Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Psicologia Clínica i de la Salut

Professorat

El professorat del Departament que participa al programa de Doctorat és el següent:


Dimitra Tatiana Anastasiadou

Doctora en Psicologia el 2014 amb un estudi sobre l'experiència del cuidador en famílies de pacients amb un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA), compta al seu torn amb diferents títols de màster en Dones i Salut (2009), en Psicologia General Sanitària (2011), i en Teràpia Familiar Sistèmica (2018). Al llarg de la seva trajectòria ha estat professora associada de la UAB així com de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Universitat degli Studi di Bergamo (Itàlia). Actualment, és professora Lectora Serra Hunter al Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB donis de 2022, imparteix Psicologia de la Salut i supervisa els treballs fi de grau i màster de diversos alumnes. Així mateix, és membre del Grup de Recerca de Problemes Relacionats amb l'Alimentació i el Pes (PRAT) de la UAB, el qual, des d'una perspectiva integrada, estudia tot aquest espectre de problemes enfocant-se especialment en els factors de risc comuns implicats. A més, manté col·laboracions amb diversos instituts de recerca, inclòs l'Institut de Recerca de Vall d'Hebron (VHIR) amb el qual participa com a investigadora col·laboradora en un projecte Horizon 2020, denominat SOCRATES, que estudia l'eficàcia d'una plataforma de Realitat Virtual especialment desenvolupada per a cobrir les necessitats de persones que viuen amb obesitat, a través d'un assaig controlat aleatoritzat.

La seva línia d'investigació ha girat principalment entorn del camp dels TCA i l'obesitat i, en concret, al voltant dels factors associats al millor o pitjor pronòstic de la malaltia. Endemés, també ha mostrat especial interès en els tractaments psicològics basats en l'evidència per a l'abordatge de problemes de salut física i psicològica; entre els quals destaquen les intervencions d'eSalud, les teràpies de tercera generació i les intervencions familiars.

Pel que fa als seus projectes actuals, aquests se centren en: l'estudi dels factors psicosocials associats a l'obesitat infantil, amb especial èmfasi en l'estigmatització del pes i els patrons familiars disfuncionals; l'estudi de l'eficàcia d'intervencions psicològiques pels problemes relacionats amb l'alimentació i el pes integrant les noves tecnologies (per ex. aplicacions mòbils o Realitat Virtual); l'estudi de possibles variables que influeixen en el tractament dels TCA sota un enfocament. d'evidència basada en la pràctica; i l'estudi de problemes relacionats amb l'alimentació i el pes des d'una perspectiva de gènere.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Sergi Ballespí Solà

Doctor en Psicologia el 2004 amb desenvolupament d’una bateria per a la detecció precoç de l’ansietat social de base temperamental. Màster en Psicopatologia (2001), en Psicopatologia Infanto-Juvenil (2002) i en Metodologia de la Investigació Sanitària (2002). És professor Agregat al Departament de Psicologia Clínica i de la Salut des de 2002, i ha estat professor associat de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut (actual Universitat Central de Catalunya). Ensenya psicopatologia, avaluació i tractaments psicològics al Grau de Psicologia, a deu màsters i al programa de doctorat. Dirigeix la línia d’investigació sobre Mentalització i Psicopatologia i manté col·laboracions de recerca amb la Universitat de Houston, la Université de Genève i la University College London, així com amb els centres clínics de la Fundació Pere Clavé i la Fundació Orienta.

La seva línia d’investigació consisteix a demostrar que la mentalització, i.e., la capacitat d’adonar-nos dels estats mentals que hi ha darrera el nostre comportament, és un pilar fonamental de la salut mental. Concretament, s’interessa pel rol de la mentalització en les transicions entre salut i psicopatologia, transcendint els models clàssics de salut mental i adoptant punts de vista evolutius, trans-diagnòstics, trans-simptomàtics i trans-generacionals.

Els seus projectes actuals es centren en: Com la mentalització modera la relació entre psicopatologia i funcionament; El paper de la mentalització en el metabolisme del malestar emocional; La innovació en procediments més ecològics i/o basats en TIC per a mesura de la mentalització; L‘eficiència de tractaments i programes de prevenció basats en la mentalització (Mentalization Based Treatment (MBT), KidsTime, SchoolsInMind-Network or LightHouse Parenting) així com la seva translació a altres dominis (e.g., la psicologia de l’esport). Sobre la base que la mentalització és resiliència, aspira a trobar formes de fomentar-la en població general per tal de millorar la salut mental global.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Ana Barajas Vélez

Doctora en Psicopatologia de l’infant, l’adolescent i l’adult en 2015, desenvolupant la seva tesis doctoral en relació a predictors premòrbids i prodròmics de la psicosi per la que va rebre la Menció Doctor Europeu i el Premi Extraordinari de Doctorat. Màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i d’Adults (2019), en Psicopatologia Clínica Infanto-Juvenil (2012) i en Psicopatologia Clínica d’Adults (2011). És professora Lectora – Programa Serra Húnter al Departament de Psicologia Clínica i de la Salut des del 2019, i és professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya des del 2014.

Ha liderat el Grup SGR “Grup de Recerca per a la PREvenció en SAlut Mental (GR-PRESAM)”, reconegut per l’AGAUR des de Febrer 2018, del que actualment continua sent membre. Ha obtingut el premi internacional “Young Investigator Award” a la trajectòria professional otorgat per la Early Intervention in Mental Health (IEPA). Ha realitzat diverses estades de recerca en centres de prestigi internacional, entre els que destaca el Birmingham and Solihull Mental Health NHS Foundation Trust YouthSpace- The Early Invervention Service (UK). Actualment manté col·laboracions de recerca amb el Laboratory for Early Psychosis (LEAP) Center of Massachusetts (USA),  així com amb els centres del Grup de Salut Mental de Les Corts i el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, de Barcelona.

El seu àmbit de recerca està centrat en la prevenció, detecció i tractament dels trastorns psicòtics incipients. Els projectes de recerca en els que participa tenen com a objectiu l’avaluació de la implementació de programes d’atenció integrals als trastorns psicòtics així com, de forma específica participa en diferents assaigs clínics focalitzats en l’estudi de l’eficàcia de tractaments psicològics orientats a la millora de les distorsions cognitives i la cognició social (entre ells, l’entrenament metacognitiu). En els últims anys, destaca el seu interès per l’estudi de la relació entre la neurocognició, la cognició social i els biaixos cognitius, i la seva implicació en la potenciació de l’eficàcia de l’entrenament metacognitiu.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Lorena Chanes Puiggros

Doctora en Psicologia (Cervell-Cognició-Comportament) per la Université Pierre et Marie Curie (Paris 6). Màster en Biologia Integrativa i Fisiologia, especialitat Neurociències, per la mateixa universitat. Professora Serra Húnter del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut a la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora a la Unitat d’Interacció Persona-Ambient en el risc i la resiliència per a la salut mental, SGR consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya.
 
Les seves línies de recerca s’interessen, de manera àmplia i multidisciplinar, per l’experiència conscient. Quina organització i dinàmiques cerebrals la fan possible? Com es troba afectada en el cas de diferents trastorns mentals? Aquestes preguntes les formula en el context de noves perspectives sobre la percepció i l’acció conegudes amb el nom de predictive coding o predictive processing, i les explora utilitzant diverses tècniques, incloent comportament, estimulació cerebral no invasiva i neuroimatge.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Joan Deus Yela

Dr. en Psicologia, dins el programa i especialitat de Neuropsicologia, per la Universitat de Barcelona (UB). Acreditat com a especialista en Psicologia Clínica, pel Ministeri d'Educació i Ciència, i Neuropsicologia Clínica, acreditat pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). Ha obtingut el Certificat Europeu de Psicòleg Clínic (EuroPsy). Cap de Servei de Neurorehabilitació Psicosocial de l'Institut Universitari de Neurorehabilitació Guttmann, adscrit a la UAB. Professor titular del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Facultat de psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Consultor sènior de neuroimatge funcional i codirector, en coordinació amb el director Dr. Jesús Pujol de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de CRC-Hospital del Mar, de la línia d'investigació de Neuroimatge en Neuropsicologia i Neurociències.

El seu àmbit de recerca se centra en l'estudi del funcionament cerebral, estructural i funcional, en diverses patologies de l'àmbit de les neurociències (neuropsicologia, neurologia, neuropediatria, neuropsiquiatria, reumatologia en dolor crònic neuropàtic i no neuropàtic, neurocirurgia i endocrinologia en els trastorns del neurodesenvolupament) mitjançant la ressonància magnètica estructural i funcional.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Lourdes Ezpeleta Ascaso

Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica. Catedràtica de Psicopatologia de la infància i l'adolescència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es Directora de la Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament. La Unitat és Grup de Recerca Reconegut (2017 SGR 33) i finançat per la Generalitat de Catalunya.

El seu àmbit d'investigació es centra en la psicopatologia del desenvolupament, en el desenvolupament d' instruments diagnòstics per a estudis epidemiològics en psicopatologia de la infància i l' adolescència, i a l'estudi dels factors de risc de psicopatologia en nens i adolescents. Ha participat en nombrosos projectes finançats per entitats nacionals e internacionals. Actualment, està portant a terme un projecte longitudinal sobre trajectòries evolutives de problemes del comportament dels 3 als 16 anys i la identificació de factors de vulnerabilitat i risc. En aquesta cohort participen més de 600 nens escolaritzats de més de 70 escoles de la ciutat de Barcelona.

Ha publicat el seus treballs a revistes internacionals i nacionals. Es pot trobar més informació sobre Projectes, publicacions y activitats de la Unitat a www.ued.uab.es
 

Albert Feliu Soler

Doctor en Psicologia de la Salut per la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 2014. És psicòleg sanitari i biòleg i actualment és professor Serra Húnter del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB. El Dr. Feliu ha publicat en col·laboració amb diferents grups i investigadors nacionals i internacionals més de 70 articles sobre l'eficàcia clínica, cost-efectivitat i mecanismes neurobiològics de les teràpies cognitiu-conductuals de tercera generació i altres abordatges no farmacològics en persones amb problemes de salut mental i/o dolor crònic. Part dels seus treballs també s’han centrat en la validació de diferents instruments per a l’avaluació de diferents constructes rellevants en el camp de la psicoteràpia (e.g., mindfulness, decentering, non-attachment, flexibilitat psicològica, felicitat subjectiva, simptomatologia depressiva, simptomatologia del trastorn límit de la personalitat..).

El Dr. Feliu és membre del grup de recerca AGORA (grup de recerca psicològica en dolor crònic i fibromiàlgia; 2017 SGR 667) i ha liderat diferents projectes de recerca en el camp de l’avaluació dels efectes clínics i dels canvis en marcadors immuno-inflamatoris associats a intervencions no farmacològiques en fibromiàlgia i dolor crònic.

L’últim projecte de recerca obtingut pel Dr. Feliu és l’assaig clínic On&Out ("Cost-utility and immunoinflammatory effects of multicomponent FIBROWALK therapy in online or outdoor format in fibromyalgia: a randomized controlled trial") finançat pel MICINN (ref. PID2020-117667RA-I00; Dates execució: 2021-2023).

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Albert Fornieles Deu

Doctor en Psicologia per la Universitat de Barcelona (1995) amb llicenciatures en Psicologia (UB 1989) i Antropologia Social i Cultural (UNED 2006)

Ha realitzat estades de recerca al Departament d’Óptica i Optometria de la UPC (2010) i al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la UB (1989-97) a on va defensar la tesi doctoral. Ha impulsat projectes competitius en l’àmbit de la Psicologia aplicada en col·laboració amb diverses universitats i centres d’excel·lència (Servei de Neonatologia del Hospital Clínic de Barcelona; Departament d’Óptica i Optometria de la UPC, etc.) de forma ininterrompuda. Ha col·laborat amb la Fundació Blanquerna en el projecte “Investigación sobre éxito escolar en contextos de pobreza y vulnerabilidad social a nivel del Estado Español”.

Actualment participa en el projecte “Inseguridad alimentaria, discriminación por el peso, alteraciones alimentarias y bienestar psicológico en adolescentes españoles” que ha solicitat una ajuda (pendent de resolució) al Ministerio de Economia, Industria y Competitividad.

Membre d’un grup de treball a la UAB que ha donat lloc a la direcció de 14 tesis doctorals ja defensades i 5 més en curs, així com a contractes de transferència de tecnologia com el de modelització estadística dels factors que influeixen sobre la retribució amb l’empresa CEINSA (1999-2007). 30 anys d’experiència docent amb distincions com la d’External Examinator de l’Escola Universitària Mediterrani. University of Hertfodsfire (2000-02).

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Estel Gelabert Arbiol

Doctora en Psicologia el 2010. Màster en Psicopatologia Clínica de l’Adult, en Teràpia de Conducta i en Psicologia Perinatal. Professora agregada interina al Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Membre del Grup de Recerca en Psicopatologia i Gènere de la UAB. Membre del Grup de Recerca Consolidat Vulnerabilitat, Psicopatologia i Gènere de la Generalitat de Catalunya (2017 SGR 1798). La temàtica investigadora del grup és l’estudi dels gens, endofenotips i factors ambientals implicats en la vulnerabilitat dels trastorns psiquiàtrics, la resposta terapèutica i les diferències de gènere. Ha treballat específicament en la línia de recerca sobre trastorns Mentals Perinatals, especialment en la Depressió Postpart, factors de risc biopsicosocials, conseqüències i curs, entre d’altres. La seva recerca està realitzada en estreta col·laboració amb la Unitat de Salut Mental Perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Actualment és membre del Grup de Treball sobre suïcidi i infanticidi matern del Programa Europeu Cost Action- Research Innovation and Sustainable Pan-European Network in Peripartum Depression Disorder (Riseup-PPD; WG1, Subgroup 5).

Ha participat en diversos projectes finançats i ha publicat els seus treballs a revistes nacionals i internacionals. 

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
https://psicopatologiagenere.wordpress.com/
https://grupsderecerca.uab.cat/perinatal/
 

Teresa Gutiérrez Rosado

Doctora en Psicologia. Professora Titular d'Universitat des de el 2002 en el Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El seu perfil docent i investigador està vinculat a la psicologia de la salut, amb docència en les assignatures d’intervenció en psicologia de la salut, prevenció i promoció de la salut i tractaments psicològics. Impulsora i directora del Màster oficial i Erasmus Mundus en Salut i Benestar Comunitari/ Phoenix EM Dynamics of Health and Welfare en la Facultat de Medicina (2006-2013). Ha estat degana de la Facultat de Psicologia i ha ocupat diversos càrrecs de gestió universitària entre 2002-2022.

És promotora i membre del Grup de Recerca Consolidat 2017-SGR-1198, reconegut per la Generalitat de Catalunya de manera continuada durant més de 20 anys, on conflueixen i s'enriqueixen diferents línies de recerca. Col·labora en la línia de dolor crònic amb el Dr. Joan Deus i dirigeix la línia de prevenció i promoció de la salut i el benestar comunitari, amb un enfocament basat en els determinants socials de la salut, models salutogènics i la cerca de l'equitat en salut. Alguns dels seus treballs s'han centrat en: (a) la prevenció del consum de drogues i ús de les TIC, atenció diferencial a dones amb addicció; (b) programes de salut sexual i reproductiva en adolescents i joves i violència de gènere en la parella; (c) estudi de la resiliència, les fortaleses humanes i la humanització de l'assistència en la salut i (d) el disseny i avaluació de programes com a metodologia imprescindible per a fer prevenció o promoció de la salut en diversos contextos relacionats amb la salut pública.

Actualment, lidera un projecte de recerca interdisciplinar amb 7 investigadores de 4 universitats sobre l'impacte de la pandèmia en els professionals sanitaris de centres hospitalaris. La finalitat és conèixer quins factors van permetre als professionals sanitaris respondre millor a la situació de crisi. També col·labora en un projecte finançat sobre disseny, implementació i avaluació d'un programa transdiagnòstics per a la prevenció del consum i abús de substàncies i l'addicció a internet en joves.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Mercè Jódar Vicente

Doctora en Psicologia dins el programa d'especialitat en Neuropsicologia per la Universitat de Barcelona. Neuropsicòleg adjunt al Servei de Neurologia de l'Hospital parc Taulí. Es professor Associat del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut. UAB. Directora del Màster en Neuropsicologia Clínica Infanil i d'Adults de la UAB. Es membre del grup e-Mental Health, prevenció i epidemiologia de malalties neuropsiquiàtriques, reconegut com a grup consolidat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitària i de Recerca (AGAUR/2014 SGR 1462).

Ha treballat en el desenvolupament de programes de rehabilitació com el programa de telerrehabilitació de la cognició i la cognició social en pacients amb psicosis de primer episodi: Neuropersonal Trainer/ Salud Mental Parc Taulí, o be en el desenvolupament de la plataforma Early Neurocognitive Rehabilitation in Intensive Care (ENRIC). Ha participat com a investigador en diversos projectes finançats. El seu interès general es centra en la neuropsicologia clínica i la rehabilitació, però en l' actualitat es centra en l'estudi dels efectes de la cognició i de la neurorrehabilitació en els pacients ingressats en UCI, així com en l'estudio de les alteracionsneuropsicològiques i de la seva relació amb biomarcadors en pacients amb malalties infeccioses.

En el moment actual es investigadora principal de l 'estudi " Alteracions neuropsicològiques en els pacients crònicament infectats pel virus de l'hepatitis C i observació dels canvis després del tractament curatiu amb agents antivirals directes.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Juan Vicente Luciano Devis

En els darrers anys (2015-2021) ha treballat com a investigador sènior i cap del grup de recerca a la Fundació Sant Joan de Déu (FSJD) gràcies a dos contractes atorgats per l'Institut de Salut Carlos III (contractes Miguel Servet Tipo I i Miguel Servet Tipus II). Des del 2017, lidera el Grup de Recerca Psicològica en Fibromiàlgia i Dolor Crònic (Grup AGORA) acreditat i finançat com a grup emergent per l'AGAUR (SGR 667) i és membre del comitè de direcció de la Xarxa TECSAM (Xarxa d'innovació i investigació en salut) mental i tecnologies) de l'AGAUR.

Realitza una investigació orientada al pacient amb dolor crònic i les seves línies de recerca tenen un alt valor translacional a la pràctica clínica. Més concretament, està interessat a estudiar quins tractaments psicològics i farmacològics són efectius i cost-efectius per als pacients amb dolor crònic, en quin perfil específic de pacients (clústers) són més efectius aquests tractaments i com actuen aquests a nivell cognitiu, afectiu i fisiològic.

A més, des de la seva etapa predoctoral, té especial interès en l'anàlisi psicomètrica de mesures de qualitat de vida, estat funcional i de constructes de “tercera generació” (mindfulness, flexibilitat psicològica, evitació experiencial, etc.)

Publicacions
Portal de la Recerca de Catalunya: Researcher Page (csuc.cat)
 

Marisol Mora Giral

Doctora en Psicología. Professora agregada de Tractaments Cognitiu-Conductuals en Adults en el Departament de Psicologia Clinica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar la seva trajectòria investigadora fa vint-i-cinc anys amb una beca predoctoral del Ministeri.

En la actualitat es investigadora principal del projecte amb referència PSI2013-47212-P: Prevenció dels problemas relacionats amb el pes i la Imatge Corporal en la escola: Intervenció integral y ecològica ECOPREV2013 del Ministerio de Economía y Competitividad: Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

La seva activitat investigadora s’ha difós en més de 44 publicacions. Forma part de l’equip de la Unitat d’Avaluació i Intervenció de la Imatge Corporal on desenvolupa la seva activitat investigadora i aplica programes psicoeducatius per prevenir trastorns de la imatge corporal en persones que comencen a presentar símptomes incipients. Al mateix temps, ha optimitzat un tractament cognitiu-conductual adreçat als trastorns de la imatge corporal. Actualment la seva recerca está centrada en programes de prevenció universals en diferents formats així com també en prevenció selectiva. Pertany al grup consolidat de recerca: Comportament, Estils de Vida i Salut en dones reconegut per la Generalitat de Catalunya.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Nuria de la Osa Chaparro

Doctora en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica i en Pertorbacions del Llenguatge i l’Audició. Professora Titular d'Avaluació Psicològica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora a la Unitat d'Epidemiologia i Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut. La Unitat és Grup de Recerca Reconegut (2017 SGR 33) i finançat per la Generalitat de Catalunya.

El seu àmbit de treball és l'avaluació i el diagnòstic en l'àmbit de la infància i l'adolescència, el desenvolupament y adaptació d'instruments d'avaluació epidemiològica i clínica. Ha participat diversos projectes finançats i en l’actualitat col·labora en un estudi longitudinal sobre vulnerabilitat i factors de risc de psicopatologia en població general infanto-juvenil.

Ha publicat el seus treballs a revistes internacionals i nacionals (www.ued.uab.es)

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

David Sánchez Carracedo

Doctor en Psicologia. Professor titular del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut en la Universitat Autònoma de Barcelona. És director del Grup de Recerca en Problemes Relacionats amb l'Alimentació i el Pes (PRAP; conductes alimentàries alterades i de control del pes, insatisfacció corporal, sobrepès i obesitat).

El seu àmbit de recerca es centra en una aproximació integrada a l'estudi dels PRAP. Ha estat Investigador Principal de diversos projectes de recerca finançats vinculats a la prevenció dels PRAP i a l’estudi dels seus factors de risc, i és autor de nombroses publicacions nacionals i internacionals. Es membre expert de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (Generalitat de Catalunya) i ha col·laborat amb diversos equips de recerca nacionals i internacionals (ex. School of Public Health, University of Minnesota (EEUU), Faculty of Psychology del Kenyon College, Ohio, EEUU).

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Susanna Subirà Álvarez

Doctora en Medicina i especialista en Psiquiatria. Professora titular de Psicopatologia d'adults a la Universitat Autònoma de Barcelona. Directora del Màster de Psicopatologia Clínica. Cap de la Unitat de recerca en Psicopatologia i Gènere de la UAB. Membre del Grup de Recerca Consolidat Vulnerabilitat, Psicopatologia i Gènere de la Generalitat de Catalunya (2014 SGR 1411).

La temàtica investigadora del grup és l’estudi dels gens, endofenotips i factors ambientals implicats en la vulnerabilitat dels trastorns psiquiàtrics, la resposta terapèutica i les diferències de gènere. Ha treballat específicament en ansietat social, trastorn límit de la personalitat i salut mental perinatal (detecció de trastorns emocionals durant l’embaràs, factors de risc de depressió post-part). La seva recerca està realitzada en estreta col·laboració amb la Unitat de Psiquiatria Perinatal i Recerca de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Societat MARCE Internacional així com el departament de Neurociències i Conducta de la Universidade de São Paulo.

Ha participat en diversos projectes finançats i ha publicat els seus treballs a revistes nacionals i internacionals.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
https://psicopatologiagenere.wordpress.com/
 

Neus Vidal Barrantes

La Dra. Neus Barrantes-Vidal va obtenir el seu doctorat en la UAB (Premi Extraordinari) i va realitzar un Màster a l’Hospital Clínic del Barcelona (Especialista en Psicologia Clínica).  

És la investigadora principal del Grup de Recerca “Interacció Persona-Ambient en el Risc i la Resiliència en la Salut Mental” de la UAB, reconegut per la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat. Ha rebut finançament de diverses agències de recerca i ha liderat diversos projectes interdisciplinaris dins del seu programa de recerca “Una Aproximació Integradora a l’Estudi de la Psicosi”. El seu grup investiga la interacció del genotip, la persona i l’ambient psicosocial en la configuració de diferents vies i mecanismes del risc i l’expressió de la psicosi. El seu treball s’ha centrat en les dinàmiques dels símptomes sub/clínics i les interaccions persona-ambient  en la vida real, fent servir les tecnologies mòbils per mapejar els processos mentals dinàmics i obtenir mesures ecològicament vàlides. A més, també està interessada en les expressions saludables del risc vers la psicopatologia, específicament en la creativitat, i en l’aplicabilitat clínica dels resultats de la recerca. Per últim, actualment està portant a terme projectes dirigits a comprendre com les diferències individuals psicològiques i genètiques en la sensibilitat a l’ambient contribueixen al risc i la resiliència de diversos fenotips transdiagnòstics. Ha estat reconeguda dues vegades amb el premi ICREA Acadèmia de recerca atorgat per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) de la Generalitat de Catalunya.   

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Els següents professors del Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciéncies de la Salut participen al programa:

Blas Navarro Pastor

Doctor en Psicologia. Màster en Disseny i Estadística en Ciències de la Salut. Professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en metodologia de recerca, validació d'instruments i anàlisi de dades. Ha participat en nombrosos projectes de recerca en diferents àmbits de les ciències de la salut, des de la psicologia a la medicina, passant per infermeria, fisioteràpia, etc.

Membre en l'actualitat de diferents grups de recerca finançats en els àmbits de la psicologia clínica infantil, la psicologia clínica d'adults i la qualitat de vida de donants vius de ronyó i fetge.

Des de 2001 la seva investigació metodològica es centra en l'aplicació de models de regressió multinivell en l'àmbit de la psicologia.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
 

Eva Penelo Werner

Doctora en Psicologia, Programa en Psicopatologia Infantojuvenil. Professora agregada de la Unitat de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és investigadora a la Unitat d’Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament (UAB).

El seu àmbit de treball es centra en la Psicometria, l'adaptació i validació d'instruments d'avaluació i el modelat d'equacions estructurals en Ciències de la Salut. Ha participat diversos projectes finançats i en l’actualitat col•labora en un estudi longitudinal sobre vulnerabilitat i factors de risc de psicopatologia en població general infanto-juvenil.

Ha publicat els seus treballs tant en revistes nacionals com internacionals. Col·labora de forma habitual com a revisora en diferents revistes internacionals amb revisió per parells.

Més informació:
Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya


També col·laboren al programa les següents especialistes:

Martín-Santos, Rocío
García-Esteve, Lluïsa

 

 

Informació complementària