UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La Cadena Varisca o Herciniana és una serralada de plegament que s'estén per gran part d'Europa. La seva formació va tenir lloc com a conseqüència de l'orogènesi varisca que va ocórrer a finals de l'Era Primària, al Paleozoic superior, fa entre 380 i 290 milions d'anys. Actualment aquesta serralada es troba erosionada (és a dir no hi ha un relleu que es correspongui plenament amb la seva situació geogràfica), ja que només les serralades recents (Alpines, d'edat terciària: entre 60 i 30 milions d'anys) presenten un relleu distintiu. Els Alps, els Pirineus i, en menor mesura, les Serralades Costaneres Catalanes (CCC) són serralades de plegament recents, d'edat terciària, que tenen associat un relleu muntanyós producte de la compensació isostàtica (aixecament relacionat amb l'engruiximent cortical que va produir el plegament).


Distribució d'alguns massissos de la serralada Varisca a Europa. Tenia forma arquejada, i unis el nord-oest de la Península Ibèrica (Galícia) amb la Bretanya Francesa (massís Armoricà).

Dins dels Pirineus i de les CCC apareixen (afloren) fragments de l'antiga Cadena Varisca com a conseqüència de l'aixecament isostàtic que ha creat el relleu observable i de l'erosió associada a aquest.

Part del massís de les Guilleries a les CCC i el massís de Núria als Pirineus que es presenten en aquest estudi són dos fragments de la Cadena Varisca. L'interès que presenten aquests dos massissos és que contenen granits que, com a conseqüència del plegament varisc que va tenir lloc en el Paleozoic Superior, s'han transformat en roques laminades i estirades denominades gneisos. Fins ara no es coneixia l'edat dels antics granits que es van transformar en gneisos; podria tractar-se de roques molt antigues (de més de 540 milions d'anys) que van formar part de l'antic contienent anomenat Gondwana que abastava una gran part de l'actual Àfrica, o bé podrien ser injeccions més modernes de magma granític en els sediments del Paleozoic inferior i mitjà (entre 500 i 440 milions d'anys). A més, saber l'edat de les roques sedimentàries dins de les quals han tingut lloc aquestes injeccions és molt important per conèixer l'estructura de la Serralada Varisca. Aquesta disjuntiva existeix a tot Europa Occidental per roques similars a les de Núria i Guilleries.


En aquesta figura s'han situat els llocs on s'han pres les mostres a Núria i Guilleries.

Per conèixer l'edat dels antics granits (actuals gneisos) i dels sediments en què es troben injectats s'han utilitzat sofisticades tècniques geocronológicas de datació radiomètrica basades en la determinació dels isòtops d'U-Pb (Urani-Plom) en circons. Aquestes mesures s'han realitzat utilitzant la microsonda iònica Shrimp-RG (Sensitive High Resolution Ion Microprobe-Reverse Geometry) de la Universitat de Stanford. La tècnica consisteix en la presa de mostres de entre 10-20 kg de roca de les que se separen els circons. S'han separat circons en 3 mostres de Núria i 6 de les Guilleries i s'han mesurat les relacions isotòpiques 206U/238U en diverses desenes de circons cosa que ha permès calcular-ne l'edat, el lector interessat en un major detall pot anar a l'article original. L'edat 206U/238U obtinguda és l'edat de cristal·lització del magma a partir del qual es va formar el granit que, després, s'ha transformat en un gneis en ser deformat durant l'orogènesi varisca. Les edats obtingudes per als granits dels quals deriven els gneisos varien entre 488 i 447 milions d'anys i per tant pertanyen al període Ordovicià.


En aquesta figura es representa l'edat radiomètrica de les mostres dins de l'escala de temps geològics. Les edats obtingudes per als granits dels quals deriven els gneisos varien entre 488 i 447 milions d'anys, i per tant pertanyen al període Ordovicià.

Aquests granits es troben injectats en uns sediments que s'han mostrejat prop d'Anglès. Els circons separats d'aquesta mostra indiquen que l'edat d'aquests sediments és de 582 milions d'anys, la qual cosa demostra que pertanyen al Precambrià superior, constituint per tant una de les roques més antigues de Catalunya.

A més de datar les roques s'han analitzat les relacions Sm-Nd (Samari-Neodimi) en diverses mostres per estudiar l'origen del magma a partir del qual han cristal·litzat els granits. Els resultats permeten deduir que aquest magma procedeix de la fusió, durant el període Ordovicià, d'una escorça continental d'edat Precambrià superior.