Article del mes – maig: L'entrenament metacognitiu mostra beneficis en la convicció delirant i la preocupació associada als deliris en psicosi d’inici recent
La Comissió de Recerca i Comunicació del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut destaca l’article “Randomized Controlled Trial on the Effects of Metacognitive Training (MCT) in a Sample of Patients With Recent Onset Psychosis: Study of the Impact on the Severity and Dimensions of Delusions, Self-Esteem and Depression”, publicat a Clinical Psychology & Psychotherapy, com a article del mes de maig de 2026.
L’estudi va ser liderat per la Dra. Esther Lorente-Rovira i va incloure la participació de personal investigador de diverses institucions clíniques i acadèmiques espanyoles, entre les quals hi havia la Dra. Ana Barajas, professora agregada del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, Facultat de Psicologia, Universitat Autònoma de Barcelona. L’article es va publicar a Clinical Psychology & Psychotherapy l’any 2026 i forma part d’un assaig clínic aleatoritzat multicèntric sobre l’entrenament metacognitiu per a la psicosi, la investigadora principal del qual és la Dra. Susana Ochoa, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
L’entrenament metacognitiu és una intervenció psicològica derivada de la teràpia cognitivoconductual que s’adreça als biaixos cognitius implicats en la formació i el manteniment dels deliris, com ara el salt a conclusions, la inflexibilitat de les creences i l’excés de confiança en els errors. La intervenció també aborda processos emocionals com la depressió i l’autoestima, que poden tenir un paper important en els símptomes psicòtics.
L’assaig va incloure 122 pacients amb un diagnòstic recent d’un trastorn de l’espectre de l’esquizofrènia, que van ser assignats aleatòriament a un programa d’entrenament metacognitiu de vuit sessions o a una intervenció psicoeducativa de vuit sessions. Les persones participants van ser avaluades a l’inici, després del tractament i sis mesos després de la intervenció mitjançant una bateria d’instruments psicomètrics amb la qual es van avaluar la simptomatologia delirant i depressiva i l’autoestima, entre altres variables.
Els resultats van mostrar que, en comparació amb el grup psicoeducatiu, les persones participants que van rebre entrenament metacognitiu van millorar durant el seguiment en diverses dimensions dels deliris: la intensitat i la durada de la preocupació pels deliris, així com la convicció delirant. Aquests resultats són especialment rellevants perquè reduir la convicció delirant és un dels objectius centrals de l’entrenament metacognitiu, el mecanisme principal del qual es descriu com “sembrar la llavor del dubte”.
L’estudi no va trobar diferències significatives entre les dues intervencions pel que fa a l’autoestima o la simptomatologia depressiva. Tanmateix, tots dos grups van mostrar millores en l’autoestima sis mesos després de la intervenció, fet que suggereix que tant l’entrenament metacognitiu com la psicoeducació poden contribuir a la recuperació emocional mitjançant mecanismes diferents. No es va observar cap millora específica dels símptomes depressius en cap dels dos grups.
En conjunt, aquests resultats donen suport a la utilitat de l’entrenament metacognitiu com a opció terapèutica per a persones amb psicosi d’inici recent, especialment per reduir la convicció i la preocupació associades als deliris. L’equip de recerca també destaca la necessitat de futurs estudis amb períodes de seguiment més llargs i d’intervencions que abordin de manera més directa l’autoestima, l’autoestigma i els símptomes depressius.