L'article del mes de juliol: estrès laboral i la seva associació amb la ideació suïcida, la salut i el presentisme durant la pandèmia de la COVID-19 en el personal sanitari i universitari del Regne Unit

Aquest estudi, que forma part d’un projecte finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea i pel Consell Nacional de Salut i Recerca Mèdica de la Unió Europea, entre d’altres, va ser publicat a la revista de primer quartil BJ Psych Open.

L’estudi va ser liderat per la Dra. Christina Van der Feltz-Cornelis, professora del Departament de Ciències de la Salut de la Universitat de York, en col·laboració amb la professora Beatriz Olaya, del Departament de Psicologia Clínica i de la Saut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i altres investigadors/es de la Universitat de Lodz a Polònia, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD; Esplugues de Llobregat, Espanya) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM; Madrid, Espanya).

L’objectiu de l’estudi era examinar l’associació entre l’estrès laboral i la salut mental, amb un enfocament especial en els estressors socials a la feina, els rols laborals, els símptomes depressius, la ideació suïcida, l’ansietat, els símptomes somàtics, les malalties cròniques i el presentisme. Es van definir com a condicions laborals estressants: una càrrega de feina excessiva, un mal ambient laboral, un desequilibri entre la vida laboral i personal, i uns horaris que dificulten la vida privada.

L’estudi va incloure 328 participants del Regne Unit, provinents del personal del Servei Nacional de Salut i d’universitats. Els principals resultats van mostrar que el 90% dels treballadors van informar d’experimentar estrès laboral. A més, el 61% va reportar símptomes depressius, el 55% ansietat i el 75 % símptomes somàtics. El 56% dels participants va informar presentisme, i l’11% ideació suïcida. Cal destacar que, quan hi havia presentisme o ideació suïcida, els símptomes psicològics i somàtics tendien a ser més intensos. Així mateix, l’estrès laboral es va associar significativament amb totes les variables de salut mental, excepte amb les malalties cròniques.

Aquests resultats posen de manifest la necessitat d’aprofundir en com els factors de risc psicosocial contribueixen a l’estrès laboral, especialment entre els professionals sanitaris i del sector universitari. També subratllen la importància de desenvolupar polítiques per reduir l’estrès laboral i oferir suport als treballadors que pateixen ideació suïcida i presentisme.