Defensa de tesi Sara Gil Morales

La imaginació juga un rol central en els projectes de vida i en el canvi social, és a dir, en la producció del futur. Imaginar-se un futur és doncs crucial per construir plans i aspiracions de futur i prendre les decisions per assolir-los. La capacitat d’imaginar està, però, socialment produïda en un context històric, temporal i cultural, alhora que contribueix a produir determinades relacions socials. En aquest sentit, estudiar la construcció i reconstrucció dels futurs imaginats és crucial en termes de justícia social doncs revela aquells escenaris que els individus consideren com a possibles i desitjables, així com els desiguals recursos a partit dels quals imaginar-los. El procés d’imaginar el futur s’intensifica en etapes vitals -la joventut- i moments -les transicions educatives- en que els individus han de prendre decisions que marcaran el seu curs de vida. Aquest és precisament l’objecte d’estudi d’aquesta tesi que parteix de la pregunta “Com els i les joves (re)construeixen futurs imaginats i desitjats durant l’itinerari acadèmic de l’educació secundària en funció de la seva posició social, la seva identitat i la modalitat formativa que estan cursant?”. Per tal d’explorar aquesta qüestió, aquesta tesi es proposa explorar com son els futurs imaginats i desitjats dels i les joves, com han construït aquests futurs, quines transformacions es produeixen al llarg del batxillerat i quines estratègies utilitzen per fer front a les incerteses de futur. Per accedir a aquest procés s’ha dissenyat un estudi qualitatiu longitudinal amb combinació de tècniques narratives orals -entrevistes- i escrites -cartes- i que s’ha dur a terme al llarg dels dos anys del batxillerat. Els resultats d’aquesta tesi s’agrupen en tres blocs. En primer lloc, s’ha fet palès com els futurs imaginats pels i les joves estan formats per una gran quantitats d’imatges i sentits atribuïts que s’interrelacionen, els quals, estan condicionats per la posició social, identitat i itinerari dels i les joves. En concret, tres elements estructuren de forma seqüencial les narratives dels i les joves: estudis, feina i família. A més, al llarg d’aquests estadis es configura la noció de “bona vida”, que defineix quins d’aquests futurs son vistos com a adequats i desitjables. En segon lloc, de l’anàlisi de les dades n’han emergit quatre elements clau pel procés de construcció de futurs imaginats: les ocupacions i estils de vida de la família; el rol de l’escola com a espai de descoberta i experimentació, així com de construcció d’identitats; les activitats de la vida diària com a espais de familiarització a través de “fer”; i l’entorn digital com a finestra a altres “mons possibles”. En tercer lloc, s’ha posat de manifest el paper clau de les estructures de capitals, experiències educatives, les oportunitats disponibles i els camps en que s’aspira a participar en el sosteniment o transformació dels futurs imaginats. Així mateix, s’ha vist com aquests factors incideixen en la capacitat i les estratègies que els i les joves empren per afrontar les incerteses de futur. En global, aquesta tesi ofereix noves eines per entendre els processos de construcció i reconstrucció de futurs imaginats, així com sobre els factors i mecanismes involucrats. A més, subratlla la complexa relació d’elements que configuren i influencies els futurs imaginats dels i les joves i els seu rol en els processos de transició educativa i a l’edat adulta. Així mateix, ofereix noves perspectives de cares al disseny de polítiques d’orientació i acompanyament educatiu, sensibles a les necessitats dels i les joves.

Dia: 29/05/25

Lloc: Sala de Graus (Fac. Ciències Polítiques i Sociologia)

Hora: 15h