L’article del mes: Juliol i Agost
L’article del mes: paranoia i ansietat social, similituds i diferències en la vida quotidiana
La iniciativa «L’article del mes», impulsada per la Comissió de Recerca i Comunicació del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, ha seleccionat el treball «Disentangling Paranoia and Social Anxiety: Overlap and Differentiation in Daily Life», publicat a la revista Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment.
La paranoia fa referència a una desconfiança o sospita infundada envers les intencions dels altres que s’interpreten com a amenaçadores. L’ansietat social, per la seva banda, fa referència a la preocupació i la por intenses associades a les interaccions socials. Ambdues experiències comparteixen algunes característiques: poden generar un gran malestar en les relacions interpersonals i manifestar-se amb diferents graus d’intensitat, des de vivències o experiències comunes o subclíniques fins a formes clíniques més greus.
Cal destacar que encara hi ha poca recerca sobre la seva relació amb les emocions, els pensaments i les interaccions socials que experimenten les persones. Per aquest motiu, l’objectiu de l’estudi va ser analitzar fins a quin punt la paranoia i l’ansietat social presenten manifestacions comunes o diferenciades en la vida quotidiana.
Amb aquesta finalitat, es va emprar un mètode d’avaluació ecològica (conegut en anglès com Experience Sampling Methodology), que permet recollir informació en temps real i en els contextos habituals de les persones mitjançant qüestionaris enviats al telèfon mòbil. Durant una setmana, els participants van respondre vuit vegades al dia un breu qüestionari sobre el seu estat emocional, les valoracions sobre ells mateixos i sobre els altres, els pensaments de sospita, les activitats que estaven realitzant i les seves experiències socials.
Els resultats van mostrar que la paranoia i l’ansietat social comparteixen diverses manifestacions de malestar emocional en la vida quotidiana. Les puntuacions més elevades en totes dues variables es van associar amb més afecte negatiu, incertesa, ansietat, tristesa i irritabilitat, així com amb valoracions més negatives d’un mateix i dels altres. També es van associar amb una major tendència a sentir-se objecte de crítiques o menyspreu i a experimentar pensaments i percepcions de desconfiança en situacions quotidianes.
Malgrat aquestes similituds, l’estudi va identificar diferències rellevants. Quan es va tenir en compte la variància compartida entre els dos fenòmens, la paranoia es va associar específicament amb més ràbia, menys felicitat, emocions més intenses i una major tendència a percebre les situacions com a estressants. També es va vincular amb una percepció més amenaçadora de l’entorn, que es manifestava amb experiències com sentir-se vigilat, maltractat o amenaçat, desconfiar de les intencions dels altres o no sentir-se segur.
L’ansietat social, en canvi, es va associar més específicament amb la susceptibilitat al rebuig i amb una valoració negativa d’un mateix en les relacions socials. Les persones amb més ansietat social tendien a sentir que els altres no es preocupaven per elles i preferien estar soles quan es trobaven en companyia. Quan estaven soles, també mostraven una major tendència a interpretar aquesta situació com a conseqüència del rebuig dels altres. A més, com menys properes se sentien a les persones amb qui estaven, més augmentava el seu desig d’estar soles.
Aquests resultats suggereixen que la paranoia i l’ansietat social no s’han d’entendre com a fenòmens completament independents, sinó com a experiències estretament relacionades que presenten algunes manifestacions quotidianes específiques. Aquesta diferenciació pot contribuir a orientar futures intervencions: l’afecte negatiu podria constituir un objectiu terapèutic compartit, mentre que les interpretacions d’amenaça requeririen una atenció especial en la paranoia. En l’ansietat social, seria especialment important abordar la sensibilitat al rebuig i les dificultats per viure les interaccions socials com a gratificants.
En l’elaboració de l’estudi ha participat la professora Neus Vidal Barrantes, catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha contribuït a la conceptualització, la metodologia i la supervisió de la recerca. El treball s’ha dut a terme conjuntament amb Yunlai Gui, Alysia M. Berglund i Laura M. Hernández, de la University of Illinois Urbana-Champaign; Leslie E. Horton, de la University of Pittsburgh; Molly A. Walsh i Paul J. Silvia, de la University of North Carolina at Greensboro; i Thomas R. Kwapil, vinculat tant a la University of Illinois Urbana-Champaign com a la University of North Carolina at Greensboro.