L'article del mes de desembre: noves maneres d'avaluar l'eficàcia de les teràpies psicològiques en el dolor crònic
La Comissió de Recerca i Comunicació del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut ha seleccionat “An ecological momentary assessment study examining the efficacy of third-wave cognitive behavioral therapies on different indices of pain-related outcomes” com a article del mes de desembre.
Aquesta recerca examina l’eficàcia de les teràpies cognitivoconductuals de tercera generació en comparació amb el tractament habitual en persones amb dolor lumbar crònic i símptomes depressius, mitjançant l’ús de l’avaluació ecològica momentània (ecological momentary assessment, EMA). Aquest enfocament permet registrar l’experiència diària dels pacients en el seu entorn natural, superant algunes de les limitacions de les avaluacions retrospectivess tradicionals, que sovint es basen en pocs punts temporals i poden veure’s afectades per biaixos de record.
L’estudi es basa en dades recollides en un assaig clínic aleatoritzat en el qual van participar persones adultes amb dolor lumbar crònic i símptomes depressius. Al llarg de deu setmanes, els participants van completar dues avaluacions breus al dia mitjançant una aplicació mòbil sobre la intensitat del dolor, la interferència del dolor en la vida quotidiana, les alteracions del son i l’estat d’ànim deprimit. A diferència de la majoria d’assaigs clínics, que acostumen a centrar-se en el nivell mitjà dels símptomes, aquest treball va comparar sis indicadors diferents derivats de les dades diàries: nivell mitjà, variabilitat, nivell màxim, nivell mínim, freqüència de valors alts i freqüència de valors baixos. L’objectiu era determinar quins indicadors són més sensibles per detectar canvis associats al tractament psicològic.
Els resultats mostren que les teràpies cognitivoconductuals de tercera generació es van associar, en general, amb millors resultats que el tractament habitual, especialment en variables com la interferència del dolor, les alteracions del son i l’estat d’ànim deprimit. De manera destacada, la freqüència de valors baixos (és a dir, les vegades que els pacients indiquen nivells baixos de símptomes) va emergir com un dels indicadors més sensibles per captar els efectes del tractament, mentre que el nivell mitjà va mostrar una capacitat més limitada per detectar canvis.
Segons els autors, aquests resultats posen de manifest la importància d’utilitzar múltiples indicadors i mesures repetides al llarg del temps per comprendre millor com i quan es produeixen els canvis clínics. Aquest enfocament permet captar la dinàmica real del procés terapèutic i ofereix una visió més precisa de l’evolució de les persones amb dolor crònic.
L’estudi destaca el valor de les avaluacions intensives en la vida quotidiana com una eina prometedora tant per a la recerca com per a la pràctica clínica, ja que faciliten una monitorització més precisa dels resultats i donen suport al desenvolupament d’intervencions psicològiques més ajustades a les necessitats de les persones amb dolor crònic i comorbiditat emocional.