L'article del mes de setembre: l'ús de jocs a l'aula per promoure el coneixement sobre salut mental i actituds saludables en adolescents
La Comissió de Recerca i Comunicació del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut ha escollit “The use of games in the classroom to promote mental health knowledge and healthy attitudes in adolescents: a systematic review” com article del mes de juliol.
Aquest estudi, part d'un projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la Unió Europea a través de la iniciativa “Next Generation EU/PRTR”, ha estat dut a terme per un equip multidisciplinari d’investigadors/es i professors/es d’institucions de Barcelona, Madrid i Saragossa. Entre ells hi figuren el professor Adrián Pérez-Aranda i la professora Estíbaliz Royuela-Colomer, tots dos del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquesta revisió sistemàtica, publicada a Frontiers in Psychiatry, va analitzar com les activitats basades en el joc, aplicades a l’aula, poden ajudar a millorar la salut mental dels adolescents, una etapa vital plena de canvis i reptes, com l’ansietat, la depressió i conductes de risc com el consum de substàncies. Els programes escolars tradicionals sovint no aconsegueixen captar la seva atenció, però els jocs —com la realitat virtual, els qüestionaris o els escape rooms— poden fer que aprendre sobre salut mental sigui més interactiu i atractiu.
D’entre més de 1.000 estudis revisats, se’n van seleccionar 17 per a l’anàlisi. Aquests estudis incloïen adolescents d’entre 11 i 18 anys i utilitzaven mètodes lúdics a l’aula per tractar temes com el consum d’alcohol i tabac, l’ansietat i la depressió. Alguns programes duraven només una sessió, mentre que d’altres s’estenien durant diverses setmanes. Els resultats van ser encoratjadors: moltes intervencions van millorar el coneixement i les actituds dels estudiants, especialment les centrades en el consum d’alcohol i tabac. Tot i això, els canvis en el comportament i l’autoeficàcia van ser menys consistents, i pocs estudis van avaluar els efectes a llarg termini.
En general, els participants van gaudir de les activitats, mostrant alts nivells de satisfacció i implicació. Això suggereix que els mètodes basats en el joc poden ser una eina valuosa a les escoles per promoure la salut mental. La recerca futura hauria de centrar-se en adaptar aquests programes a diferents perfils i contextos, i en mesurar-ne l’impacte a llarg termini. Integrar-los en el currículum escolar i formar el professorat podria millorar-ne l’eficàcia i la sostenibilitat.