L'article del mes de octubre: com la contaminació prenatal afecta la maduració del cervell dels nounats
La Comissió de Recerca i Comunicació del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut ha escollit “Unraveling the impact of prenatal air pollution for neonatal brain maturation” com a article del mes de octubre.
Aquest estudi, publicat a Environment International, explora com l’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica —especialment a les partícules fines PM2.5 — pot afectar la mielinització del cervell en nounats. La investigació, dirigida per Jesús Pujol i un ampli equip multidisciplinari de centres de recerca barcelonins, s’emmarca dins del projecte europeu AirNB, finançat pel Consell Europeu de Recerca.
La mielinització —el procés de formació de la beina de mielina al voltant dels axons— és clau per al desenvolupament cerebral i es produeix de manera intensiva durant la gestació. Mitjançant ressonàncies magnètiques realitzades a 93 nounats, el estudi va demostrar que una major exposició a PM2.5 durant el primer trimestre de gestació s’associa amb una mielinització cortical més baixa, mentre que l’exposició al tercer trimestre es relaciona amb una reducció de la mielinització global.
Tot i que les PM2.5 contenen elements traça essencials com el ferro, el coure i el zinc —imprescindibles per al desenvolupament cerebral—, aquests no van mostrar efectes específics quan es van ajustar els resultats per l’exposició global a PM2.5 . Això suggereix que l’impacte principal ve donat per la contaminació en el seu conjunt, i no pels components individuals.
Els resultats obtinguts posen en relleu la vulnerabilitat del cervell en desenvolupament davant dels contaminants ambientals, i subratllen la necessitat de politiques públiques més estrictes en matèria de qualitat de l’aire. No obstant això, els autors recorden que la mielinització és un procés dinàmic: un retard no ha de ser necessàriament negatiu, ja que un desenvolupament més prolongat pot associar-se amb millors resultats cognitius a llarg termini.
Aquest treball obre la porta a futures investigacions longitudinals per avaluar com aquestes alteracions inicials poden influir en el desenvolupament cognitiu i conductual dels infants, i recalca la importància de protegir la salut cerebral des de les primeres etapes de la vida.