Defensa de tesi doctoral de Patricio Fabián Oliva

La religiositat digital viscuda: el cibercristianisme a l’espai universitari de XileAquesta tesi doctoral aborda l’emergència i la configuració de la religiositat digital en dues comunitats universitàries de Xile: una de catòlica i una altra d’evangèlica. Sosté que la manifestació en línia correspon a una reconfiguració activa i sostinguda de la pràctica religiosa presencial, el dinamisme de la qual és generat i alhora condicionat per les interaccions en grups virtuals.Per abordar aquesta qüestió, la tesi articula una proposta metodològica anomenada "fenomenoetnografia". Aquest enfocament combina la microetnografia amb la fenomenologia; d’una banda, per aprehendre el "fer" situat i la praxi ritual i, de l’altra, per accedir al "dir" i al "sentir" de l’experiència viscuda mitjançant entrevistes en profunditat.Les troballes revelen un procés de construcció social que no comença amb un impuls cap a la innovació religiosa, sinó més aviat amb les necessitats funcionals de coordinació grupal. La transició de la simple utilitat a una comunitat cohesionada i a pràctiques religioses innovadores és impulsada per l’aparició de la confiança. Paradoxalment, aquesta confiança es consolida a través de la crítica compartida de la institució religiosa original (fora de línia). Aquest dissens controlat, expressat dins de l’espai segur del grup virtual, funciona com un ritu de pas que solidifica la identitat col·lectiva i estableix un cert grau de distància de l’autoritat tradicional.Sobre aquesta base de confiança, els participants s’estableixen a si mateixos com a "arquitectes col·lectius", construint una realitat social religiosa amb la seva pròpia lògica. Aquest procés s’alinea amb el model de Berger i Luckmann (1991) d’externalització, objectivació i sedimentació. Els joves adults externalitzen les seves experiències a través d’artefactes digitals (mems, vídeos curts, textos fragmentats), les objectiven a través de la negociació col·lectiva i les sedimenten en un univers simbòlic que, malgrat la fluïdesa del mitjà, adquireix una solidesa notable. El resultat és una identitat "quiral" que inclou elements del seu origen, però que també comporta incongruències que la fan única.No obstant això, aquesta realitat construïda opera dins de límits sociotècnics definits. La investigació identifica tres limitacions principals: una resistència a la tecnologia percebuda com a "complexa"; la "tirania de la brevetat", que afavoreix els formats de consum ràpid; i el rebuig a plataformes considerades "antigues" o institucionalment contaminades, com Facebook. L’exclusió més significativa, però, és la Intel·ligència Artificial (IA), la qual és rebutjada per motius ontològics a causa de la seva percebuda manca d’"ànima", sentiment i fal·libilitat humana —atributs considerats indispensables per a una experiència religiosa autèntica. La IA és considerada "blasfema" pel grup catòlic i "apocalíptica" pel grup evangèlic, com un baluard per protegir l’agència hermenèutica humana.En conclusió, la tesi postula que aquests joves construeixen un "hivernacle sociotècnic": un ecosistema digital protegit on és possible cultivar una fe personal i interpersonal, al marge del control institucional i la immensitat del ciberespai sense filtrar. La resistència a la IA és l’acte definitiu de defensa d’aquest hivernacle, una afirmació que el locus del sagrat roman, inflexiblement, en l’experiència humana.

Data: 28/10/25

Hora: 13,30h

Sala de Graus (Fac. Ciències Polítiques i Sociologia)