UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les àrees costeres, a més de ser crucials en la cadena alimentària, proporcionen recursos importants per la població humana, un 40% de la qual viu a menys de 100 km de la costa. Com a conseqüència, l'impacte antropogènic és alt i per evitar degradació ambiental cal una bona gestió. La netedat a platges disminueix per l'excés d'ús i contaminació, afectant directament l'industria del turisme, fet que pot comportar un impacte econòmic important.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar una selecció d'indicadors ambientals que mostren l'evolució i estat actual de les platges a Sitges. Els 5.3 km de costa al terme de Sitges, ocupats majoritàriament per 13 platges, representen el 1.5% de la llargada total de les platges catalanes. Per quantificar la variació de la línia de costa i superfícies, comparem cartografia aèria de 1956 (quasi bé sense alteracions) amb les de 2008. En aquest període s'han construït 5 espigons i 4 ports, afectant la sedimentació i incrementant en un 64% la superfície total de platges. Tot i això, 4 de les 13 (amb orientació sud) han perdut superfície i Balmins ha aparegut com a nova platja. Aquests canvis sedimentaris poden afectar les praderies submarines per enterrament.

L'estudi de la fito-qualitat es basa en dos indicadors, el primer dels quals són les praderies de fanerògames submarines (presència, densitat i coberta de, principalment, Posidonia oceanica) que, no només ofereixen una base per ecosistemes, sinó que la seva fràgil presència és també un indicador de bona qualitat d'aigua i de tècniques de pesca adequades. Els estudis in situ mostren una manca total de praderies a la meitat nord de Sitges i praderies petites i aïllades a la meitat sud. Ocupen un 20% de la superfície disponible amb una densitat un 50% per sota del valor òptim. El segon indicador és la qualitat de la vegetació dunar, que s'estudia pel seu gran valor ecològic i la seva protecció front la erosió. En aquest cas, ens trobem només 5.03 Ha a les Botigues (gràcies a les accions de recuperació), que podrien augmentar fins 7.88 Ha i introduir nous ecosistemes dunars a Anquines, Terramar i la Barra. Varies espècies autòctones estan ben distribuïdes i el gènere exòtic invasiu Carpobrotus sp. està colonitzant les dunes menys desenvolupades.

Com indicadors de pol•lució microbiològica utilitzem l'evolució de la concentració d'unitats formadores de colònia (u.f.c. g^-1 a sorra i u.f.c. 100 ml^-1 a aigua). A la sorra Staphylococcus aureus va ser mesurat però no detectat, en canvi, indicadors de contaminació fecal com Escherichia coli, Enterococcus i Streptococcus mostren resultats positius. Anàlisis microbiològics periòdics en sorra durant les temporades de bany 2008 i 2009 mostren un estat generalment saludable però amb alguns pics de contaminació. Escherichia coli va ser detectada només a 3 platges i només Balmins assoleix ocasionalment nivells propers al limit de qualitat. Streptococcus i Enterococcus són més presents i en ocasiones excedeixen el limit de qualitat, quadruplicant-lo a Balmins i St. Sebastià. A l'aigua de costa, tant els coliforms fecals (2003-2007) com E. coli (2008-2009) mostren resultats positius mentre que Enterococcus intestinal és una font de contaminació secundaria. Com a la sorra, els nivells son normalment baixos, però s'observen alguns pics. El nivell de qualitat d'E.coli mai es sobrepassa durant el període d'estudi i Enterococcus intestinal  tampoc des de 2006. Concluim que les platges més vulnerables son aquelles properes a descarregadors d'aigua de pluja i dipòsits utilitzats pels serveis de platja.

Els visitants estacionals donen un impuls econòmic però també un augment de residus (els residus no reciclats mensuals passen de 1.100 t a l'hivern a 1.900 t a l'Agost). Per tal de solucionar la manca de dades periòdiques de residus en platja, utilitzem els arxius diaris dels tractors de neteja en 12 platges, obtenint com a indicador el pes dels residus totals recollits per la superfície de cada platja. La densitat de residus mitja, varia clarament entre platges, anant de 100 g/m² a Balmins fins a 10 g/m² a la Fragata. Gairebé a cada platja la densitat va augmentar un 10% entre 2008 i 2009. El percentatge en pes dels residus plàstics, era bastant constant al voltant d'un 45% (als residus municipals sòlids en representa un 3%).

Comparant diferents fonts, arribem a la conclusió que l'usuari mitjà a les platges de Sitges genera una 200g de residu al dia (en total 8.834 visitants al dia, mentre que les places d'allotjament arriben a 6.500). De mitja, el nostre usuari ocupa 9.1 m², amb fortes variacions entre platges. La concentració de residus i per tant la densitat d'usuaris, són menors com mes lluny del centre. Superfície i llargada són positivament correlatives a la variació d'ús.