Diagnòstic del còlic equí pel líquid peritoneal
El còlic equí suposa un dolor intens en algun punt del segment digestiu del cavall, causant espasmes i pot produir la mort si no s'intervé a temps. El peritoneu és la membrana que embolcalla gran part dels òrgans de l'abdomen, i té una alta activitat fibrinolítica que s'activa en cas d'agressions abdominals, com podria succeir en els casos més greus de còlic. La recerca desenvolupada en aquesta tesi doctoral ha confirmat que pot diagnosticar-se la gravetat de processos gastrointestinals, mitjançant l'anàlisi del D-dímer, marcador específic de la degradació de fibrina, en el líquid peritoneal.
El peritoneu posseeix una gran activitat fibrinolítica per reduir la formació d'adherències després de diferents agressions abdominals. En medicina humana, les adherències s'atribueixen a una hipofibrinòlisi peritoneal després d'un trauma quirúrgic o peritonitis, manifestat per un increment del PAI-1 peritoneal (inhibidor del activador del plasminògen) i una disminució del t-PA peritoneal (activador del plasminògen tisular) i dels productes de degradació de la fibrina/fibrinògen. En cavalls amb còlic, s'ha observat un increment en la concentració del t-PA peritoneal i dels productes de degradació de fibrina, especialment en aquells amb endotoxèmia associada.
A més, el líquid peritoneal es pot contaminar amb sang durant l'extracció, encara que està demostrat que fins a un 17% de contaminació no altera significativament el recompte de cèl·lules nucleades ni la concentració de proteïnes en cavalls sans.
El D-dímer és un marcador específic de la degradació de fibrina, molt útil en cavalls amb còlic i en neonats sèptics per avaluar hipercoagulació/hiperfibrinòlisi sanguínia. No obstant això, es desconeix la utilitat del D-dímer com a marcador de fibrinólisi peritoneal en cavalls amb còlic.
Per tant, l'objectiu de la present tesi va ser avaluar l'activitat fibrinolítica peritoneal en cavalls amb còlic mitjançant la determinació de la concentració de D-dímer i les activitats peritoneales de t-PA i PAI-1, tot això en relació amb el tipus de procés gastrointestinal, el tipus de líquid peritoneal i l'evolució intrahospitalària. Finalment, es va avaluar si la contaminació sanguínia pogués ocasionar alguna variació significativa en la concentració peritoneal de D-dímer.
En aquest estudi prospectiu, es van obtenir simultàniament mostres citratades de sang i líquid peritoneal en el moment d'ingrés dels cavalls amb còlic i alguns cavalls control. Per avaluar l'efecte de la contaminació amb sang, les mostres de líquid peritoneal es van contaminar amb un 1, 5, 10 i 20% de sang del propi cavall.
La concentració de D-dímer es va analitzar mitjançant un test quantitatiu inmunoturbidimètric. Les activitats de t-PA i PAI-1 del líquid peritoneal es van analitzar mitjançant un test ELISA.
En l'estudi clínic prospectiu observacional, es van incloure un total de 236 cavalls, mentre que per a l'estudi experimental es van emprar 38 cavalls. La concentració peritoneal de D-dímer va ser significativament major en els cavalls amb còlic, el que implica una gran activació del sistema fibrinolític peritoneal. Els valors més alts de D-dímer es van observar en cavalls amb processos gastrointestinals greus (peritonitis, inflamatoris, isquèmics), i estaven clarament correlacionats amb una alteració del líquid peritoneal i amb un mal pronòstic.
Els cavalls amb valors alts de D-dímer peritoneal, a més, presentaven una menor activitat del t-PA peritoneal i un augment de l'activitat del PAI-1 peritoneal, fet que s'explica com un consum del t-PA peritoneal i un alliberament d'inhibidors peritoneales en resposta a les citoquineas inflamatòries.
Sobre la contaminació amb sang, la concentració de D-dímero només es va afectar quantitativament quan el líquid peritoneal estava contaminat com a mínim al 20%, especialment en cavalls amb valors baixos de D-dímer peritoneal (≤2.000 ng/ML). En canvi la interpretació qualitativa de la concentració de D-dímeroperitoneal no es va veure afectada per la contaminació (sense diferències significatives entre el grup "mínimament contaminat" (≤1% de sang) i l´"altament contaminat" (≥5% de sang)).
En conclusió, els resultats d'aquesta tesi confirmen que la determinació de D-dímer en líquid peritoneal de cavalls amb colic pot ser un test útil per al diagnòstic de processos gastrointestinals, especialment per diferenciar processos greus de malalties obstructives. Per tant, aquest test es pot usar per a avaluar la formació i la degradació de fibrina peritoneal en problemes gastrointestinals, malgrat que la mostra de líquid peritoneal s'hagi contaminat amb sang durant la abdominocentesi.
Referències
"Peritoneal fibrinolysis activity in horses with colic". Tesi doctoral defensada per Mª Ángeles Delgado Jorde el 18 de desembre de 2009 a las 12h, a la Sala de Graus de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Director: Lluis Monreal i Bosch.
