El baix rendiment cognitiu en pacients amb psicosi incipient interfereix en el benefici d'una teràpia metacognitiva
Un estudi coordinat des de la UAB descobreix que el baix rendiment cognitiu en pacients amb psicosi d'inici recent suposa un obstacle per provocar canvis en els biaixos de l'estil atribucional després d'una intervenció metacognitiva.
En el marc del Màster Universitari en Psicologia General Sanitària, el TFM titulat “Influència de la cognició a l'estil atribucional de pacients amb psicosi d'inici recent que reben Entrenament Meta-Cognitiu (EMC)” dut a terme per l'estudiant Anabella Grossi Baptista i tutoritzat per la professora Ana Barajas Vélez, rep la menció de matrícula d'honor.
L’estudi ha estat dut a terme en pacients diagnosticats amb psicosi de breu evolució procedents de nou centres de salut d'Espanya. L'objectiu de la investigació va ser estudiar com la cognició influeix en l'eficàcia del EMC en termes d'estil atribucional, és a dir, en la manera característica que tenen les persones d'explicar la causalitat dels esdeveniments.
Els trastorns de l'espectre psicòtic acostumen a acompanyar-se de dèficits cognitius que compliquen la resposta als tractaments disponibles. A més, és comú observar un estil atribucional esbiaixat, que contribueix al manteniment de la psicosi.
Els resultats van revelar que el rendiment cognitiu basal mitjà de les 63 persones participants de l'estudi es situava per sota de la mitjana poblacional. També van mostrar una forma disfuncional d'atribuir la causa d'esdeveniments socials abans de la intervenció metacognitiva, i no es van observar canvis significatius en l'estil atribucional després del tractament. L'estudi conclou que el baix rendiment cognitiu de les persones amb psicosi d'inici recent afecta el benefici del EMC, ja que s'ha observat una relació entre el baix rendiment cognitiu previ a la intervenció metacognitiva i l'absència de canvi en l'estil atribucional després de l'EMC.
Aquests resultats son clínicament rellevants donat que els dèficits cognitius estan molt presents en pacients amb trastorns de l'espectre psicòtic i obstaculitzen la resposta als tractaments. Els resultats de la investigació suggereixen la importància d'individualitzar el tractament i guiar els i les professionals de la psicologia clínica cap a la implementació d'intervencions integrals que tinguin en compte un treball sobre el rendiment cognitiu previ a la implementació de l'EMC en aquelles persones amb un perfil cognitiu baix. Aquestes intervencions personalitzades i adaptades a les necessitats de cada pacient facilitaran una millor resposta a l'EMC en termes de biaixos cognitius i, concretament, de l'estil atribucional.
L'estudi contribueix al desenvolupament d'estratègies terapèutiques més eficaces, considerant els dèficits cognitius de cada persona, per afavorir una intervenció precoç eficaç, reduir la cronicitat i millorar el pronòstic en persones amb psicosi d'inici recent.
La investigació, realitzada entre febrer de 2023 i gener de 2024, ha estat duta a terme gràcies a l'orientació de la psicòloga i professora Ana Barajas Vélez, del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. La tutorització proporcionada per la Dra. Barajas, una destacada investigadora experta en l'àmbit dels trastorns psicòtics i tractaments psicològics com l'Entrenament Metacognitiu, ha estat fonamental pel desenvolupament i la qualitat d'aquesta investigació. En l'actualitat, és la Investigadora Principal d'un assaig clínic “Benefits of combining Metacognitive Training (MCT) with Cognitive Remediation (CR) in the recovery of patients with psychotic spectrum disorders”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (núm. ref.: PID2020-118907RA-I00), per valorar la capacitat d'un programa de rehabilitació cognitiva (programa REHACOP) per potenciar els beneficis de l'EMC en pacients que mostren algun dèficit cognitiu.
"Com a estudiant, la realització d'aquest treball empíric ha representat un gran repte en la meva trajectòria acadèmica. Ha estat un procés de gran aprenentatge, enriquidor i gratificant gràcies al suport de la Dra. Barajas. La seva orientació i experiència en el camp de la recerca m'han permès poder fer una bona feina metodològica, així com dur a terme una correcta interpretació dels resultats de l'estudi. La dedicació i el compromís de la meva tutora han estat fonamentals pel desenvolupament d'aquest treball" (Anabella Grossi).
“Com a tutora i supervisora del Treball Final de Màster de l'estudiant Anabella Grossi Baptista, en el marc del Màster de Psicologia General Sanitària, vull deixar constància de la capacitat de treball de l'estudiant, així com de la seva constància i motivació en la investigació desenvolupada, qualitats totes elles que han contribuït a la qualitat del treball realitzat" (Dra. Barajas).