Nou article: “Super‐Selectivity versus Affinity‐Driven Targeting in Oncological Nanomedicine”

Resum:

El desenvolupament de nanomaterials funcionals per a l’administració dirigida de fàrmacs continua sent un dels principals objectius de la nanomedicina, especialment en oncologia, on els fàrmacs citotòxics sovint provoquen una toxicitat sistèmica greu. La majoria de les estratègies basades en nanopartícules es fonamenten en l’ús de lligands de superfície que s’uneixen a receptors sobreexpressats a les cèl·lules malaltes. Tanmateix, aquests receptors rarament són exclusius dels tumors, sinó que sovint també són presents en teixits sans. Com a conseqüència, dècades d’esforços per millorar l’orientació augmentant l’afinitat dels lligands només han produït beneficis clínics limitats.

L’orientació basada en l’afinitat condueix generalment a una unió gradual i dependent de la densitat de receptors, fet que dona lloc a una biodistribució subòptima, una acumulació fora de l’objectiu i una toxicitat que limita la dosi. Els avenços recents en l’enginyeria de nanomaterials suggereixen un paradigma alternatiu inspirat en la infecció vírica. En lloc de basar-se en interaccions d’alta afinitat, els virus sovint aprofiten disposicions multivalents de lligands febles per aconseguir un reconeixement cel·lular altament selectiu.

Imitant aquesta estratègia, les nanopartícules sintètiques poden presentar lligands de baixa afinitat organitzats espacialment, les interaccions cooperatives dels quals produeixen una unió superselectiva, que només es produeix per sobre d’una densitat crítica de receptors. Mitjançant l’ajust de la valència dels lligands, la geometria a escala nanomètrica i la flexibilitat dels enllaçadors, aquestes nanoestructures inspirades en els virus converteixen petites diferències en l’abundància de receptors en respostes d’unió abruptes, semblants a un llindar.

Per tant, la integració del reconeixement multivalent amb un disseny racional dels nanomaterials ofereix una estratègia prometedora per millorar la discriminació entre teixits i aconseguir una administració de fàrmacs superselectiva, en lloc de simplement dirigida.

Dades article:

U. Unzueta, E. Parladé, R. Mangues, E. Vazquez, and A. Villaverde, “ Super-Selectivity versus Affinity-Driven Targeting in Oncological Nanomedicine.” Small (2026): e75777.

DOI: 10.1002/smll.75777