UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'aparició d'una malaltia o de qualsevol altre esdeveniment angoixant en les persones pot produir situacions d'estrès. Aquestes poden minimitzar amb l'aportació de suport social procedent de la seva xarxa personal més propera: la parella, la família i els amics.
 
És per aquest motiu que em vaig plantejar una investigació qualitativa, basada en l'estudi longitudinal de casos i sense significació estadística. Per això, parteixo de la hipòtesi que davant el diagnòstic d'una cardiopatia greu, els pares de nens afectats per aquesta malaltia, afronten la situació reduint les seves xarxes personals i concentrant les funcions de suport. D'altra banda, un cop superat el dol, les xarxes personals de les parelles s'estabilitzen seguint diferents estratègies d'afrontament.
 
En aquesta investigació han participat de manera directa un total de 74 subjectes (pares, mares i malalts/es amb una cardiopatia congènita). Les eines utilitzades han estat: l'observació, l'enquesta, l'entrevista en profunditat i l'anàlisi de xarxes personals.
 
Després del corresponent anàlisi de les dades obtingudes a través de les diferents eines, podem concloure que:

-L'aparició d'una malaltia crònica en un fill provoca canvis en la vida diària dels seus progenitors.

-El suport afectiu que necessiten les mares i els pares procedeixen especialment de la pròpia parella i de la família.

-Davant d'una situació generadora d'estrès, les persones tendeixen a establir estratègies per fer front a la nova situació que poden modificar les seves xarxes personals.