Estudiants de 10 universitats europees treballen reptes reals a la UAB

Un dels reptes destacats va ser Empowering Neighbourhoods Challenge, en què 15 estudiants van explorar com empoderar els barris del nord de Barcelona a través de projectes comunitaris. A partir de metodologies com l’observació etnogràfica, entrevistes i immersió en el territori, els participants van conèixer de prop realitats socials diverses, amb visites a espais com el Canòdrom, la Biblioteca de Trinitat Vella o la Nau Bostik i col·laboracions amb entitats socials com La Veïnal i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). També van participar en el Migrantour, una ruta antiracista que posa el focus en les dinàmiques d’exclusió urbana. El repte va culminar amb propostes pràctiques per afavorir la vida comunitària als barris perifèrics.

El repte Creating an Inclusive Environment for Children with Multiple Disabilities va reunir 9 estudiants al voltant d’un objectiu comú: fer més inclusius els entorns quotidians per a infants amb necessitats múltiples. En col·laboració amb Nexe Fundació, entitat referent en el suport a la infància amb pluridiscapacitat, els participants van treballar en propostes innovadores des del Disseny Lab de la UAB.

D’aquest repte van sorgir dues propostes destacades:

• Facial Expression AAC: un sistema de comunicació augmentativa i alternativa basat en reconeixement facial (OpenFace) i tecnologia assequible com Raspberry Pi i una càmera, que permet a infants amb paràlisi cerebral comunicar-se mitjançant expressions com somriures o parpelleigs. El sistema transforma aquestes expressions en frases parlades predefinides a través d’Alexa i pot integrar-se amb dispositius de domòtica. És una proposta de codi obert, personalitzable i d’alt valor emocional, pensada per a casos com el de l’Emma, una nena fictícia de 8 anys. Els beneficis són tangibles, com comunicació clara, independència millorada, sistema accessible i assequible, estalvi de temps i costos; però també intangibles, com dignitat i inclusió, confiança i autoestima i noves oportunitats. Aquesta solució va ser proposada per Abhishek Kumar, Prashant Gode i Harsh Lokhande, de la Universitat Tècnica d’Hamburg.

• MayAIGo: una app de ressenyes inclusives i guies visuals que facilita la vida a persones amb discapacitats múltiples i els seus cuidadors. La proposta inclou funcionalitats com valoració d’espais accessibles, storyboards per preparar visites —la qual cosa redueix l’ansietat i millora l’experiència— i informació sobre entorns sensorials i accessibilitat comunicativa. A més, fomenta la creació d’una comunitat d’usuaris per a persones amb discapacitat i cuidadores i promou esdeveniments locals que tenen bona cura de l’accessibilitat. L’app preveu millores com pictogrames, realitat virtual o xats entre famílies. Aquesta proposta va ser desenvolupada per Claire Hefferon (Universitat de la Ciutat de Dublín),  Abdullah Fahim (Universitat de Tampere), Bakhtawar Mir (Universitat de Tampere),  Guillem Martinez (UAB) i Nathalie Saab i Mahammad Ismayilov (Universitat de Tecnologia de Kaunas).

El micromòdul Fortress Europe: Human Rights Violations at Europe's Borders, organitzat amb la Fundació Autònoma Solidària de la UAB amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament, va comptar amb la participació de 22 estudiants i es va centrar en la denúncia i anàlisi crítica de les vulneracions de drets humans que pateixen els migrants, els refugiats i les persones desplaçades. Amb un enfocament teòric i pràctic, els participants van assistir a seminaris amb experts com Lorenzo Gabrielli, dels grups de recerca GEA i GRITIM, que va parlar sobre externalització de fronteres, José Bautista, de la Fundación PorCausa, que va oferir una sessió sobre militarització, i organitzacions com Irídia, Novact i Collective Aid, que treballen en contextos com la frontera sud espanyola o els Balcans. Les trobades amb col·lectius com Top Manta, MigrEss, La Tregua i el sopar-taller intercultural d’ABARKA van permetre posar rostre a les experiències migratòries, i les propostes finals dels estudiants es van centrar en la sensibilització i la promoció i protecció dels drets de les persones migrants, refugiades i desplaçades.

Aquesta experiència de mobilitat ha posat de manifest el potencial del model educatiu de l’aliança ECIU, que aposta per l’aprenentatge basat en reptes reals, la col·laboració interdisciplinària i la implicació amb el territori. A més de generar coneixement, les propostes dels estudiants ofereixen solucions viables i compromeses amb la justícia social, l’accessibilitat i els drets humans.