Defensa de tesi doctoral de Mireia Gil
Le carrefour scolaire des jeunes au Sénégal: Comment les élèves naviguent dans la politique éducative post-coloniale avec leur capital social
Aquesta tesi analitza l’impacte de les polítiques educatives senegaleses en els itineraris escolars dels joves que viuen a Pikine, una zona perifèrica de Dakar marcada per una elevada tasa d’abandonament escolar. L’estudi se centra en la manera com aquests joves, sovint provinents de contextos desfavorits, mobilitzen el seu capital social i cultural per afrontar els reptes educatius vinculats a un sistema escolar encara impregnat d’herències colonials.
El treball s’inscriu en el context de les reformes educatives impulsades al Senegal, en particular mitjançant el PAQUET-EF (Programme d’Appui à la Qualité de l’Équité et de la Transparence), llançat l’any 2013. Aquest programa té com a objectiu millorar l’accés a una educació de qualitat i reduir l’abandonament escolar. Tot i aquests esforços, les desigualtats persisteixen, especialment en zones com Pikine, on les realitats socioeconòmiques dificulten els recorreguts educatius dels joves.
La tesi es basa en el model ecològic de Bronfenbrenner (1979), que concep el desenvolupament dels joves com influenciat per diferents nivells d’entorns interconnectats: el microsistema (família, companys), el mesosistema (relacions entre microsistemes, com ara família-escola), l’exosistema (polítiques educatives locals) i el macrosistema (valors culturals, polítiques nacionals i internacionals). Aquest model permet analitzar com els joves de Pikine evolucionen en un context de desigualtat, intentant apropiar-se d’un sistema educatiu que continua molt basat en el model republicà francès, sovint percebut com desconnectat de la seva cultura i del seu dia a dia.
Un moment crucial per a aquests joves és la preparació del diploma de final d'estudis obligatoris (BFEM), una prova clau per a continuar els estudis de batxillerat. Molts alumnes han de prendre decisions importants amb molt pocs recursos, cosa que accentua el risc de desconnexió escolar. Aquest fenomen s’agreuja per pràctiques pedagògiques considerades poc adequades: l’ensenyament és majoritàriament teòric, amb poc enllaç amb les vivències dels alumnes, la qual cosa dificulta l’apropiació del coneixement i l’implicació activa en l’aprenentatge.
La recerca també posa en relleu les estratègies d’adaptació que desenvolupen els joves. Tot i els seus recursos limitats, mostren formes de resiliència recolzant-se en el seu entorn, familia, les seves xarxes d'amistat o a la comunitat per tal de poder preparar-se un futur. Tanmateix, aquestes aspiracions, sovint alimentades per influències culturals globalitzades, xoquen amb les limitacions locals com la pobresa, la manca d’oportunitats i un sistema educatiu que no connecta amb la seva realitat.
Un altre eix central de l’anàlisi és l’impacte de les polítiques educatives internacionals en el sistema senegalès. La tesi realitza una crítica de la influència dels donants internacionals i de les organitzacions globals sobre les reformes educatives. Tot i que aquestes intervencions pretenen millorar el sistema, poden reforçar estructures d’inequitat heretades del passat colonial, limitant les possibilitats d’emancipació social i educativa dels joves de zones vulnerables.
La metodologia adoptada és de caire qualitatiu, centrada en les percepcions dels actors implicats. S’han realitzat entrevistes, observacions de camp i enquestes entre els anys 2017 i 2022 amb joves, docents i altres membres de la comunitat educativa. Aquestes dades qualitatives han estat complementades amb dades quantitatives per aprofundir en la comprensió dels itineraris escolars a Pikine. A més a més, s'ha realitzar un anàlisis documental de les interaccions d'aquestes organitzacions externes i la política educativa.
En conclusió, la tesi posa de manifest els obstacles estructurals i contextuals que dificulten l’accés a una educació equitativa per als joves de Pikine. Subratlla com la inèrcia del sistema postcolonial, les desigualtats socials i les limitacions de les reformes educatives influeixen en les seves trajectòries escolars i professionals, alhora que mostra la seva capacitat de resistència i d’elaboració d’estratègies per avançar malgrat un entorn advers.
Dia: 22/07/2025
Hora: 11h
Sala de Graus en Fac. Economia