“Vam generar una comunitat molt potent, ens estàvem jugant el nostre futur i la Universitat, el seu prestigi”

20/02/2020

Arnau Queralt, Ciències Ambientals UAB ’97, es va llicenciar en la segona promoció de Ciències Ambientals de la UAB. Uns estudis pioners multidisciplinaris amb l’objectiu de formar els professionals que s’haurien d’enfrontar als grans reptes medi ambientals que ja s’intuïen a principis dels anys 90.

La trajectòria de Queralt està molt lligada al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) que assessora al Govern de la Generalitat. Parlem amb ell sobre els reptes principals de Catalunya en l’àmbit de la sostenibilitat medi ambiental.


Vas formar part de la segona promoció de Ciències Ambientals a la UAB. Com va ser l’experiència?
Em va fer molta il·lusió que es creessin aquests estudis nous i multidisciplinaris. Hi havia un programa molt ben treballat per tot un conjunt de professorat, van anar a Berkeley i van tornar amb un plantejament de carrera absolutament transversal i innovador en relació amb el que es feia aquí, i van implicar a tots els departaments de la Facultat. Som fruit de la il·lusió dels promotors de la carrera, una il·lusió que van aconseguir de transmetre a un grup d’estudiants que teníem una vocació ecologista o ambientalista, de la qual en vam fer una professió. Tot aquest procés va fer que els estudiants estiguéssim molt implicats amb l’Autònoma i vam generar una comunitat molt potent, ens estàvem jugant el nostre futur i la Universitat es jugava el seu prestigi. Recomano un petit llibre, escrit pel Dr. Josep Enric Llebot i que porta per títol  “Temps era temps”, on s’explica l’origen dels estudis de Ciències Ambientals a l’Autònoma.

Quin és el buit que omplia aquesta carrera? 
La carrera comença a impartir-se el curs 1992-1993, just després de la conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro (també coneguda com a Cimera de la Terra) . Es tenia cada cop més consciència en l’àmbit internacional i a nivell català que convenia posar unes bases en polítiques ambientals fortes. També és un moment on s’acaba de crear el departament de Medi Ambient de la Generalitat i es posa en marxa una certa transició col·lectiva cap a les polítiques ambientals. L’Autònoma es suma al projecte, perquè en aquest context feia falta que hi hagués professionals amb una mentalitat amplia, per tant, que tinguessin coneixements de Biologia, Química, Física, Dret, Sociologia, de polítiques públiques, Estadística, Geologia i que fossin capaços d’identificar les causes dels problemes, les possibles conseqüències i les solucions, entenent el llenguatge de totes aquestes disciplines i treballant amb equips multidisciplinaris.

La teva  trajectòria ha estat molt vinculada al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En què consisteix?
Tot just acabada la llicenciatura vaig fer un màster en Gestió Pública, després vaig col·laborar amb el Departament de Medi Ambient, i l’any 2001 vaig començar a treballar pel CADS com a coordinador tècnic. El CADS, creat l’any 1998, és un òrgan assessor del Govern integrat per 16 membres, que són independents, i que tenen com a missió orientar al govern de manera transversal i amb una visió de futur sobre els reptes que te el país en l’àmbit de la sostenibilitat. 

I paral·lelament, t’impliques en una tasca de visibilitat i reconeixement de la professió al Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB).
Vaig ser el primer tresorer del Col·legi, durant dos anys, i vaig encadenar-ho amb la vicepresidència durant quatre anys, fins que em van escollir president, responsabilitat que vaig mantenir durant dos anys. Vam començar al col·legi quan érem molt joves, necessitàvem algun òrgan que defensés la professió que estava naixent. Havíem fet una carrera del no res, en vam fer una professió i vam construir el col·legi professional. 

El 2011 et nomenen director del CADS, i hi comences una nova etapa.
Sí, el 2006 vaig deixar la tasca de coordinador al CADS i vaig fer d’assessor en temes de medi ambient, d’estratègia institucional, i vaig ser secretari general de la fundació Cercle Tecnològic de Catalunya. I el 2011 m’incorporo com a director del CADS. Era un moment en el qual la responsabilitat de la sostenibilitat era cada cop més evident i era molt important que el CADS reforcés la seva posició com un òrgan de reflexió realment estratègic i que fos capaç d’avançar-se a alguns dels grans reptes que té el país. Fins el 2014 el CADS només podia fer informes a petició del govern, a partir d’aquest moment en pot fer també per iniciativa pròpia. Hem fet informes com ‘Mengem futur’ sobre l’alimentació que és un tema clau. Som corresponsables del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC), en el qual van participar unes 200 persones entre autors i revisors. És un estudi científic de referència al país i fora, en el qual s’exposa com afecta al país el canvi climàtic i com ha de començar a adaptar-s’hi, per tant, també és un informe de transferència de coneixement entre el món científic i el govern. A banda, des del 2016 som impulsors del MedeCC, el grup d’experts en canvi climàtic i ambiental a la Mediterrània, i des de fa pràcticament 6 anys presideixo la xarxa europea de consells assessors en medi ambient i desenvolupament sostenible (EEAC).

Quina és la vostra tasca en relació als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a Catalunya?
El 2015, quan les Nacions Unides aprova l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, amb els seus 17 ODS, el Govern es compromet a fer un pla nacional per concretar com es pot contribuir a assolir-los des de Catalunya. En aquest moment, el CADS fa una reflexió sobre què volen dir els ODS per al nostre país i planteja els reptes que el Govern hauria d’assolir mitjançant aquest pla. Aquesta reflexió va prendre forma en un informe, al qual vam posar un títol: ‘L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món’. 

Quin són els reptes més urgents a Catalunya en qüestió de medi ambient?  
Tenim la major part de reptes que tenen altres països, però alguns són més urgents. Per exemple, com fem front al canvi climàtic és molt urgent, perquè estem en un entorn mediterrani que ens fa especialment vulnerables en relació per exemple a la sequera i a tot el que és la transformació del paisatge. El tema de les costes és un dels temes greus, com impactarà el canvi climàtic en les platges del nostre país, des d’una perspectiva ambiental, és clar, però també tenint en compte el seu impacte sobre l’economia de moltes poblacions del nostre litoral. La costa és especialment vulnerable, pensem en el Delta de l’Ebre, en tot el litoral sorrenc, aquí s’hi ha de posar solució sí o sí. I són solucions que costen moltíssim. També el tema de la transició energètica, un tema cabdal a tot arreu, però aquí tenim molt de sol, per tant, hauríem d’impulsar la transició solar a Catalunya. Com aconseguim tenir un sistema energètic molt més eficient basat en renovables, i per tant, com anem reduint la dependència dels combustibles fòssils. Per altra banda, com passem de polítiques agrícoles i ramaderes a una política alimentària, això és un tema importantíssim perquè això implica replantejar el sòl agrícola, la relació que tenim amb els agricultors, i com garantir que hi hagi un sector agrari actiu amb un sòl amb capacitat per ser cultivat. Tenim també el tema de les desigualtats, i l’altre és evidentment els recursos i els residus, és a dir, com fem possible una economia circular.

Estem en el bon camí?
Què tenim de bo? Que ja fa temps que hi estem treballant, que tenim centres de recerca i universitats molt bones que estan nodrint-nos amb coneixement i amb futurs professionals. I que hi ha moltes evidències dels impactes, per tant, ja tenim moltes coses sobre la taula i moltes evidències que ens fan reaccionar. El fet de tenir evidències compartides per tots, pel món científic, polític i social, fa que al final sigui un esperó per fer que la gent actuï.

Hi ha algun exemple de bones pràctiques?
Amb el tema del canvi climàtic, hi ha un exemple interessant. Des dels anys 60 del segle passat, la conca del Ter ha transvasat un important cabal d’aigua cap a la regió metropolitana de Barcelona, comprometent els cabals ambientals del riu i l’abastament d’aigua per a l’agricultura. A l’efecte del transvasament sobre el cabal del riu cal sumar-hi el propi efecte del canvi climàtic i dels canvis en els usos del sòl. L’any 2017, però, es va assolir un acord per a reduir progressivament el cabal d’aigua transvasada, que el 2028 no podrà superar el 30% del cabal. Per fer front a aquest compromís, cal desenvolupar accions per reduir el consum d’aigua, ésser molt més eficient en el seu ús i buscar noves fonts alternatives com la desolació i la reutilització d’aigües residuals regenerades. Mesures, totes elles, que permeten incrementar la nostra resiliència davant dels efectes del canvi climàtic sobre la disponibilitat de recursos hídrics. 

Com valores la feina feta des del CADS?
El Consell és un òrgan independent. Cap dels governs que han existit fins ara ha interferit, tots n’han garantit la seva independència, però les recomanacions del consell no són vinculants, com passa a la resta d’òrgans consultiu de la xarxa europea. El que hem intentat fer des del consell és involucrar al govern, saber què li preocupa i sobretot anar construint la reflexió conjuntament. Un moment important és el 2018, quan el Parlament de Catalunya aprova una moció sobre l’agenda 2030 en la qual estableix que a partir d’aquell moment el CADS ha de comparèixer cada sis mesos al Parlament per donar la nostra opinió sobre com estem avançant en l’assoliment dels ODS en el nostre país.