La Unió Europea també ha aprovat una sèrie de lleis
per eliminar les barreres a la informació i a l’entorn
amb les quals les persones amb discapacitat es troben sovint.
Aquestes lleis diuen que totes les persones
tenim el dret i el deure de donar i de rebre
informacions clares i accessibles
sobre els productes que consumim,
els entorns on vivim i els serveis de què disposem.
D’aquesta manera tothom pot comprendre
aquestes informacions
sense que calguin adaptacions afegides.
D’això se’n diu disseny universal,
perquè és accessible per a tothom.
Accés a la informació i la comunicació
La informació ha de ser accessible per a totes les persones:
tant si hi veuen com si no, tant si hi senten com si no.
Això vol dir que la comunicació
ha d’utilitzar formes i canals diversos
per arribar a tothom.
Per tant, la informació s’ha de presentar
de diverses maneres alhora: visual, auditiva i tàctil.
L’any 2023 es va aprovar el Codi d’accessibilitat de Catalunya,
que diu que la informació
sempre s’ha de comunicar almenys per dos canals:
visual i auditiu, o bé visual i tàctil, o bé auditiu i tàctil.
Però mai d’una sola manera.
Les noves tecnologies ens poden ajudar
a comunicar la informació de manera més accessible.
Accessibilitat universal
L’accessibilitat universal vol dir que tothom
pot participar en igualtat de condicions
en qualsevol àmbit: l’escola, l’administració,
la salut o la cultura.
Aquesta edició del Vagó de la Ciència
explica les diverses formes d’accessibilitat:
L’audiodescripció serveix per transmetre
el contingut de les imatges amb paraules i sons,
per tal que les persones cegues o amb baixa visió
puguin accedir-hi.
Es pot aplicar a programes de televisió, teatre,
òpera, dansa, museus o esdeveniments en directe.
L’audiointroducció és un complement de l’audiodescripció.
Ofereix una petita introducció oral,
abans que comenci l’esdeveniment.
Per exemple, pot donar informació sobre el context,
els personatges o la història
d’una pel·lícula o d’una obra de teatre.
Pot estar enregistrada en àudio o pot ser en directe.
L’audiosubtitulació consisteix a convertir els subtítols escrits
en subtítols orals. Pot ser enregistrada o en directe,
amb veu humana o amb veu sintètica.
Les audioguies descriuen amb paraules
les peces dels museus o els punts d’un itinerari.
Poden incloure audiodescripció i audionavegació
per a persones cegues o amb visió reduïda.
També hi ha videoguies i guies amb altres formats digitals.
Les visites tàctils permeten tocar objectes i espais.
Aquestes visites es poden fer de manera autònoma
amb una audioguia o poden ser guiades per un professional.
Inclouen recursos com maquetes accessibles
i plànols tàctils i visuals
perquè les persones cegues o amb visió reduïda
es puguin fer una idea dels espais.
La subtitulació consisteix a posar textos escrits
als continguts audiovisuals.
Els subtítols reprodueixen les veus dels personatges,
però també expliquen altres informacions sonores importants.
Es poden classificar segons si la llengua
és la mateixa que la del text original,
si són de creació humana o automàtica,
si van destinats a persones sordes o al públic en general
o si es produeixen en diferit o en directe.
La transcripció consisteix a explicar els continguts sonors
amb textos escrits.
De vegades, també explica la informació visual.
Es pot fer en directe o en diferit,
amb persones o màquines automàtiques.
La interpretació en llengua de signes
facilita la comunicació entre persones
que usen llengües orals
i persones que usen llengües de signes.
Es pot fer en directe o es pot enregistrar.
Tots aquests serveis faciliten l’accés a la informació i la comunicació.
Però, per tal que siguin efectius, cal tenir en compte dues coses:
- És molt important que aquests serveis estiguin ben anunciats, perquè totes les persones sàpiguen que els poden fer servir.
- Cal que l’accés a aquests recursos sigui accessible.
Text adaptat per Associació Lectura Fàcil
Autora
Estel·la Oncins
Doctora en Accessibilitat i Intel·ligència Ambiental per la UAB. Compta amb una àmplia experiència en la prestació de serveis d’accessibilitat per a esdeveniments en directe com a traductora, subtituladora i sobretituladora per a diferents cadenes de televisió i conferències espanyoles, i també com a audiodescriptora per al Gran Teatre del Liceu.
Les seves àrees de recerca són la traducció audiovisual, l’accessibilitat digital i dels mitjans de comunicació, i la indústria creativa.
Actualment, participa en el Grup de Treball d’Educació i Divulgació (EOWG) del World Wide Web Consortium (W3C). També ha participat en els projectes LiveTextAcces (LTA) d’ERASMUS+ (2018-2021) i IMPACT (2019-2022), així com en els projectes d’Horitzó 2020 HELIOS (2018-2021) i TRACTION (2020-2023).
Podeu trobar la producció científica d’Estel·la Oncins al Portal de Recerca de la UAB.
Informació complementària
