Defensa de la tesi doctoral de Maria Valeria Lavín Gutiérrez
Valeria Lavín defensa la seva tesi doctoral sobre la influència conjunta dels gens i l’entorn en la salut mental
El 9 de setembre de 2026, la investigadora predoctoral Valeria Lavín Gutiérrez va defensar la seva tesi doctoral, titulada «Testing Novel Models of Gene–Environment Interaction Across the Transdiagnostic Mental Health Spectrum» (En català: Avaluació de nous models d’interacció entre gens i ambient en l’espectre transdiagnòstic de la salut mental). El treball va rebre la màxima qualificació del tribunal.
La defensa s’havia de celebrar presencialment a la Sala de Graus de la Facultat de Psicologia. No obstant això, les alertes per pluges intenses activades a última hora i les restriccions preventives establertes al Vallès Occidental van obligar a traslladar l’acte al format en línia. Malgrat aquest canvi imprevist, la sessió es va desenvolupar amb normalitat.
La tesi, dirigida i tutoritzada per la professora Neus Vidal Barrantes, catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, examina com interactuen els factors genètics i les experiències ambientals en diferents manifestacions de la salut mental. El treball parteix d’una perspectiva transdiagnòstica, que estudia els processos compartits entre diversos problemes psicològics més enllà de les categories diagnòstiques tradicionals.
Un dels eixos centrals de la seva recerca és el model de susceptibilitat diferencial. Segons aquest model, determinades característiques genètiques no comporten únicament una major vulnerabilitat davant l’adversitat, sinó que també poden afavorir resultats més positius quan la persona es desenvolupa en entorns favorables. Des d’aquesta perspectiva, una sensibilitat més gran a l’entorn no constitueix necessàriament un factor de risc, si no que pot incrementar la vulnerabilitat davant de contextos adversos, però també afavorir una millor adaptació i un major benestar en entorns positius i de suport.
La tesi integra sis estudis i aporta innovacions conceptuals i metodològiques a la investigació sobre la interacció entre gens i ambient. Entre altres aspectes, incorpora l’avaluació de les experiències ambientals positives, la diferencia entre la influència de les figures maternes, paternes i dels iguals, i fa una proposta de procediments estadístics per analitzar aquestes interaccions amb més precisió.
Els resultats, obtinguts a partir de dues mostres independents d’adolescents i persones adultes joves, donen suport al model de susceptibilitat diferencial en diversos indicadors de salut mental, benestar i funcionament psicològic.
El treball també proposa estudiar la sensibilitat al context en la vida quotidiana mitjançant la metodologia d’avaluació ecològica momentània. Aquest mètode permet recollir informació a través dels dispositius mòbils diverses vegades al dia durant diversos dies mentre les persones es troben en els seus entorns habituals. D’aquesta manera, es pot analitzar amb més detall com les experiències quotidianes interactuen amb les característiques individuals.
Les conclusions de la tesi qüestionen les interpretacions deterministes del risc genètic. És a dir, tenir una determinada predisposició genètica no implica necessàriament desenvolupar un problema de salut mental. Els resultats també posen de manifest la importància de tenir en compte tant les experiències adverses com les positives. Aquesta perspectiva pot contribuir a dissenyar intervencions preventives i terapèutiques que no se centrin únicament a reduir els factors de risc, sinó que també ajudin a reforçar els entorns protectors, el benestar i la capacitat d’adaptació de les persones.
El tribunal va estar format per Beatriz Olaya Guzmán, professora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB; Richard Bentall, catedràtic de Psicologia Clínica de la University of Sheffield i investigador reconegut en l’estudi de la psicosi i dels seus determinants psicològics i socials, i Maria del Mar Ariza González, professora de l’Àrea de Psicobiologia del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona.
El Departament de Psicologia Clínica i de la Salut felicita a Valeria Lavín per la qualitat de la seva recerca, per la màxima qualificació obtinguda i per la seva capacitat d’adaptació davant les circumstàncies excepcionals en què es va haver de celebrar la defensa.
