• UABDivulga
25/04/2018

Necessitats dels pacients a les unitats psiquiàtriques penitenciàries

Necesidades de pacientes de las UPP
Gemma Escuder i Romeva, psicòloga de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya, presenta en la seva tesi doctoral els resultats de tres estudis sobre les necessitats i l'evolució de la població ingressada a les Unitats Psiquiàtriques Penitenciàries catalanes.
Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya, al C.P. Brians 1

Aquesta tesi té com a objectiu augmentar el coneixement sobre les necessitats dels
pacients atesos a les unitats psiquiàtriques penitenciàries (UPP). Les UPP són les unitats en les que es troben ingressades les persones que estan a presó i pateixen un trastorn mental que requereix tractament integral. Tot i que l’estudi de les necessitats en aquesta població s’inicia a finals dels anys 90 i més intensament a la primera dècada dels 2000, aquest és el primer treball que explora les necessitats en la població ingressada a les unitats de salut mental dels centres penitenciaris catalans.
 
Per assolir l’objectiu d’aquesta tesi es van dur a terme tres estudis que versen entorn a l’escala Camberwell Assessment of Needs-Forensic Version, que és l’eina que permet avaluar les necessitats assistencials i de tractament d’aquesta població i que està validada en el nostre entorn. Aquesta eina permet obtenir la valoració des del punt de vista de l’usuari i del professional, en relació a la presència de necessitat en 25 àrees. L’eina permet valorar si la necessitat està coberta o no està coberta, és a dir que no s’està intervenint en la necessitat o bé la intervenció no esta sent efectiva.
 
Els resultats de l’estudi de revisió, que conté l’anàlisi de 23 articles, ens mostren existeixen algunes diferències en el tipus i nombre de necessitats que identifiquen els pacients i els professionals. Aquest estudi ens apunta la necessitat de tenir sempre ambdós punts de vista per poder establir un treball conjunt entre l’usuari i el personal, incloent al pacient en la presa de decisions, i emfatitzant l’empoderament.
 
El segon estudi, té com a objectiu avaluar les necessitats més comunes de 90 pacients ingressats en quatre UPP dels centres penitenciaris de la província de Barcelona i relacionar el nombre de necessitats amb el funcionament social, la qualitat de vida i la consciència de malaltia. Les necessitats no cobertes més comunes son les activitats diàries (19%), la informació sobre el tractament (33%)  i l’accés a l’allotjament (19%), un cop s’abandona el recurs. S’ha constatat la relació existent entre el nombre de necessitats i el funcionament social. Tanmateix, la qualitat de vida i la consciència de malaltia tenen un paper important en les necessitats totals i no cobertes. A pitjor funcionament social, i pitjor percepció de benestar, més necessitats s’identificaven tant els usuaris i el personal.
 
El tercer estudi es va dissenyar amb l’objectiu de fer el seguiment durant un any dels pacients amb trastorn de l’espectre psicòtic, ingressats en unitats de rehabilitació de les UPP de dos centres, la mostra escollida representava el 38% dels llits de rehabilitació. Es va incloure la valoració de la simptomatologia, així com del risc de violència. Els resultats conclouen que l’estada en unitats de rehabilitació, les intervencions i l’aplicació de programes psicològics, educatius i d’infermeria, contribueixen a la millora de l’estat psicopatològic dels pacients, al seu funcionament social i general, així com a la disminució dels factors de risc. El total dels pacients havien cobert als 12 mesos les necessitats d’informació sobre el tractament; angoixa; contacte social; activitats diàries i gestió adequada dels diners detectades a l’avaluació basal. Les necessitats que es van cobrir només en el 50% dels pacients que les presentaven van ser allotjament; relacions íntimes; alimentació (saber comprar productes i elaborar menjars) i la vida sexual.
 
Aquesta tesi presenta per primera vegada, resultats sobre les necessitats i l’evolució de la població ingressada a les UPP catalanes i es pot considerar un punt de partida per a futures investigacions que haurien d’encaminar-se al desenvolupament i validació d’eines específiques, així com a conèixer l’efecte que tenen els tractaments i les intervencions un cop els pacients retornen a la societat.

Gemma Escuder i Romeva
Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Referències