• UABDivulga
12/2007

Estudi de diferents tipus de TDAH

Cartell
El Trastorn de Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat (TDAH) és el trastorn neuroconductual més estudiat i diagnosticat durant la infància. Recentment, investigadors de la Unitat de Recerca en Psicopatologia i Neuropsicologia de la UAB, en col·laboració amb la Unitat de Neuropediatria de la Corporació Sanitària Parc Taulí, de Sabadell, s'han centrat a observar les diferències que existeixen entre dos subtipus d'aquest trastorn, en relació als problemes de salut que pateixen els nens afectats.

El Trastorn de Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat (TDAH) és una síndrome complexa i heterogènia, de curs variable, que afecta entre el 3 i el 5% dels nens en edat escolar i es manté en l'edat adulta en el 30-50% dels casos. S'engloben dins el TDAH conductes que no s'expliquen per altre trastorn del desenvolupament i l'impacte del qual en la vida de qui ho pateix és significatiu en àrees tan importants com el rendiment acadèmic i les relacions socials i familiars.

Els nens als quals es diagnostica el TDAH presenten un quadre de comportaments problemàtics de inatenció, impulsivitat i hiperactivitat. A l'àmbit de la sanitat, és conegut, a més, que els nens i adolescents amb TDAH usen més els serveis de salut i salut mental que altres nens de la seva edat. Estudis retrospectius mostren que nens diagnosticats amb TDAH tenen forta tendència a haver patit problemes durant el primer any de vida, així com un major risc a sofrir una varietat de problemes de salut crònics (por exemple condicions al·lèrgiques, asma i al·lèrgia a aliments, lesions accidentals greus i problemes del somni).

Actualment aquest trastorn es divideix en tres subtipus: TDAH amb predomini d’inatenció (TDAH-I), TDAH amb predomini d'hiperactivitat/impulsivitat (TDAH-HI) i TDAH combinat (TDAH-C), amb símptomes d’inatenció i d’hiperactivitat/impulsivitat.

L'objectiu de l'estudi realitzat pels investigadors Connie Capdevila, José Blas Navarro, Jordi Obiols i Josep Artigas ha estat investigar les diferències existents entre els subtipus de TDAH-I (amb predomini d’inatenció) i TDAH-C (combinat), basant la seva comparança en la història clínica pre i perinatal, del primer any de vida, i els problemes mèdics posteriors dels nens estudiats.

Els resultats indiquen que ambdós subtipus presenten índexs elevats de complicacions obstètriques i problemes mèdics. El subtipus TDAH-I s'associa amb hemorràgies prenatals, infeccions d'oïda i al·lèrgies, i el TDAH-C amb còlics del lactant i lesions amb sutura. La principal conclusió suggereix que els factors de curs més continus o dilatats en el temps estarien més presents en el grup TDAH-I, mentre que algunes característiques en el primer any i les lesions que requereixen sutura estarien més associades al subtipus TDAH-C.

En la recerca es van estudiar els casos de 59 nens amb TDAH d'entre 6 i 14 anys, els pares dels quals van consultar al Servei de Neuropediatria de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i sent un dels requisits que el nen no fos adoptat. El diagnòstic de TDAH es va obtenir després d'entrevistes clíniques realitzades i la utilització de qüestionaris i escales emplenats per pares i mestres. A més de preguntes sobre els nens, els pares van completar qüestionaris sobre la seva pròpia història mèdica, els seus hàbits, complicacions durant l'embaràs i el part i el desenvolupament i temperament del nen durant el primer any de vida.

Connie Capdevila
Unitat de Recerca en Psicopatologia i Neuropsicologia

Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

"Complicaciones obstétricas y médicas en el Trastorno de Déficit Atencional/Hiperactividad (TDAH): ¿hay diferencias entre los subtipos?"Capdevila Brophy, Connie, José Blas Navarro Pastor, Josep Artigas Pallarés, Jordi Obiols Llandrich. International Journal of Clinical and Health Psychology [en línia] 2007, 7 (003).

 
View low-bandwidth version