UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En els darrers anys, i sobretot a partir del brot d'influença aviària (IA) d'alta patogenicitat H5N1, els virus de la grip aviària han arribat a tenir una gran importància tant pel que fa a la salut pública com a la sanitat animal. Arreu del món s'han establert programes de vigilància tant en aus salvatges com en aus de producció, per tal dassegurar una detecció precoç d'aquests virus i evitar així la seva transmissió i disseminació a altres espècies animals, inclosa l'espècie humana. Aquests programes de vigilància proporcionen, a més, una important quantitat d'informació dels diferents subtipus de virus d'IA que circulen en les aus en diferents parts del món.

Els virus de la grip aviària tenen com a hostes naturals les aus salvatges, sobretot  dels ordres Anseriformes i Charadriiformes (majoritàriament ànecs i gavines), on els virus d'IA són generalment asimptomàtics. Els virus de la grip aviària es caracteritzen per dues proteïnes de superfície: l'hemaglutinina (HA) i la neuraminidasa (NA). Fins al moment s'han descrit 16 HA i 9 NA diferents. La combinació d'aquestes dues proteïnes és el que defineix el subtipus d'un virus d'IA i dóna nom a una soca concreta de virus (per ex. H5N1, H4N8, H13N2, etc.).

Dins del programa de vigilància d'IA en aus salvatges a Catalunya i durant un període de 3 anys, des de mitjans del 2006 fins a mitjans del 2009, es van mostrejar un total de 1.374 aus salvatges pertanyents a 16 famílies diferents. En aquestes aus,  es van detectar, mitjançant tècniques de biologia molecular (RT-PCR a temps real), un total de 62 virus d'IA. Aquests virus es van detectar majoritàriament en les famílies: Anatidae, Phoenicoteridae, Rallidae i Laridae. Del 62 virus detectats, 28 es van poder aïllar en ous embrionats i es van poder subtipificar, trobant 10 hemaglutinines i 7 neuraminidases en 13 combinacions de subtipus diferents. Els subtipus més comuns van ser H4N6 i H1N1. Durant aquest període d'estudi es van detectar 4 subtipus H7 i 1 subtipus H5, tots ells de baixa patogenicitat. Ambdós subtipus són de gran interès, ja que són els subtipus que després d'una introducció a les aus de consum, com les gallines, tenen la capacitat de mutar a virus d'IA d'alta patogenicitat provocant grans pèrdues econòmiques en el sector avícola, i fins i tot com el cas del brot H5N1 de l'any 2005, poden afectar greument a les persones.

Es van seqüenciar els diferents subtipus dels virus d'IA i es van comparar amb els genomes d'altres virus d'IA disponibles a la base de dades del GenBank. Els estudis filogenètics que es van realitzar a partir dels gens HA i NA van revelar que tots els gens seqüenciats dels virus trobats a partir d'aus salvatges a Catalunya tenien una relació evolutiva amb virus d'IA d'Europa, Àsia i Àfrica, incloent seqüències dels subtipus H8, N4 i N5, que van ser analitzats filogenèticament per primera vegada a Europa. Els anàlisis filogenètics del subtipus H1N1 aïllat en ànecs a Catalunya respecte el virus humà H1N1 pandèmic del 2009 d'origen porcí, mostrà efectivament que aquests dos virus disten filogenèticament a nivell de la H1 ja que el virus humà H1N1 és d'origen porcí i no aviar. Pel que fa al gen de la N1 però, ambdós virus no estan tant lluny evolutivament, ja que, el subtipus H1N1 aïllat en ànecs a Catalunya i el virus humà H1N1 pandèmic del 2009 d'origen porcí pertanyen al grup eurasiàtic.

En conclusió, els resultats d'aquest estudi de 3 anys de vigilància dut a terme per un grup d'investigadors del CReSA, conjuntament amb personal del DAR i DMAiH, mostren que no s'ha detectat cap virus d'alta patogenicitat en aus salvatges a Catalunya i que els virus d'IA circulants al nostre país pertanyen a un grup filogenètic eurasiàtic, clarament diferenciat de l'americà. Aquest fet es correlaciona perfectament amb les rutes migratòries de les aus salvatges que passen per Catalunya, rutes del Nord d'Europa i Àfrica. A més, aquest treball aporta nova informació ecològica del virus d'IA a la zona Mediterrània occidental, de la qual no hi havia informació a nivell de península Ibèrica.

Aquesta recerca s'ha dut a terme dins del marc del programa de vigilància d'influença aviària en aus salvatges encarregat al CReSA per part del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i amb col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH).