UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En les últimes dècades ha augmentat l’interès en els horts familiars, terrenys conreats relativament petits que es dediquen en part o en la seva totalitat al cultiu d’herbes, fruites i/o verdures pel consum domèstic. Investigacions prèvies en horts tropicals han posat èmfasi en les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels horts. A pesar de l’extensa literatura que existeix en zones tropicals i la vasta existència d’horts en les nacions industrialitzades, l’interès acadèmic pels horts en àrees temperades és limitat i recent. En aquest article es descriu els horts en tres zones rurals de la Península Ibèrica, s’explora les motivacions per cultivar els horts i es calcula els beneficis econòmics bruts dels cultius dels horts. La recerca es realitzà als Pirineus catalans, la part central d’Astúries i la Serra Nord de Madrid. Tot i que les tres àrees tenen llengües i cultures diferents, les similituds geogràfiques i històriques (p. e. són zones muntanyoses, han experimentat un èxode poblacional, el sector primari ha patit un fort descens en les últimes dècades) van permetre la comparació dels horts entre les tres regions. El treball de camp es dugué a terme entre els mesos de febrer i octubre del 2008 i es van entrevistar un total de 202 hortolans, 121 homes i 81 dones, gestionant un total de 252 horts en 58 pobles. Els resultats de la investigació mostren que a diferència dels horts tropicals, els horts estudiats s’especialitzen en el cultiu de plantes comestibles i algunes ornamentals, sent marginals les espècies amb altres usos. No obstant ambdós tipus d’horts coincideixen en la seva gran dependència de mà d’obra i una baixa dependència d’insums agrícoles, com per exemple pesticides. Les motivacions per cultivar un hort estan més relacionades amb la manera de viure de les persones (p. e. hobby, manteniment de tradicions) i en els beneficis percebuts per la seva pròpia salut que en raons econòmiques. Així el 74% dels hortolans van afirmar que cultivar un hort era el seu passatemps, un 16% van dir que ho feien per tradició i un 43% declararen que una de les seves principals motivacions era produir aliments propis i de qualitat; menys d’un terç de la mostra va al•legar raons econòmiques. Tot i que les motivacions econòmiques no siguin cabdals entre els hortolans de l’estudi a l’hora de cultivar un hort, el benefici econòmic brut mitjà dels horts mostrejats és 1,691/¤/any/hortolà. Aquesta xifra és equivalent a quasi tres vegades els salari mensual mínim a l’Estat espanyol. Aquesta recerca evidència que tot i els beneficis econòmics que es puguin derivar dels horts existeixen altres beneficis que expliquen la conservació d’aquests agroecosistemes. Dins aquests beneficis es poden trobar el sentiment individual de pertànyer a una comunitat, el sentir-se físicament actiu i la satisfacció de produir menjar saludable, beneficis que contribueixen al benestar psicològic de les persones.