Neix un projecte per salvar la costa mediterrània
El Mar Mediterrani i algunes regions del Mar Negre pateixen una excessiva urbanització, contaminació massiva, pèrdua de biodiversitat, conflictes per l'ús del sòl en les zones de la costa i pèrdua d'accés als recursos per part de la població, entre molts d'altres problemes. El gener de 2008, un total de 21 països van firmar el Protocol ICZM (sigles en anglès de Gestió Integral de Zones Costaneres) del Mediterrani, amb la finalitat de preservar les zones costaneres com a un bé natural i cultural comú que ha de ser protegit i preservat. Aquest instrument legal, el primer de la seva classe per a aquestes regions, va ser ratificat l'any 2009 per Eslovènia i França, ha estat ratificat recentment pel Marroc i entrarà en funcionament a curt termini.
El projecte PEGASO prepararà el terreny per a l'aplicació del Protocol del Mediterrani. Està finançat amb 6.999.004,56 € pel 7è Programa Marc de la UE, y pretén millorar la gestió de les costes tot establint ponts entre la recerca científica i la gestió a escala regional, nacional i local. El projecte organitzarà les dades necessàries per generar un Atlas complet de la costa mediterrània, mantindrà una base de dades actualitzada per al seu ús per part dels gestors locals que aplicaran el protocol ICZM, i donarà continuïtat a una plataforma de treball amb representants dels diferents sectors implicats en la gestió de les zones costaneres.
Per aconseguir aquests objectius generals, els investigadors establiran la metodologia científica necessària per fer front a l'estudi de les relacions entre els rius, les zones costaneres i el mar; establiran indicadors per fer un seguiment de la situació d'aquestes zones; crearan els instruments necessaris per poder comparar amb rigor àrees del Mediterrani i del Mar Negre; i dissenyaran un conjunt d'eines basades en mapes, indicadors, anàlisis espacials i avaluacions socioeconòmiqes, necessàries per a fer complir el protocol europeu. D'aquesta manera, es crearà, per primer cop, una xarxa d'obtenció de dades, estadístiques, imatges de satèl·lit, usos del sòl, paisatges i informació sobre incendis forestals, i molts d'altres aspectes de les zones costaneres.
Ja s'ha establert un grup d'usuaris de 15 experts, amb tècnics dels ministeris de França, Gràcia, el Marroc, Egipte, Geòrgia i Turquia, representants del sector del turisme (Tunísia), del sector industrial energètic, i del sector marítim, tot incloent els ports, així com representants de regions que empraran els resultats de PEGASO per a les necessitats de la seva gestió. El grup es va reunir en el Kick-off del projecte a Venècia, i es reunirà un cop l'any al llarg dels propers 4 anys.
El projecte tindrà continuïtat en el Mar Negre, amb l'objectiu de preparar una figura legal similar a la del Mediterrani, donat que ambdues regions comparteixen problemàtiques similars. El Mar Negre compta amb un panel estratègic de 9 persones, i ja s'han establert algunes zones concretes d'estudi.
Els investigadors van realitzar un test preliminar dels resultats del projecte en zones concretes, tant del Mediterrani com del Mar Negre, que necessiten una actuació urgent per a la seva protecció. Aquestes zones són:
-el nord de l'Adriàtic, on se situa Venècia, vulnerable al canvi climàtic per la pujada del nivell del mar;
-les Illes Greges, per la pressió turística, la gestió de la pesca, l'aqüicultura i els problemes que genera la mobilitat marina intensiva, i la logística i gestió de residus;
-la costa del Marroc, per la pèrdua de biodiversitat, la pressió turística i l'urbanisme intensiu;
-la costa del nord del Líban, per la pèrdua de qualitat de les aigües, la gestió del territori i la disminució de la pesca;
-la desembocadura del riu Roine, a la Camarga francesa, amb una urbanització intensiva, pèrdua de biodiversitat i pressió turística;
-un aiguamoll de Geòrgia, "santuari" de mamífers marins, amb la biodiversitat amenaçada per la construcció d'un oleoducte i una refineria de petroli;
-la badia de Sebastopol, amb mala qualitat de l'aigua i pèrdua de biodiversitat;
-el Delta del Danubi, amb problemes de biodiversitat i una qualitat deficient de les aigües;
-el Delta del Nil, amb problemes com l'erosió de les costes i la pèrdua de qualitat de l'aigua, i amb piscicultura local;
-i la zona protegida de Dalyan, a Turquia, un reservori de tortugues marines, amenaçat.
"La difusió d'aquest projecte per al públic en general, i no solament en el context dels països que participen a PEGASO és de gran importància per a assegurar la bona gestió de les zones costaneres", afirma Françoise Breton, directora del ETC/LUSI (European Topic Centre on Land Use and Spatial Information) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i coordinadora del projecte.
Per a Zeljka Skaricic, Senior Programme Officer del Programa Ambiental de les Nacions Unides, "PEGASO és un projecte obert als amants de la costa, a les persones compromeses amb el medi ambient, per compartir coneixements i experiència; i vol passar de ser un projecte a esdevenir un estat d'ànim".
UAB
