Procediments experimentals
Administració de substàncies
En aquells procediments que impliquen l'administració de fàrmacs o d'altres substàncies caldrà considerar els següents aspectes bàsics:
Prèviament a la realització del procediment, caldrà considerar els possibles efectes tòxics o nocius que poden esdevenir com a conseqüència de l'administració. Si, per la informació disponible, es poden preveure efectes d'aquest tipus, ja siguin a nivell sistèmic o local, serà necessari definir en el formulari del corresponent procediment una supervisió específica per tal de detectar l'aparició d'aquests efectes i les possibles mesures correctores a aplicar en els animals afectats.
Enteral (bàsicament oral):
- Ingesta mitjançant el menjar o l'aigua de beguda. És el mètode més senzill però caldrà tenir en compte la capacitat que donarà el disseny establert per a determinar la quantitat de substància ingerida i si això pot influir o no en els resultats (per exemple en substàncies administrades en l'aigua de beguda en animals estabulats en grups). No serà possible aquest tipus d'administració per a substàncies que irritin la paret gàstrica.
- Per tal d'afavorir la predisposició de l'animal a la ingesta oral pot ser útil fer més atractiva al paladar la substància a ingerir, per exemple diluint-la en gelatina o dulcificant la solució.
- En alguns casos és recomanable la utilització de tubs gàstrics (0,8mm de diàmetre extern per a ratolí i 1-2 mm per rates) o una agulla corva per a dosificar en animals petits.
Parental <>
Quan es realitza una administració d'aquest tipus s'ha de tenir en compte uns aspectes bàsics: les agulles han de ser netes, punxegudes i estèrils, d'una mida i gruix apropiats segons l'animal, la via, el lloc d'administració i la viscositat del fluid no poden superar mai els volums màxims recomanats ni la velocitat d'injecció del bolus. Per a injectar grans volums caldrà repartir-ho en diverses administracions en llocs diferents. Quan el pH sigui massa alt (>8) o massa baix (<4,5) caldrà diluir-ho en solució salina per a evitar efectes irritants.la solució a administrar haurà d'estar atemperada (temperatura ambient o corporal) per a evitar el dolor produït en injectar substàncies fredes. La pell cal que es netegi amb una solució desinfectant (povidona iodada o clorhexidina) per a evitar infeccions però no de forma excessiva per tal de no produir cap irritació o eliminació de flora bacteriana.
Les recomanacions per a les administracions intracerebrals es descriuen en l'aparta dedicat a l'estereotàxia.
Les principals vies són
- intradèrmica (i.d).
- subcutània (s.c): és la més senzilla i tolerada Permet administrar volums relativament grans però les substàncies s’absorbeixen de forma relativament lenta.
- intramuscular (i.m): cal aspirar abans d'injectar per tal de comprovar que no flueix sang per l'agulla (si és així caldrà injectar en un altre punt). No permet un volum gaire gran, per tant en molts casos caldrà injectar en diferents punts o buscar una via alternativa.
- intraperitoneal (i.p): molt habitual en rosegadors en els que l'accés i.v o i.m es difícil o inadequada. S'ha d'anar amb compte per tal d'evitar lesions derivades de la injecció (peritonitis, lesió hepàtica...). En cas d'administracions repetides cal alternar en cada punxada el flanc on es realitza l'administració.
- intravenosa (i.v): els fàrmacs produeixen efectes ràpids i potents i permet injectar grans volums i baixes dosis, així com administrar substàncies amb un pH o una osmolaritat força desviats dels fisiològics. Per a administracions repetides i pròximes en el temps caldrà fixar un catèter, el qual s'haurà de supervisar periòdicament per a mantenir-lo en condicions òptimes.
Tòpica i inhalatòria
- En l'administració tòpica (normalment emprada per a exercir una acció local), la superfície sobre la que s'aplica la substància (solució o crema) haurà de estar convenientment rasurada. En alguns casos pot ser útil l'aplicació de cremes depilatòries. En funció del tipus d'animal caldrà considerar mesures de restricció física adequades.
- Caldrà vigilar la possible irritació de la pell o mucoses.
- La via inhalatòria requereix de mascaretes o vaporitzadors adaptats a cada espècie animal per a controlar una correcta dosificació.
*Segons la via a administrar i l'espècie animal
Extracció de sang
Al següent enllaç es detallen unes recomanacions per a procediments que impliquin extracció de sang, així com una taula amb els volums de sang i llocs habituals de punxada segons les espècies. Alguns d'aquests criteris generals són:
*Aquí podeu trobar més informació i vídeos d’interès en aquest àmbit
Procediments in vitro
S’entén per procediments in vitro aquells en els que l'única manipulació dels animals és el seu sacrifici mitjançant mètodes eutanàsics humanitaris.
A l'hora de realitzar un procediment d'aquest tipus cal tenir en compte les següents consideracions.
Tumors en rosegadors
Tots procediments en els quals s'indueixin neoplàsies de forma experimental, han de definir els criteris de punt final (end points); conjunt de condicions sota les quals els animals afectats seran eutanasiats. Alguns d'aquests criteris generals són:
- que el pes del tumor fos superior al 10% del pes de l'animal. Atès que en alguns casos, per exemple segons la forma del tumor, es difícil calcular el seu pes caldrà definir en el formulari del corresponent procediment com es monitoritzarà el pes del tumor i quines mesures s'adoptaran en excedir-se aquests límits.
- que el tumor ulceres abans d'arribar a aquest pes.
- en alguns estudis pot ser que, sigui pel propi tumor o pel propi disseny experimental (per exemple procediments que impliquin teràpia antitumoral) es produeixi una pèrdua accentuada de pes. En aquests casos, un criteri de punt final seria la pèrdua d'un 15-20% de pes o bé la disminució d'un 15-20% en el guany de pes en animals en període de creixement.
- alguns tumors poden interferir en el correcte funcionament d'alguns òrgans vitals, especialment en aquells que tenen implicació amb una correcta nutrició ( impossibilitat de desplaçar-se per a aconseguir menjar o aigua, impossibilitat de deglutir...). En aquests casos, si no es possible corregir-ho, caldria eutanasiar els animals independentment del pes del tumor o de l'animal.
Els animals amb tumors induïts han de ser supervisats diàriament pel personal que participa en el procediment.
Eutanàsia (agents i mètodes)
Els criteris primordials per a l'eutanàsia, en termes de benestar, són que el mètode no sigui dolorós, assoleixi una ràpida inconsciència i mort, requereixi mínima immobilització, eviti l'excitament, sigui apropiat per a l'edat, l'espècie i la salut de l'animal, minimitzi la por i l'estrès de l'animal, sigui fiable, reproduïble, irreversible, senzill d'administrar (si és possible en dosis baixes) i segur pel personal. En la mesura del possible caldrà que sigui estèticament acceptable pel personal.
Al Decret 214/1997 (Capítol 9, art.28c) indica que és funció dels comitès ètics d'experimentació animal, controlar que s'utilitzen mètodes eutanàsics humanitaris.
Recomanacions per a l'eutanàsia dels animals d'experimentació.
Anàlisi estadística
El Decret 214/1997 (Capítol 9, art.28a) indica que és funció dels comitès ètics d'experimentació animal, informar de la possibilitat d'assolir conclusions vàlides amb el menor nombre possible d'animals.
El Servei d’Estadística Aplicada (SEA), que és una Unitat Tecnològica dels Serveis Cientificotècnics de la UAB, proporciona consultoria especialitzada en l’àmbit de l’anàlisi de dades.