"Women and Security" affirm the need to include gender perspective in public and private security

22/09/2023

Prevenció i Seguretat Integral UAB i l’Observatori Dona i Seguretat van organitzar el dimarts, 19 de setembre, la jornada “Dones i Seguretat: reptes i oportunitats”, a l’Edifici Blanc del Campus UAB, en què van assistir-hi unes150 persones presencialment i virtualment.

La directora del centre, Montserrat Iglesias-Lucía, presidenta i una de les impulsores de l’Observatori, fundat el 2021 juntament amb les professionals del sector Cristina Manresa, Paloma Velasco, Anna Aisa i Anna Borredá, va presentar l'acte. “Vam decidir organitzar aquesta jornada per diverses raons però, en primer lloc, pel compromís de l’Escola amb la igualtat de gènere”, va explicar Iglesias-Lucía.

Evolució positiva i a l’alça, però lleu

La directora va presentar els resultats del segon i darrer estudi, en què es mostra un canvi de tendència i un augment general de les dones en camps i subcamps de la seguretat. Un augment, però, encara minoritari i insuficient: "les dones no representen ni una quarta part de les plantilles en número globals, privant al sector i a la ciutadania del talent femení i la seva visió de la seguretat".

Imatge: Montserrat Iglesias-Lucía durant la presentació dels resultats de l'informe II Estudi Dona i Seguretat

En seguretat privada, el 2022, unes 20.034 dones ocupaven el nombre total de vacants, que en global és un 14,49% dels professionals del sector. L’informe constata que hi ha una diferència de representativitat segons el tipus d’habilitació professional: les dones ocupen principalment les categories de detectiu i vigilant (són el 26,52%), però tenen menys presència com a directores i caps de seguretat (5,46%) i escoltes privats (un 4,26%). 

Respecte el 2021, es manté la tendència a l’alça en la incorporació de les dones com a vigilants de seguretat i l’especialitat d’explosius, tot i que només creix un 1%. En aquest sentit, Montserrat Iglesias-Lucía també va oferir algunes xifres com el descens de l’habilitació professional a escoltes que són dones (un 2,56% menys), o la infrarepresentació femenina en els Guàrdies Rurals, on són un 2%.

Pel que fa als diferents cossos i forces de seguretat de l’estat, la representació de la dona va lleugerament en augment. El cos dels Mossos d’Esquadra continua sent l’organització policial amb més efectius que són dones (un 22,21%), i la Guàrdia Civil la que menys (un 8,57%).

Segons la directora, però, hi ha un retrocés en determinades escales de comandament. Si bé en organitzacions com els Mossos d’Esquadra han incrementat en un 10,34% les dones comissàries, en casos com les policies locals -on la dona es va poder incorporar entre els anys 70 i 80-, hi ha una “irrellevant” representació de les dones en les escales superior (només un 1,13%), tot i ser més de la meitat dels efectius (66,68%) en l’escala executiva. 

Canvi en el concepte de seguretat

L’Observatori defensa que el sector s’ha d’esforçar més per incorporar talent femení en aquest àmbit professional, tant des d’un punt de vista quantitatiu com estratègic. Si bé es tracta d’una professió tradicionalment masculina, el concepte ha evolucionat: “La societat ja no vol una seguretat de força física sinó assistencial, que escolti i atengui. Valors que estan relacionats amb les dones”, va dir Iglesias-Lucía.

Als obstacles perquè les dones continuïnt escalant posicions directives, s’hi suma el “veto social” a estudiar seguretat o accedir a treballar en aquest camp. "Existeix un discurs públic sobre sostres de cristall perquè la dona no s’incorpori a l’àmbit de la seguretat. És un problema cultural, d’accés i d’estructura", explicava la presidenta de l’Observatori i directora de Prevenció i Seguretat Integral UAB. 

L’informe aporta algunes solucions de millora com la incorporació i plena implantació de plans d’igualtat, o la promoció de campanyes que contribueixin a un canvi de visió sobre el paper de la dona i la seguretat, entre d’altres.

 

Imatge: Anna Almécija durant la conferència "Perspectives de gènere i polítiques de seguretat"

Incloure la perspectiva de gènere en polítiques de seguretat

La jornada va continuar amb una conferència a càrrec d’Anna Almécija, criminòloga i jurista, i experta en seguretat i polítiques d’igualtat. 

Almécija va coincidir que s’han de revisar moltes teories i praxi dins el sector perquè les dones tenen necessitats específiques que han de ser ateses: “Algú que no treballi amb perspectiva de gènere no és un bon professional”, va sentenciar.

Segons l’experta, fins ara el sector ha portat a terme polítiques neutres respecte al gènere, però cada vegada hi ha més institucions que s’esforcen per eliminar la discriminació de gènere i tenir en compte les diferències entre homes i dones. 

En aquest sentit, l’experta va mencionar algunes de les lleis de l’estat espanyol sobre seguretat i perspectiva de gènere, en què va destacar l’article sobre seguretat de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes de Catalunya, o la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual, coneguda com a “Només sí és sí”, que incorpora la necessitat de crear espais segurs amb enfocament de gènere.

D’acord amb la professional, que a l’octubre començarà un nou Curs en Disseny d’Espais Públics i Prevenció de la Inseguretat a l’Escola, les dones es relacionen diferent amb l’entorn, i la sensació de por i inseguretat s’expandeix. Va mencionar l’última enquesta de seguretat pública de Catalunya, que indica que “tot i que la percepció de seguretat és igual entre homes i dones, el percentatge de dones que deixaven de fer coses era el doble”. 

Per aquest motiu, l’experta considera que s’han de dissenyar i utilitzar metodologies quantitatives i qualitatives, que sobretot siguin participatives, per a la creació i implementació de polítiques de seguretat.

Com a propostes de millora, Anna Almécija va posar èmfasi en la necessitat d’incloure més formació i assessorament en perspectiva de gènere, canvis en els models de lideratges i en les mesures per la conciliació familiar. En l’àmbit de la seguretat pública, va recomanar la guia “Com incorporar més dones a la policia”, elaborat el 2020 per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Quant a la seguretat privada, la professional també va incidir sobretot en la correcta implantació dels plans d’igualtat a les organitzacions.

 

Imatge: Anna Almécija i Montserrat Iglesias-Lucía, ponents de la Jornada, juntament amb Cristina Manresa, Comissària dels Mossos d'Esquadra, Cap de l'Escola de Policies de Catalunya i cofundadora de l'Observatori Dona i Seguretat

This information is related to the following SDG

• Reduced inequalities
• Gender equality