L'emprenedoria femenina assoleix pràcticament la paritat a Catalunya, però encara afronta barreres per créixer

L'emprenedoria femenina a Catalunya ha fet un salt significatiu en els darrers anys. Segons les dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) Catalunya, la taxa d'activitat emprenedora de les dones ha arribat al 9,6%, pràcticament igualant la dels homes i situant-se per sobre de la mitjana europea, del 7,9%. Tot i aquest avenç, les iniciatives liderades per dones continuen trobant més dificultats per consolidar-se i créixer, especialment pel que fa a l'accés al finançament, les xarxes de contactes i la conciliació.

Aquest ha estat un dels principals missatges de la cinquena edició de la jornada «Ciència i emprenedoria en femení», celebrada el 22 d'octubre a l'Escola d'Enginyeria de la UAB, en el marc de la Setmana de la Innovació de la UAB. Sota el lema «Camins que inspiren: dones que lideren en ciència i innovació», la trobada ha reunit estudiants, investigadores i emprenedores per compartir experiències i reflexionar sobre els reptes que encara condicionen el lideratge femení en la ciència i l'empresa.

La vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB i directora del Parc de Recerca UAB, Rosa Maria Sebastián, ha destacat durant la inauguració la importància de donar visibilitat a les dones que lideren projectes científics i empresarials i de generar espais de connexió i suport mutu. «Jornades com aquestes ens serveixen per posar referents, per fer-nos visibles», ha afirmat, tot reivindicant la necessitat que les dones facin el pas per assumir càrrecs de responsabilitat i liderar projectes de recerca i innovació.

Comunicar la ciència i superar les barreres invisibles

La jornada ha començat amb la conferència d'Elisabet Prats, investigadora de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC) i divulgadora científica, que ha reivindicat la importància de tota la recerca, fins i tot aquella que inicialment pot semblar poc útil o allunyada de les necessitats de la societat.

A través d'exemples de descobriments científics que han acabat tenint aplicacions inesperades, Prats ha mostrat com la recerca bàsica i l'aplicada es complementen i poden donar lloc a noves tecnologies. Entre altres casos, ha explicat com els primers experiments amb grafè han permès desenvolupar sensors amb aplicacions biomèdiques, una línia en què treballa el seu grup de recerca.

La investigadora també ha posat l'accent en la necessitat de comunicar la ciència i reconèixer el valor del coneixement propi. En aquest sentit, ha relacionat l'emprenedoria amb la valentia d'impulsar noves idees i ha advertit de com la síndrome de la impostora pot dificultar que les dones facin visibles les seves capacitats i els seus assoliments. Per superar aquestes barreres, ha reivindicat la importància de comptar amb xarxes de suport i referents.

El repte ja no és només que les dones emprenguin, sinó que les seves empreses creixin

Un dels moments destacats de la jornada ha estat la presentació de les dades del GEM Catalunya a càrrec de Carlos Guallarte, professor del Departament d'Empresa de la UAB i director del GEM Catalunya.

Guallarte ha explicat que la taxa d'emprenedoria femenina ha crescut gairebé tres punts percentuals en els darrers tres anys, impulsada especialment per les dones d'entre 18 i 34 anys. Aquesta evolució ha permès assolir pràcticament la paritat amb els homes en les iniciatives emprenedores de fins a tres anys i mig d'activitat.

Tanmateix, ha advertit que les diferències de gènere es fan més evidents en les fases posteriors, quan els projectes han de consolidar-se i créixer. Segons ha explicat, les dones acostumen a impulsar iniciatives més petites i amb un creixement més prudent, una circumstància que no respon necessàriament a una menor ambició, sinó a les condicions que afronten.

Entre els principals obstacles, ha identificat l'accés al finançament per fer créixer els negocis, la manca de xarxes de contactes i referents, i les dificultats per conciliar. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de transformar el talent científic, tecnològic i emprenedor femení en empreses amb capacitat de creixement.

Emprendre en femení

La taula rodona «Camins que inspiren: pros i contres d'emprendre», moderada per Clara Llensa, ha reunit quatre professionals amb trajectòries diverses: Verónica Jiménez, investigadora de la UAB i cofundadora de les spin-offs Telomere Therapeutics i Tramontane Therapeutics; Ana Oropesa, enginyera especialitzada en dades i intel·ligència artificial; Ester Pino, fundadora d'Esterytelling; i Neus Arqués, escriptora i especialista en visibilitat femenina.

Les participants han coincidit a destacar la satisfacció de poder desenvolupar projectes propis i treballar en iniciatives amb sentit, però també han compartit les dificultats que comporta emprendre, des de la incertesa econòmica fins a la responsabilitat de gestionar equips i aconseguir finançament.

Neus Arqués ha aportat una visió especialment crítica sobre l'experiència emprenedora. Després de quinze anys al capdavant d'una empresa, ha reconegut que la responsabilitat sobre les persones que en formaven part va ser un dels aspectes més difícils de gestionar. També ha reflexionat sobre les barreres invisibles que limiten les trajectòries professionals de les dones, des dels horaris de les reunions fins a la síndrome de la impostora.

La conciliació i la maternitat han estat altres temes centrals del debat. Ester Pino ha compartit com, durant anys, va haver de compaginar les exigències de la seva carrera professional amb la criança dels seus tres fills, una experiència que la va portar a ajornar el moment d'emprendre. Les participants també han debatut sobre la necessitat de superar els estereotips de gènere en el lideratge i de construir entorns professionals que valorin les capacitats de les persones més enllà del seu gènere.

Des de l'àmbit de la recerca biomèdica, Verónica Jiménez ha explicat les dificultats de convertir una tecnologia desenvolupada al laboratori en un projecte empresarial viable. La seva experiència ha posat de manifest la importància de protegir els resultats de recerca, disposar de formació en emprenedoria i construir una xarxa de contactes que faciliti l'accés als inversors. En el seu cas, la creació d'una spin-off va permetre avançar en el desenvolupament d'una tecnologia biomèdica i facilitar-ne la transferència.

La conversa també ha abordat els biaixos de gènere en la intel·ligència artificial. Ana Oropesa ha advertit que molts sistemes s'han entrenat amb dades que reprodueixen visions i patrons masculins, i ha defensat la necessitat de tenir en compte la diversitat a l'hora de desenvolupar i utilitzar aquestes eines.

Quatre projectes que exemplifiquen el talent emprenedor femení de la UAB

La jornada ha dedicat el darrer bloc a presentar quatre iniciatives innovadores liderades per dones vinculades a l'ecosistema emprenedor de la UAB, que han mostrat com el coneixement científic i tecnològic es pot transformar en solucions a necessitats concretes.

Ubra Health, presentat per Natalie Akierman, desenvolupa un sostenidor intel·ligent equipat amb sensors per contribuir a la detecció precoç del càncer de mama. La tecnologia vol oferir una alternativa còmoda, no invasiva i sense radiació que permeti recollir dades de manera continuada i detectar possibles canvis en el teixit mamari. El projecte es troba en fase de desenvolupament del prototip final i prepara un estudi pilot per avançar en la seva validació clínica.

MONQAI, impulsat per Mariela Quesada, és una plataforma basada en intel·ligència artificial que busca millorar la gestió dels assajos clínics als hospitals. A partir de l'anàlisi dels protocols, l'eina permet avaluar-ne la complexitat, identificar punts crítics i anticipar les necessitats organitzatives i assistencials, amb l'objectiu de facilitar una planificació més eficient dels estudis.

Pit3D, presentat per Àngels Pla, desenvolupa pròtesis externes de mama personalitzades mitjançant escaneig i impressió 3D per a dones que han patit una mastectomia. El projecte, sorgit de les necessitats detectades en l'atenció a pacients amb càncer de mama, ha desenvolupat una pròtesi de silicona que s'adapta tant a la forma del pit com a la cicatriu de cada dona, amb l'objectiu de millorar-ne la comoditat i la qualitat de vida. Segons ha explicat Pla, el projecte ja ha fet el salt a la creació d'empresa i ha començat a comercialitzar el producte.

Finalment, Lainapp, presentada per la seva cofundadora i CTO, Ariana Calleja, aplica la tecnologia a la gestió de grans esdeveniments i festivals. La plataforma utilitza dades dels dispositius mòbils i la participació dels assistents per analitzar els fluxos i la concentració de persones als recintes. El projecte va néixer a partir d'un repte plantejat en el marc de la col·laboració entre la UAB i el Festival Cruïlla i ja ha realitzat una prova pilot en aquest esdeveniment.

Una ciència i una innovació que incorporin la perspectiva de gènere

La secretària general de la UAB i responsable de les polítiques d'igualtat de la Universitat, Esther Zapater, ha tancat la jornada reivindicant que el talent femení és indispensable per a una ciència de qualitat i amb impacte social.

Zapater ha identificat tres grans reptes: atreure i retenir el talent femení, evitant que les investigadores abandonin la carrera acadèmica o renunciïn a emprendre; promoure el lideratge de les dones en la transferència de coneixement, per impedir que les spin-offs i start-ups reprodueixin els biaixos del món empresarial; i incorporar la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i la innovació.