• UABDivulga
09/04/2021

Noves dades arqueològiques i històriques sobre al-Àndalus

al-Andalus

Un dels debats principals sobre la societat al-Àndalus (VIII-XIII) se centra a conèixer l'origen de les seves poblacions i la importància de l'aportació de les comunitats àrabs i berber. L'estudi del registre funerari de ritu islàmic trobat a Catalunya i la província de Castelló ha permès realitzar inferències sobre la distribució poblacional, les seves característiques, i factors influents en aquesta. Júlia Olivé del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB en col·laboració amb altres universitats, presenta un article fruit de la seva tesi doctoral en la qual presenta dades prometedores en el camp de l'arqueologia i de la història.

La conquesta islàmica de la Península Ibèrica va suposar la formació d’una nova societat, la d’al-Àndalus. Els seus habitants eren enterrats seguint el ritus islàmic, disposant el cadàver de costat i mirant a la Meca. El registre funerari d’època andalusina permet estudiar la població a partir de les seves restes esquelètiques, i fer-ne inferències. Sembla que la cronologia i la permeabilitat de la conquesta islàmica han incidit en aquest registre ja que ciutats com Girona i Barcelona (i el seu entorn aleshores rural) presenten una baixa densitat d’enterraments que contrasta amb la quantitat d’inhumacions que es localitzen a les Terres de l’Ebre i, en major mesura, Castelló. És difícil mesurar quin paper van jugar tant la proximitat de la frontera a Catalunya com la permanència de part de la població andalusina als voltants i el sud de l’Ebre, ja que en la majoria de casos no es disposa de datacions radiocarbòniques.

A nivell de ritual d’enterrament i composició demogràfica no s’observen grans diferències i sembla que el ritual islàmic es va aplicar ja en cronologies molt inicials, sense grans desviacions. Cal destacar la reutilització d’espais tardoantics rurals com a zones d’enterrament islàmic en alguns indrets, i la convivència d’aquests enterraments, també a la ciutat de Girona, amb inhumacions cristianes. S’ha identificat que tots dos tipus d’enterraments es van produir de manera sincrònica o consecutiva, el que permet proposar que durant un temps es van donar comunitats mixtes a nivell religiós, o que un mateix grup va anar adoptant la religió islàmica amb un lapse de temps prou curt com per reconèixer els seus avantpassats cristians. 

Tot i que les dades extretes d’aquest estudi són prometedores, resta molt camí per fer. A la falta d’anàlisis radiocarbòniques que datin de manera fiable les restes òssies s’hi uneix la necessitat de realitzar anàlisis genètiques i/o geoquímiques, sobretot en aquells individus d’un període més primerenc. L’objectiu d’aquestes anàlisis és resoldre un dels debats principals sobre al-Àndalus: l’origen d’aquestes poblacions i la importància de l’aportació poblacional àrab i bereber. En aquest sentit, els investigadors que participen en aquest projecte han establert col·laboracions per determinar la composició genètica de les poblacions islàmiques de Balaguer (Lleida) i la Vall d’Uixó (Castelló) i han iniciat, a més a més, anàlisis estadístiques que permetran avaluar la distància biològica entre aquestes dues poblacions mitjançant trets fenotípics. 

 

Júlia Olivé-Busom1 ; Helena Kirchner; Olalla López-Costas2-3-4 ; Nicholas Márquez-Grant5

1Departament de Ciències de l’Antiguitat I l’Edat Mitjana, Universitat Autònoma de Barcelona.
2Group EcoPast (GI-1553), Universidade de Santiago de Compostela. 
3Archaeological Research Laboratory, Stockholm University.
4Laboratorio de Antropología Física, Facultad de Medicina, Universidad de Granada.
5Cranfield Forensic Institute, Cranfield University, Defence Academy of the United Kingdom.

Referències

Olivé-Busom, J., Kirchner, H., López-Costas, O., & Márquez-Grant, N. (2020). Arqueología funeraria andalusí en Cataluña y la provincia de Castellón. Arqueología Y Territorio Medieval, 27, 235-267. DOI del artículo: https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5395

 
View low-bandwidth version