UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En els últims anys s'han detectat episodis de mortalitat d'arbres en boscos de tot el món, des de els boscos tropicals humits als boreals. Les causes d’aquesta mortalitat poden ser múltiples, però en molts casos s'ha comprovat que coincideixen amb períodes de forta sequera, sovint acompanyats d'onades de calor. A causa del canvi climàtic, aquestes situacions meteorològiques s'estan fent més freqüents en moltes regions, i s'espera que la seva incidència augmenti en un futur pròxim. Per tant, ens cal conèixer la capacitat dels boscos per recuperar-se després d'aquests episodis de mortalitat, és a dir la seva resiliència. 

Amb aquest objectiu, l'equip liderat per Enric Batllori i Francisco Lloret, investigadors del CREAF, i en el cas de F. Lloret, també professor del Dept. de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, ha analitzat aquesta recuperació en 131 boscos dels cinc continents, excloent les zones tropicals, i ha publicat els resultats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. Encara que per conèixer l'estat final d'aquests boscos afectats per episodis de mortalitat per sequera haurem de seguir la seva evolució futura, sabem que aquesta evolució dependrà en gran mesura de les primeres fases de recuperació. L'estudi va determinar, fins a 20 anys després dels episodis de mortalitat, les espècies llenyoses que creixien en l'espai deixat pels arbres morts de les espècies dominants de bosc. 

Els resultats han revelat que en gairebé el 70% dels boscos, l'espècie que abans dominava el bosc tendeix a ser reemplaçada per espècies arbòries i arbustives diferents, i que en el 10% dels boscos la cobertura forestal es perd a favor d'espècies herbàcies. És a dir, aquests episodis tenen una important capacitat de transformar els boscos a curt termini. El reemplaçament d'arbres per arbustos es veia reforçat en boscos que havien experimentat una alta intensitat de gestió (per exemple, amb plantacions d'arbres), o que s'havien vist afectats també per plagues d'insectes o atacs de fongs patògens. A l'analitzar les espècies que reemplaçaven als arbres dominants abans de la sequera, es va observar una gran variabilitat entre els diferents boscos i inclús entre diferents boscos d’una mateixa espècie, depenent de cada situació. No obstant això, es va observar una tendència a que les espècies reemplaçants presentin una major tolerància a la sequera, és a dir, els nous boscos tendeixen a ser més semblants als que creixen en climes més àrids. 

L'estudi mostra que la capacitat de recuperació dels boscos als episodis de sequera extrema és limitada. En un percentatge apreciable dels casos no hi ha indicis immediats que les espècies d'arbres anteriorment dominants recuperin la seva preponderància, i fins i tot poden deixar pas a arbustos o pastures. Aquests resultats proporcionen una informació important sobre la resposta dels boscos al canvi climàtic, en particular davant de sequeres i onades de calor intenses, i permeten identificar actuacions que poden afavorir la resiliència dels boscos, com realitzar una gestió poc agressiva que afavoreixi la presència d'espècies adaptades a les noves condicions climàtiques.