L’article del mes de juny: actituds estigmatitzants i creences errònies sobre l’obesitat entre els professionals sanitaris espanyols

Aquesta recerca examina, per primera vegada en el context espanyol, l’estigma relacionat amb el pes i les creences dels professionals sanitaris sobre les causes i l’abordatge adequat  de l’obesitat. Aquest tipus d’estigma pot afectar negativament la qualitat de l’atenció sanitària, la relació entre professionals i pacients i l’accés als serveis de salut de les persones que viuen amb obesitat.

L’estudi es va dur a terme mitjançant una enquesta online enviada per associacions acadèmiques i professionals espanyoles amb alguna vinculació amb l’estudi de la obesitat i van participar 922 professionals sanitaris de diferents especialitats.

Els resultats van mostrar que els professionals enquestats presentaven actituds i estereotips negatius sobre les persones que viuen amb obesitat. Els nivells d’estigma van ser més elevats entre els professionals més joves i entre aquells amb un índex de massa corporal més baix. A més, els metges especialitzats en obesitat van presentar els nivells més baixos d’estigma, mentre que els cirurgians bariàtrics van presentar els més elevats.

Un dels principals resultats de l’estudi és l’estreta relació entre l’estigma i les creences que atribueixen l’obesitat a la responsabilitat individual, creences que no estan recolzades per la evidència més recent que mostra que la obesitat és una malaltia crònica complexa molt influenciada per determinants biològics i socioambientals. En concret, a prop del 40% dels professionals considerava que menjar en excés respon principalment a causes individuals, com l’alimentació emocional, l’addicció al menjar o la golafreria. Dos terceres parts  creia que l’obesitat es podia prevenir completament mitjançant el compromís individual amb un estil de vida saludable, mentre que el 60% considerava que es podia curar exclusivament a través de canvis en l’estil de vida. La recerca mostra, a més, que a prop del 60% dels professionals atribuïa les dificultats per perdre pes principalment a la falta de motivació o d’autodisciplina de la persona, que conduiria a un estil de vida sedentari i a una alimentació inadequada.

Pel que fa al tractament, més de la meitat dels participants considerava que les intervencions sobre l’estil de vida o el suport psicològic i la modificació de la conducta eren els tractaments més efectius per a l’obesitat greu, en contra de les recomanacions de les guies de pràctica clínica que assenyalen que la cirurgia bariàtrica és la opció recomanada per aquest tipus d’obesitat. En general, els professionals que mostraven aquestes creences d’atribució a la responsabilitat individual de les causes de la obesitat i el seu correcte abordatge, mostraven actituds més estigmatitzants que els que ho atribuïen a factors fora del control individual. Els autors assenyalen que aquesta percepció pot reflectir mancances de coneixement sobre la complexitat de l’obesitat i sobre les diferents opcions terapèutiques basades en l’evidència.

Els resultats posen de manifest la necessitat de dissenyar plans de formació adreçats als professionals sanitaris sobre la  l’obesitat com una condició complexa i multifactorial, en la qual intervenen factors biològics, genètics, psicològics, socials, econòmics i ambientals, molts dels quals no estan sota el control directe de la persona. Situar les causes i centrar el tractament exclusivament en responsabilitat individual pot afavorir la culpabilització i contribuir a una atenció menys respectuosa, menys centrada en les necessitats dels pacients i per tant, menys eficaç. A més, pot contribuir a una manca de confiança en el sistema sanitari per part de les persones que viuen amb obesitat, i dissuadir-los  de buscar ajuda mèdica quan la podrien necessitar. 

En l’elaboració de l’estudi han participat el Dr. David Sánchez-Carracedo, el Dr. Albert Fornieles-Deu i la Dra. Dimitra Anastasiadou, membres de la Unitat de Problemes Relacionats amb l’Alimentació i el Pes de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb el Dr. Stuart W. Flint, investigador de la Universitat de Leeds (Regne Unit).