Viu a la UAB

Neix la major xarxa d'infraestructures científiques europees en nanocičncia

El projecte NFFA-Europe agrupa vint centres de recerca, laboratoris i universitats punters en la investigació en aquest camp, entre ells els que formen part del Barcelona Nanocluster Bellaterra BNC-b: la UAB, el PRUAB, l'IMB-CNM, l'ICMAB i l'ICN2.

17/11/2015

En els últims deu anys, Europa ha invertit al voltant de 10 mil milions d'euros en la creació de laboratoris de nanociència i nanotecnologia arreu del continent. Ara, per tal d'optimitzar recursos i estimular una recerca en col·laboració, la Comissió Europea ha aprovat el projecte NFFA-Europe, que pretén integrar el seu potencial i les seves capacitats en nanociència per poder implementar la primera infraestructura global d'investigació en nanociència.

El projecte NFFA-Europe reuneix a vints institucions punteres en aquest camp, entre les quals hi ha sincrotrons, centres de recerca i universitats d'Itàlia, França, Alemanya, Suïssa, Grècia, Suècia, Regne Unit, Àustria, Eslovènia i Espanya. L'objectiu és integrar les seves infraestructures i laboratoris i posar-les a l'abast d'un gran nombre d'investigadors de diverses disciplines perquè puguin desenvolupar projectes de recerca amb un fort impacte innovador. El projecte persegueix, així, crear sinergies per oferir les millors instal·lacions per fer recerca sobre les propietats dels materials a nanoescala, tant als científics acadèmics com a les empreses.

Gràcies a aquesta iniciativa, investigadors de totes les regions d'Europa i de diferents àmbits podran accedir a les infraestructures necessàries per desenvolupar el seu projecte en totes les seves fases i amb els mètodes més específics i precisos, que inclouen des del desenvolupament de models teòrics i simulacions numèriques amb superordinador, fins a la síntesi de nanomaterials, i diferents processos de fabricació i caracterització d'estructures a la nanoescala.

S'estima que al llarg del projecte, que tindrà una durada de quatre anys i un pressupost de 10 milions d'euros, al voltant d'uns 1.000 usuaris es beneficiaran de les instal·lacions i s'hi desenvoluparan 350 projectes de recerca. Els socis del projecte també abordaran conjuntament projectes de recerca per desenvolupar nous mètodes i tècniques que permetin augmentar la precisió en la definició, transferència i posicionament de nanoestructures, així com possibilitar l'estudi en la nanoescala de fenòmens i processos (alguns ultra-ràpids) en el moment que es produeixen. A més, es duran a terme programes per formar a una nova generació de científics de diferents disciplines que seran capaços d'aprofitar eficaçment les eines i els mètodes necessaris per a la seva investigació, convertint-se en usuaris avançats de les instal·lacions existents i futures a gran escala.

Un altre objectiu prioritari del projecte és fer arribar aquest potencial a la indústria, per això l'NFFA-Europe impulsarà activitats per donar a conèixer aquestes instal·lacions a les empreses i posar-les al seu abast perquè les utilitzin per innovar i crear nous productes i dispositiu gràcies a la nanotecnologia. Per exemple, s'organitzaran visites per a les empreses a les instal·lacions dels socis del projecte i se'ls donarà facilitat perquè hi puguin realitzar proves pilot.

Una tecnologia facilitadora tranversal
El projecte NFFA-Europe uneix esforços per millorar la competitivitat europea en la recerca en nanociència, ja que és un camp molt important i en expansió de la ciència moderna. El que el fa un camp tan notable és que obre la possibilitat de crear innovacions que donin resposta a molts problemes de la societat actual en molts àmbits, com la diagnosi i tractament de malalties, la producció i l'emmagatzemament d'energia, el processat i conservació dels aliments, la vigilància i conservació del medi ambient o, fins i tot, la conservació del patrimoni cultural.

Els recursos del NFFA-Europe podran ajudar als investigadors d'arreu a desenvolupar, per exemple, sensors capaços de detectar una sola molècula d'un biomarcador, nanomedicines que permetin una millor eficàcia terapèutica, noves cèl·lules fotovoltaiques molt més eficients o embolcalls intel·ligents que permetin detectar contaminació en els aliments en temps real.

Dades de nanociència en accés obert
Un punt clau del NFFA-Europe és que pretén implementar una política de gestió de dades comuna entre tots els socis i crear una eina que reculli tota la informació generada dels projectes de recerca en nanociència que es desenvolupin al llarg del projecte. La idea és crear un repositori amb totes les dades científiques estandarditzades i en accés obert.

Aquesta eina permetria fer un pas endavant molt important amb la gestió de les dades d’experiments en nanociència, ja que permetria als investigadors consultar, compartir i analitzar els seus avenços científics en aquest camp.

Instal·lacions punteres a Catalunya
A Catalunya, sis institucions participen en aquest projecte aportant el seu valor i expertesa en la nanociència i la nanotecnologia, entre elles, l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Parc de Recerca UAB (PRUAB), l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i el Sincrotró ALBA. Tots ells formen part del Barcelona Nanocluster Bellaterra BNC-b.

En el marc del projecte, l'IMB-CNM, centre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ubicat al campus de Bellaterra de la UAB, disposa d'equips de recerca avançats que permeten la producció i el disseny de nous dispositius i materials amb noves propietats mecàniques, òptiques, elèctriques o tèrmiques. A més, l'IMB-CNM compta amb 1500m2 de la Sala Blanca de Micro i Nanofabricació, la més gran a nivell de l'estat. Està especialment preparada par a la realització de projectes d'R+D+I que precisen tecnologies de dispositius i circuits integrats de silici (xips), des del seu disseny i fabricació fins a la seva encapsulació i posterior caracterització elèctrica i física.

Per la seva banda, la UAB aporta al projecte la seva capacitat per formar a investigadors, enginyers i tècnics, tant des del món acadèmic com de la indústria, que no estan familiaritzats amb les tècniques i mètodes de recerca nanotecnològica. Hi participen investigadors del Departament d'Enginyeria Electrònica, de Física i de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina. A més, la Universitat també posa a disposició del projecte el Servei de Microscòpia, que compta amb una instrumentació i un equip altament preparat.

El Parc de Recerca UAB tindrà un paper clau en la promoció de col·laboracions entre els centres de recerca i la indústria i en impulsar l'ús d'aquestes infraestructures punteres en nanociència per part de les empreses catalanes.

L'NFFA-Europe compta a més amb el Sincrotró ALBA i dos centres de recerca que han obtingut la menció Severo Ochoa a la excel·lència científica i gaudeixen de reconeixement internacional en la recerca de nanociència i nanotecnologia: l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), un altre centre del CSIC ubicat al campus de Bellaterra de la Universitat. Ambdós centres compten amb una àmplia experiència en investigar els nanomaterials i les seves propietats, en sintetitzar nanoestructures fetes a mida i a establir nous processos per a la concepció i la fabricació de nous nanodispositius. El Sincrotró ALBA és un centre d'excel·lència en llum de sincrotró que té l'objectiu de investigar i aplicar metodologies i tècniques basades en llum de sincrotró, per dur a terme projectes d'R+D+I aportant coneixement i valor a les comunitats científica i industrial.

Web del projecte
http://www.nffa.eu/