UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La química de coordinació es basa principalment en la química dels metalls de transició frente a lligands orgànics. Un complex metàl·lic és un compost en el qual un o varis àtoms metàl·lics s'enllacen a un o varis lligands. Un lligand és compost orgànic capaç d'enllaçar-se a un centre metàl·lic a través d'un o varis àtoms dadors. Quan l'enllaç entre el metall i el lligand es pot trencar fàcilment, es parla de lligands làbils, mentre que, si la probabilitat de que l'enllaç entre el metall i l'àtom dador del lligand es trenqui és baixa, els lligands es consideren inerts. Alguns lligands contenen a la vegada àtoms dadors làbils i inerts i són els anomenats lligands hemilàbils (i).

En el present treball, s'ha dut a terme l'estudi de la reactivitat de Pd(II) enfront a lligands bidentats que tenen com a àtoms dadors un nitrogen pirazòlic i un nitrogen amínic (ii) (Figura 1). La reacció consisteix en l'intercanvi de dos dels lligands (CH₃CN) del complex metàl·lic de partida [PdCl₂(CH₃CN)₂] pel lligand pirazol-amina, obtenint-se complexos d'estequiometria [PdCl₂(NN')] (NN' = N-alquilaminopirazol) (Figura 2).
Aquests complexos han estat caracteritzats amb diverses tècniques tant analítiques com espectroscòpiques (anàlisi elemental, conductivitat espectroscòpica d'infrarroig (IR), ressonància magnètica nuclear (RMN) espectrometria de masses i difracció de raigs X en monocristal.

i a) P. Braunstein, F. Naud, Angew. Chem. Int. Ed. 2001, 40, 680. b) C. S. Slone, D. A. Weinberger, C. A. Mirkin, Prog. Inorg. Chem. 1999, 48, 233.
ii a) W. L. Driessen, Recl Trav. Chim. Pays-Bas 1982, 101, 441. b) W. L. Driessen, R. M. de Vos, A. Etz, J. Reedijk, Inorg. Chim. Acta 1995, 235, 127.