Les biblioteques de la UAB a la I Jornada CLARIAH-ES en Bibliotecas
Les biblioteques de la UAB han participat a la I Jornada CLARIAH-ES en Bibliotecas, celebrada a Madrid, on van presentar dues experiències que mostren com les biblioteques universitàries esdevenen actors clau en el desenvolupament d’infraestructures digitals i en la promoció de la Ciència Oberta.
Les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona van tenir un paper destacat a la I Jornada CLARIAH-ES en Bibliotecas: Infraestructures Digitals i Ciència Oberta, celebrada abans-d'ahir a Madrid. La trobada va reunir professionals de biblioteques, arxius i institucions GLAM amb l’objectiu d’explorar el potencial de les infraestructures digitals en la recerca contemporània i el paper que hi poden jugar les biblioteques.
La jornada, amb una clara vocació divulgativa, va apropar conceptes sovint percebuts com a complexos —com les infraestructures de recerca, la gestió de dades, la interoperabilitat o els núvols científics— a través d’un llenguatge accessible i exemples pràctics. L’objectiu era mostrar com la tecnologia pot esdevenir una aliada per millorar la gestió de la informació, incrementar la visibilitat institucional i facilitar una Ciència Oberta més col·laborativa.
En aquest context, el Servei de Biblioteques de la UAB va presentar dues experiències que il·lustren la transformació de les biblioteques universitàries en infraestructures de suport a la recerca.
La primera presentació, “Les Humanitats Digitals i les biblioteques universitàries: el cas de la UAB”, va mostrar la consolidació d’un ecosistema d’Humanitats Digitals a la universitat, amb desenes de projectes en marxa, diversos grups de recerca implicats i aliances institucionals. El Portal d’Humanitats Digitals de la UAB hi actua com a plataforma de visibilitat i connexió, mentre que el Servei de Biblioteques hi té un paper estratègic oferint suport tècnic especialitzat, assessorament i gestió d’infraestructures digitals, posicionant-se com a soci actiu en els projectes de recerca.
La segona presentació, “I després de la digitalització, què?: el patrimoni digital com col·leccions de dades”, va abordar el canvi de paradigma que transforma les col·leccions digitals en col·leccions de dades. Més enllà de preservar i donar accés a documents digitalitzats, les biblioteques treballen per estructurar, enriquir i connectar la informació mitjançant tecnologies com l’OCR/HTR, el reconeixement d’entitats o l’anàlisi massiva de corpus. Aquest procés permet convertir les col·leccions en dades reutilitzables i interoperables per a la recerca.
Durant la jornada també es van presentar iniciatives europees com CLARIN, DARIAH o la European Open Science Cloud (EOSC), infraestructures que faciliten compartir, preservar i reutilitzar dades científiques. Aquest marc europeu reforça el paper de les biblioteques com a agents clau en la gestió de dades i en la construcció d’una Ciència Oberta basada en la col·laboració i la reutilització del coneixement.
La participació de la UAB a la jornada va posar de manifest com les biblioteques universitàries ja no són només espais de conservació, sinó infraestructures actives que transformen col·leccions en dades fiables, contextualitzades i obertes, connectant tecnologia, recerca i societat.
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
-
Educació de qualitat
-
Aliança pels objectius