"El meu somni és seguir escrivint per seguir inspirant als altres"

30/06/2021

Xènia Vives, Ciències Polítiques UAB ’08, ha trobat el seu propòsit en la vida, ajudar a la gent a ser més positiva i a allunyar-se de les emocions negatives.  Recentment, ha publicat el llibre ‘Tenir sort a la vida depèn de tu’ on desenvolupa el mètode ‘happy-go-lucky’. 

Vives va estudiar a París, Hong Kong i Pequín i ha treballat en el sector del màrqueting, parlem amb ella de la seva trajectòria i de com podem incorporar el mètode a les nostres vides.

 

Perquè vas escollir estudiar Ciències Polítiques a la UAB?
Des dels sis anys sabia que volia ser escriptora, ho tenia molt clar. Però aquí no hi ha  la carrera d’escriptura creativa com als EUA, de manera que la meva primera idea era fer Periodisme, però quan feia Batxillerat va ser una època molt moguda a nivell polític, m’hi vaig interessar molt, i em veia com periodista política. I vaig escollir la UAB  perquè m’agradava el campus, l’ambient i vaig estar-hi bé. 

Com va ser la teva experiència a la UAB?
Jo sempre havia volgut viure en un internat, i l’Autònoma va ser una mica això, no hi dormíem, però era un ambient de germanor, d’estar tots a classe, ara anem a la cafeteria, ara a la gespa... Em va agradar molt, i el nivell d’estudis també. I el millor record és l’intercanvi que vaig fer, l’experiència d’anar a París a Sciences Po, la millor universitat d’Europa de Ciències Polítiques.

Et titules el 2008, què decideixes fer?
Quan vaig acabar la carrera, vaig veure que definitivament ni la política, ni el periodisme o l’assessoria política no eren per mi. A París vaig fer una assignatura de finances, em va agradar i  vaig sol·licitar l’admissió al màster d’Economia i Finances a la mateixa universitat, però em van rebutjar. I com que soc molt de la filosofia del llibre i penso que no passa res, que tot passa per alguna cosa...vaig buscar un altre camí. Feia anys que estudiava xinès mandarí, i vaig decidir fer una segona carrera, Administració i Direcció d’Empreses a Hong Kong en anglès. Allà parlen cantonès, així que ara parlo millor cantonès que mandarí. Vaig fer els 3 anys allà, amb un intercanvi de mig any a Pequín. 

I finalment vas trobar el teu camí?
Vaig fer el major en finances i el minor en el tema dels negocis orientats a l’àmbit del màrqueting a la Xina, i allò em va apassionar. Quan vaig acabar la carrera, vaig començar a treballar al departament de màrqueting d’una empresa francesa de joguines a Hong Kong, gestionava el mercat europeu. A banda d’això, sempre he estat molt emprenedora, i vaig muntar una pàgina web que venia roba i accessoris des de la Xina per tot el món. Però ho vaig haver de deixar perquè em va atabalar molt estar sola a casa, em va agafar una mica d’ansietat i a nivell social no m’anava gaire bé. 

I és en aquest moment, quan entres en contacte amb el desenvolupament personal?
Sempre m’havia agradat. A Batxillerat m’interessava molt la Filosofia, reflexionar i fer-me preguntes. I a partir d’aquí vaig començar a llegir llibres de motivació, d’autoestima, d’hàbits.. I a la Xina vaig posar noms a conceptes que jo ja portava dins. Com un concepte del taoisme, que m’encanta, que es diu ‘wu wei’ i que literalment vol dir la no acció. A vegades quan a la vida ens passen coses que no ens van massa bé, cal deixar passar una mica el temps sense actuar, i després veus com tot es desfà. I també el que sempre havia pensat d’anar seguint el camí que et va indicant l’univers que es el ‘tao’, el teu camí de vida. Vaig llegir sobre budisme, taoisme... i el meu llibre és una recopilació de la meva experiència personal i de tot el que he llegit.

I quan neix la idea d’escriure el llibre ‘Tenir sort a la vida depèn de tu’ on desenvolupes el mètode happy-go-lucky?
Aquest mètode es basa en la meva experiència personal. Quan et desvies de segons quins principis, que són els que s’exposen al mètode, és quan les coses es comencen a tòrcer i volia deixar-ho plasmat perquè tothom se’n pogués beneficiar. La idea sempre l’havia tingut, però sempre pensava que encara no havia arribat el moment d’escriure-ho i va ser gràcies al meu mentor, l’escriptor Francesc Miralles, que em va animar a fer-ho. M’hi vaig posar a principis del 2019 i en un any vaig escriure el llibre. 

En què consisteix el mètode?
Happy-go-lucky és una expressió anglosaxona, que no m’he inventat jo, és un adjectiu que es fa servir per descriure algú que és molt felicià i a qui les coses sempre li acaben sortint bé. Tot el llibre es basa en la premissa que a les persones felices les coses els surten bé, i això no és per casualitat, és per l’actitud. Les persones optimistes sempre veuen el millor d’allò que els envolta, no es queixen, són proactives, fan que les coses passin i van en la cerca de les oportunitats, se les creen ells mateixos. Son conscients, no reaccionen als estats emocionals dels altres, sinó que actuen des de la pròpia serenitat. Son agraïts, l’agraïment es una cosa que defenso moltíssim perquè quan valores les coses que tens, te n’arriben més de bones. Son compassius amb els altres, hi ha un capítol dedicat a la compassió budista, entesa en el sentit que tots som un i que no pots fer a un altre el que no vols que et facin. S’estimen molt, perquè estan convençuts que una des les coses més importants és estar segur d’un mateix per poder dirigir el propi rumb i que no siguin els altres qui et vagin portant. 

Posa’ns un exemple.
Una actitud pessimista ens pot enfonsar, sobretot en moments difícils, mentre que una actitud optimista i proactiva ens ajudar a tirar endavant i a superar tots els obstacles. Un exemple del que parlo al llibre és la d’una nit de desembre del 1914, quan un gran incendi va arrasar el taller de Thomas Edison, amb tots els materials valuosos i les invencions en procés. Les flames van endur-se més de dos milions de dòlars. En comptes de desesperar-se, Edison va dir al seu fill que avisés ràpid a la mare, perquè no veuria mai a la vida un incendi com aquell. Tres setmanes després, se les va enginyar per entregar el primer fonògraf (precursor del tocadiscos) de la història. Què hagués passat si s'hagués dedicat a lamentar-se de la seva mala sort sense poder reaccionar? Les persones happy-go-lucky s'enfoquen en la solució i no en el problema, i això els permet avançar i evolucionar.

Com ha sigut l’acollida del llibre i el primer Sant Jordi com a autora?
Estic molt contenta, la gent que el llegeix em dona les gràcies perquè els fa canviar la manera de veure les coses, que al final és del que es tracta, de resetejar la nostra manera de veure el món. Per una autora d’autoajuda és el millor que et poden dir perquè el meu propòsit no es cap altre que ajudar als altres en el seu camí. 

Tot i que ja veiem la llum, amb la pandèmia vivim en temps d’incertesa. És un bon moment per llegir el llibre?
Penso que molt, totes les crisis o coses dolentes que experimentem com a tals, amb el temps ens n’adonem que han pogut ser benediccions encobertes. I amb el covid tots estem aprenent coses, cadascú a la seva manera, uns aprenem a valorar més el que tenim, altres a reinventar-se, hi ha molta gent que ara ha decidit canviar el seu estil de vida. Tot i que hi ha moltes persones que ho estan passant malament econòmicament, també és un moment de reinvenció. El llibre ajuda en aquests moments d’incertesa a agafar perspectiva nova i veure que sempre hi ha oportunitats i solucions si sabem estar atents, buscar-les i trobar-les. 

Les persones som capaces de canviar el caràcter, podem començar a ser més happy-go-lucky?
Sí, està demostrat científicament, és la neuroplasticitat del cervell, pots entrenar el teu cervell a que sigui com tu vulguis que sigui, és una qüestió de perseverança i de realment voler-ho, les connexions neuronals es poden alterar si fas els exercicis que s’han de fer. Si vols començar a ser una persona més happy-go-lucky, primer et podries enfocar a no queixar-te i després a agrair molt tot el que tens. Al llibre defenso un petit exercici que és tenir a la tauleta de nit un diari de gratitud on escriure cada dia tres coses per les quals estàs agraït, que t’hagin passat aquell dia o que formin part de la teva vida. A vegades quan estem tan entrenats a veure les coses dolentes, ens costa veure les coses bones que tenim o les donem massa per descomptat. Despertar pel matí ja és una cosa per la qual estar agraït. Tot això s’entrena enfocant-te en allò positiu.

Quins són els teus reptes de futur?
Vull continuar escrivint, perquè me n’he adonat que el llibre forma part del meu propòsit en la vida, que és ajudar a la gent a vibrar alt, vibrar des de l’amor, allunyar-se de les emocions negatives, com la por, el rancor, la ràbia i apropar-se més a les emocions de l’amor, de la compassió, de la bondat amb els altres i amb un mateix. Si tots fem aquest exercici, al final tota la societat millora. El llibre és el començament d’aquest propòsit que tinc d’ajudar a la gent a estar més alegre, més feliç, més amorosa i més bondadosa amb els altres. I el que vull fer en un futur és continuar amb el missatge de l’optimisme i defensar el mètode happy-go-lucky, el meu somni és seguir escrivint per seguir inspirant als altres.