• UABDivulga
11/2007

Llet de cabra verge

Braguers de una cabra avans y després del tractament amb hormones
Fa anys que l'enginyeria ramadera indueix la lactaci� mitjan�ant injecci� directa d'estrogen i progesterona. Un nou avan� podria millorar, en un futur, l'efectivitat d'aquest tractament en cabres lleteres gr�cies a la reserpina, un agent inductor de la prolactina.

La gl�ndula mam�ria es desenvolupa r�pidament durant la gestaci� gr�cies a l'efecte de les elevades concentracions d’estrogen i progesterona en sang. Com a conseq��ncia, la gl�ndula mam�ria est� disposada per produir llet per al nou nascut. La inducci� del creixement mamari (lactaci� indu�da) �s possible en els animals no gestants o verges mitjan�ant la injecci� d’estrogen i progesterona.

En comparaci� del que ocorre en la gestaci�, el creixement mamari generat per la inducci� de lactaci� no es considera suficient. Per aix�, la lactaci� indu�da t� un percentatge d'�xit (58 a 80%) i una producci� de llet (50 a 106% d'una lactaci� natural) molt variable. Els investigadors han intentat millorar la resposta a la inducci� mitjan�ant la inclusi� en el protocol d'altres hormones com corticoides, lactogen placentari, hormona de creixement i prostaglandina.

En l'actual estudi s'ha intentat millorar la resposta a la lactaci� indu�da en cabres lleteres mitjan�ant la reserpina (agent que indueix la secreci� de prolactina). La prolactina �s necess�ria per a l'arrencada de la secreci� de llet als animals lleters. La lactaci� es va induir en cabres verges de ra�a Murciano-Granadina usant el protocol tradicional (Estrogen Progesterona) i un altre protocol millorat (Estrogen Progesterona Reserpina)

Com a conseq��ncia del tractament, els braguers van cr�ixer r�pidament i es van acumular secrecions. Totes les cabres van donar llet a partir del dia 21 del tractament. Les cabres tractades amb reserpina van produir un 25% m�s de llet que les cabres control, per� la quantitat de llet va ser nom�s un 55% de la produ�da per cabres despr�s del part. La composici� de la llet va ser normal a partir del 3er dia de muny, i no va variar entre cabres tractades amb el protocol tradicional o amb el protocol millorat. Les cabres es van cobrir el dia 120 de lactaci�, per� nom�s el 21% de les cabres van quedar gestants, el que indica un efecte negatiu del tractament hormonal sobre la fertilitat.

Els resultats indiquen que �s possible la inducci� de lactaci� en cabres verges, i que la inclusi� de la reserpina en el protocol d'inducci� millora la resposta. No obstant aix�, la lactaci� indu�da no �s pr�ctica a causa dels baixos nivells de producci� i fertilitat aconseguits.

Ahmed A.K. Salama
UAB

Referències

Salama, AAK; Caja, G; Albanell, E; Carne, S; Casals, R; Such, X. "Mammogenesis and induced lactation with or without reserpine in nulliparous dairy goats",JOURNAL OF DAIRY SCIENCE, 90 (8): 3751-3757 AUG 2007

 
View low-bandwidth version