Els cabirols i la toxoplasmosi a Espanya
Aquest treball estudia uns 300 cabirols d'arreu d'Espanya, per analitzar la prevalença i els factors de risc per al paràsit T. gondii, responsable de la toxoplasmosi. L'estudi conclou que els factors ambientals són determinants, i adverteix l'ampla exposició dels cabirols a T. gondii.
A Espanya, els cabirols són importants animals de caça i la seva població està creixent molt. Aquest estudi va determinar la seroprevalença d'infecció de T. gondii a cabirols de diverses àrees d'Espanya i va aportar informació epidemiològica de factors de risc com el sexe, l'edat, l'origen geogràfic i la climatologia a la relació paràsit-hoste.
Sèrums de 278 cabirols de 8 àrees de l'estat espanyol van ser analitzats mitjançant la tècnica d'aglutinació modificada (MAT). 109 (39.2%) de 278 cabirols van tenir títols iguals o majors de 1:25. No va haver diferències significatives amb l'edat o el sexe. Per altra banda, diferències significatives van ser observades entre les distintes àrees geogràfiques.
Els animals dels hàbitats del nord (elevada humitat i densitat d'animals) van presentar les prevalences més elevades comparades amb les àrees del centre (àrees àrides i amb baixa densitat d'animals) (Kruskal-Wallis test, 7 d.f., Chi2= 33.0, P<0.001). Va haver-hi una correlació significativa de la prevalença mitja d'anticossos i la mitjanapluviomètrica anual.
Les dades obtingudes van indicar que els factors ambientals són importants a la probabilitat d'infecció de T. gondii en els cabirols d'Espanya. La humitat i les temperatures moderades afavoreixen la supervivència del ooquists i l’esporulació al medi ambient, facilitant la disseminació del paràsit i el seu manteniment. A més, la densitat d'animals a les regions atlàntiques del nord va ser major que la de les àrees més seques del mediterrani i la densitat és un factor de risc conegut en moltes malalties, inclòs la infecció per T. gondii.
Una altra possibilitat pels resultats observats són els factors relacionats amb la presència humana, com la presència de gats domèstics i la dispersió humana, que també poden afectar l'epidemiologia de T. gondii.
En resum, aquest estudi indica una alta i ampla exposició dels cabirols a T. gondii. Aquests resultats poden tenir implicacions importants pel medi ambient i/o la salut pública degut que la carn d'aquesta espècie cinegètica (de caça) pot ser una font d'infecció per a les persones i els gats si es consumeix poc cuinada.
(b)Departament de Sanitat i Anatomia Animals, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Barcelona.
(c)SEDIFAS, Veterinary School, University of Zaragoza, Zaragoza.
(d)Animal Parasitic Diseases Laboratory, Animal and Natural Resources Institute, Agricultural Research Service, United States Department of Agriculture, Beltsville, MD 20705, Estats Units.
(e)Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS). Departament de Medicina i Cirurgia Animal. Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Barcelona.
(f)Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA, Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Barcelona.
Referències
"Prevalence of antibodies against Toxoplasma gondii in roe deer from Spain". Gamarra, J. A.; Cabezon, O.; Pabon, M.; Arnal, M. C.; Luco, D. F.; Dubey, J. P.; Gortazar, C.; Almeria, S. VETERINARY PARASITOLOGY, 153 (1-2): 152-156 MAY 6 2008.
