Actualitat

Investigadors de la UAB han elaborat el mapa més complet fins ara de l’interactoma essencial dels bacteris, és a dir, de com es combinen i interactuen les proteïnes per dur a terme funcions essencials per a la seva supervivència. La recerca, publicada a la revista eLife, ha emprat l’eina d’intel·ligència artificial AlphaFold per predir i modelar més de 1.400 interaccions. Els resultats han revelat detalls fins ara desconeguts d’aquests mecanismes i ofereixen possibles dianes per al desenvolupament de nous antibiòtics.

Un equip del VHIR i de la UAB destaca la proteïna ERK5 com a factor clau en la resistència a fàrmacs contra el càncer. Les teràpies anticàncer basades en fàrmacs agonistes de la via de TRAIL són interessants perquè maten les cèl·lules tumorals sense afectar les cèl·lules normals, però no han aconseguit bons resultats en assaigs clínics a causa de la resistència dels tumors. La inhibició d'ERK5 emergeix com una estratègia prometedora per restaurar la sensibilitat dels tumors als tractaments oncològics.

Investigadors de l’IBB-UAB han desenvolupat la base de dades més completa disponible a data d’avui per comprendre les bases de l’agregació proteica, fenomen associat a l’envelliment i a diverses patologies. El nou recurs, A3D-MOBD, aplega els proteomes de dotze dels organismes model més estudiats que abasten clades biològics distants i conté més de mig milió de prediccions de regions proteiques amb propensió a formar agregats.

Investigadors de l’IBB-UAB han generat una nova classe de nanoestructures capaces de capturar i neutralitzar una gran quantitat de partícules del virus SARS-CoV-2, tant en solucions líquides com en la superfície de materials. Les noves nanopartícules es podrien fer servir en la fabricació de materials antivirals com filtres d’aigües residuals i d’aire, i en tests per a una detecció precoç de la covid-19. A més, aquestes nanopartícules podrien ser redissenyades per reconèixer altres patògens.

Un estudi coordinat des de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) estudia en rates velles els efectes que té una dieta de restricció calòrica sobre l’hipocamp, una estructura cerebral crítica en processos d’aprenentatge i memòria. Els resultats corroboren que hi ha una millora cognitiva derivada de la dieta i conclouen que va lligada a una reducció dels nivells d’inflamació i pèrdua neuronal a l’hipocamp.

El grup de recerca de Teràpia Gènica del Sistema Nerviós (UAB) i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya del VHIR estan desenvolupant una teràpia gènica capaç de reduir la resposta inflamatòria en etapes inicials i avançades de la malaltia. Els resultats obtinguts en models animals són esperançadors, fins i tot havent de continuar amb la recerca per a optimitzar el tractament.

El laboratori de Biologia Molecular de Llevats de la UAB ha descobert durant la seva recerca diferents proteïnes susceptibles d’ésser multifunció, concretament les Hal3 i Vhs3, que regulen una proteïna fosfatasa i a més poden formar un enzim clau per a la síntesi del coenzim CoA. Recentment han demostrat que una curta seqüència d’aquestes proteïnes pot actuar com a predictor de la seva multifuncionalitat.

Investigadors de la UAB han desenvolupat nanoestructures esfèriques, biocompatibles i estables que s’uneixen a la proteïna spike del SARS-CoV2 amb una alta afinitat i impedeixen la infecció de les cèl·lules. L’estratègia modular i d’autoassemblatge que han fet servir permetria adaptar-les per combatre altres virus i dissenyar molècules amb una gran capacitat antiviral. La recerca s'ha publicat a la revista ACS Applied Materials & Interfaces.

Una recerca de Natalia Sánchez, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB, ha estat premiada pel programa L'Oréal-UNESCO 'For Women in Science', que cada any reconeix els treballs més capdavanters de cinc investigadores nacionals amb menys de quaranta anys.

Oferta de Contractació de dues places de professorat al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular en la 2ª convocatòria 2022 del Programa SERRA HÚNTER.