• UABDivulga
12/2007

Nena subjectant un petit globus terráqueo en les seves mans.

Cultura, identitat i narrativa: l’aprenentatge col·laboratiu a l’escola intercultural

Els canvis de prioritat política han tret a la llum les qüestions d’identitat i de “cultures”, que semblaven “adormides” dins de les fronteres establertes des d’abans dela Segona Guerra Mundial. Aquesta investigació busca entendre com s’està esdevenint el procés de construcció d’identitats entre nens i nenes dins d’aquesta “crisi” de fronteres.

Amb la configuració sociopolítica que es viu actualment, les teories sobre la globalització i les anàlisis crítiques de la cultura contemporània cada vegada guanyen més força. Com un fenomen obertament transnacional, la nova conjuntura ha obert la porta a un escenari en què la revisió i la discussió de les identitats – ètniques, nacionals o regionals – amb les seves inevitables conseqüències han contribuït a la contestació d’agendes polítiques i a la crisi de consciències, abans confortablement instal·lades en les rutines segures i conservadores del món que vivia la “Guerra Freda”.

Els canvis de prioritat política han tret a la llum les qüestions d’identitat i de “cultures”, que semblaven “adormides” dins de les fronteres establertes des d’abans de la Segona Guerra Mundial. Aquestes fronteres no sempre es refereixen només a fronteres entre Estats o organitzacions polítiques regionals; sota la forma de barris o guetos són igual de reals.

Aquesta nova crisi de fronteres també ha afectat directament l’escola i les polítiques que la generen. En el moment en que les societats debaten els beneficis i perjudicis de la globalització, hi ha grups minoritaris que s’atreveixen a reclamar nous poders polítics i a reivindicar les seves identitats, tot i la ideologia homogeneïtzadora de “l’escola per tots”. Fins i tot grups, com els gitanos, que semblaven haver après el “seu” lloc de minoria marginada per excel·lència, ara reivindiquen la seva etnicitat amb més contundència que mai.

És en aquest panorama que s’ha desenvolupat aquesta investigació, que busca entendre com s’està esdevenint el procés de construcció d’identitats entre nens i nenes dins d’aquesta “crisi” de fronteres. En aquest sentit és fonamental considerar les seves produccions narratives i el procés que les va generar, és a dir, una experiència d’aprenentatge col·laboratiu i intergeneracional entre nens i nenes primordialment identificats amb les minories ètniques de la societat catalana i estudiants universitaris de la mateixa societat. Aquesta experiència té com a escenari l’escola, un fons més que propici per la reflexió sobre la identitat, l’etnicitat o la diversitat cultural, tot i que no vulgui ser-ho. Encara que vulgui ser un espai inclusiu i no discriminant, negant les fronteres i la diversitat ètnica que contextualment comporta, l’escola es torna un dels actors més contradictoris d’aquesta obra social.

Aquesta tesi té una base etnogràfica, que tenia com a objectiu principal identificar elements de la construcció de la identitat en les narratives digitals de nens i nenes de col·lectius ètnics minoritaris en la cultura catalana. S’ha desenvolupat una investigació al llarg d’un curs escolar en un entorn escolar multicultural, en un barri amb molta diversitat ètnica i amb fort risc d’exclusió social. Aquest risc d’exclusió també es reflectia en una escolarització precària, amb alumnes poc motivats i poc integrats a la cultura escolar i amb poques habilitats de lectoescriptura.

Per tant s’ha desenvolupat un projecte de promoció de la inclusió  educativa, fomentant la creativitat, la reflexió vers la identitat i la sociabilització a través de construcció d’històries digitals, o sigui, amb l’ús de eines com ordinadors, fotografia, pel·lícules i músiques, de manera col·lectiva i amb la col·laboració d’estudiants del curs de psicologia de la Facultat de Psicologia de la UAB. L’anàlisi de les pel·lícules i, sobretot del procés de construcció d’elles, ha sigut un procés portat amb l’auxili de metodologies qualitatives, a través del software Atlas.ti.

Els resultats apunten a un procés de construcció de la identitat definit per aspectes ètnics, contextuals i evolutius, en una relació contemporània d'hibridació de sentits entre la tradició i la modernitat; la globalització i l'entorn; o la infància i l'adolescència. Es destaquen també les nocions d'audiència de les produccions narratives, els gèneres discursius utilitzats i les relacions entre els principals actors socials implicats en aquesta intervenció/investigació: els alumnes, les mestres i els estudiants universitaris, en un procés col·lectiu i col·laboratiu de construcció de sentits en una comunitat de pràctica.

 

Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Tesi doctoral “Cultura, identitat i narrativa: l’aprenentatge col•laboratiu a l’escola intercultural”. Presentada  el 14 de desembre de 2007 per Adolfo Pizzinato i dirigida pel Dr. José Luis Lalueza, Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació.

 
View low-bandwidth version