Un pegat bioadhesiu, inspirat en com s'adhereixen els musclos, elimina les cèl·lules del tumor cerebral més letal
Un estudi coordinat des de l’Institut de Neurociències de la UAB proposa un tractament per al glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu. Es tracta d’uns pegats provats en cultius cel·lulars i cervells extrets de porcs que generen un elevat estat d’oxidació cel·lular de manera local i controlada, fet que minimitza els possibles efectes secundaris sistèmics.
El glioblastoma és el tumor cerebral més prevalent i agressiu. La seva proliferació és molt ràpida, és altament invasiu i actualment no hi ha cap tractament que permeti frenar-ne el desenvolupament o curar-lo, fet pel qual l’esperança de vida després del diagnòstic és molt curta. El procediment habitual és fer una resecció quirúrgica del tumor, seguida de radioteràpia i quimioteràpia, però fins i tot amb aquest tractament tan agressiu les recurrències són el més habitual, sovint abans de l’any.Ara, en un article publicat a la prestigiosa revista Advanced Science, un equip de recerca coordinat pel professor Víctor Yuste, del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular i l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), ha dissenyat i provat diversos pegats bioadhesius que podrien inserir-se al lloc d’on s’extreu el tumor quan es fa la cirurgia per atacar les cèl·lules cancerígenes que hi puguin quedar.El disseny dels pegats està inspirat en com s’enganxen els musclos a les roques (fent servir molècules del grup dels polifenols), de manera que el material s’adhereix fortament al teixit cerebral humit, fet que permet alliberar el fàrmac de manera sostinguda.D’acord amb els resultats, de totes les opcions avaluades, el pegat amb catequina —un polifenol natural present en el te verd, el cacau i algunes fruites— va ser el que va funcionar millor, atès que va aconseguir eliminar aproximadament el 90 % de les cèl·lules malignes. Es tracta d’un material molt oxidant que provoca la mort de les cèl·lules ja que fa augmentar les espècies reactives d’oxigen (ROS). «Si s’hagués d’administrar oralment, la catequina podria provocar un impacte col·lateral sistèmic no desitjat. En canvi, en adherir-se a la zona d’on s’ha extret el tumor, pot actuar de manera local, i així es minimitza o s’evita l’aparició d’efectes secundaris», explica el professor Yuste.A més, «aquests materials presenten una elevada activitat antimicrobiana i una biocompatibilitat excel·lent, fet que ajudaria a prevenir infeccions i afavoriria una correcta cicatrització de la ferida. Si a això hi sumem el baixíssim cost de producció i la simplicitat en la seva elaboració, es converteixen en una opció viable des del punt de vista del seu desenvolupament futur, l’escalat i el potencial interès inversor», afegeix Jose Bolaños Cardet, investigador de la UAB i de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). L’estudi, que és una col·laboració entre diversos centres de recerca de Catalunya, incloent-hi l’INc-UAB, l’ICN2, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), pot suposar un gran pas endavant en el tractament del glioblastoma i una esperança per als pacients que reben aquest diagnòstic tan dur.Aquest projecte és finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) [10.13039/501100011033] i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER/ERDF – UE), en el marc del projecte PID2024-161159OB-I00. Referència:Bolaños-Cardet J, Pugliese S, Bruna J, Ruiz-Molina D, Suárez-García S, Yuste VJ. «A Mussel-Inspired Bioadhesive Patch to Selectively Kill Glioblastoma Cells». Adv. Sci. (Weinh). 2026 Jan 27:e10658. doi.org/10.1002/advs.202510658