|
Ja fa un mes que no ens veiem les cares, que no ens podem saludar amb un somriure quan ens creuem pels passadissos dels mòduls o dels despatxos, que no podem encetar discussions a classe, que no podem fer xerrameca al bar o als menjadors que tenim al G5 i al G6, que no podem compartir idees a la Sala Knowledge Hub ni anar a buscar un llibre a la biblioteca, que no podem tancar ni obrir aules o indicar a algú on són, que no podem tenir cura -ni gaudir- d’un espai que és ben nostre, ni podem donar menjar als gats que de la nostra facultat n’han fet la seva llar, que no podem fer les gestions que fèiem cada dia, ni atendre a ningú mirant-li als ulls. Qui ho diria que són aquells gestos més petits, aquells que passen desapercebuts, els que més enyorem ara! Ja fa un mes que estem confinats, per aquest motiu, el primer text d’aquest butlletí, no pot ser ni informatiu ni acadèmic, cal que sigui una mica més personal, una mica més de tots.
|
