La UAB dona el tret de sortida al curs universitari amb la cultura catalana com a protagonista

La UAB ha acollit aquest divendres, 2 d’octubre, l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2026-2027 del sistema universitari català. La cerimònia, celebrada a la Sala d’Actes del Rectorat, s’ha iniciat amb una actuació del grup de bastoners de la UAB Escuradents. La inauguració ha aplegat representants de l’àmbit universitari i ha tingut com a eix central la conferència «Veure l’elefant sencer: la cultura catalana a Nord-Amèrica», pronunciada per la traductora Mary Ann Newman.

L’acte, que ha esta presidit pel rector de la UAB, Javier Lafuente, i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha començat amb la benvinguda d’Elisabet Carnicé, presentadora i exalumna de la UAB, que ha donat pas a un minut de silenci en homenatge als exrectors Carles Solà i Antoni Serra Ramoneda, que ens han deixat aquest 2026.

Preservar el llegat de Carles Solà i Antoni Serra Ramoneda

Justament la intervenció de Javier Lafuente s'ha iniciat amb unes paraules sobre Carles Solà i Antoni Serra Ramoneda: «la millor manera d’honorar la memòria de tots dos és preservar el seu llegat i continuar treballant per una universitat acadèmicament exigent, oberta al món, compromesa amb el país i al servei de la societat». Així mateix, ha assegurat «que l’exemple i el compromís d’aquests estimats professors continuaran inspirant-nos en la tasca col·lectiva que avui reprenem».

El rector de la UAB ha reivindicat el valor del coneixement com a pilar fonamental de progrés i com a element cabdal per avançar «cap a una societat més justa i democràtica» i ha assenyalat que «els canvis socials i demogràfics, les desigualtats persistents, les tensions geopolítiques, la crisi climàtica i la irrupció de noves tecnologies són desafiaments per a les universitats perquè, més enllà de la nostra funció fonamental de crear, transmetre i transferir coneixement, les universitats hem de contribuir activament a donar resposta als grans reptes col·lectius del nostre temps».

El rector ha recordat que la universitat, com a servei públic, contribueix a fer «una societat més justa que garanteixi que el talent, l’esforç i la vocació siguin els factors que determinen les oportunitats de cada persona», però que és imprescindible «disposar d’un model de finançament que garanteixi prou recursos per planificar amb visió de futur». I ha anunciat que treballen amb el Departament de Recerca i Universitats en un model de finançament basat en un contracte programa entre les universitats i l’Administració: «un model amb una clara rendició de comptes que incorpori, alhora, les singularitats de cada universitat». En aquest sentit, «Govern i universitats compartim l’objectiu d’enfortir el sistema universitari català per afrontar amb garanties els reptes presents i futurs de país», ha finalitzat Lafuente.

"Un model de finançament sostenible"

Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha afirmat que el Govern acompanyarà les universitats, davant dels reptes de futur, "garantint recursos i dotant-les d'un model de finançament sostenible", i ha afegit que “el gran repte de les universitats serà canviar per no perdre la seva essència i incorporar la tecnologia sense renunciar a l'humanisme".

En la seva intervenció, la presidenta del Consell Social de la UAB, Tania Nadal, ha defensat una universitat “arrelada al seu territori, però oberta al món”, capaç de generar coneixement i posar-lo al servei de la societat. En aquest sentit, ha subratllat que el futur de la universitat està estretament vinculat al futur del país i ha insistit en la necessitat que el reconeixement social de la universitat tingui també una traducció pressupostària. “Ens cal un model de finançament que respongui a les necessitats reals de les universitats i del país i que permeti planificar a mitjà i llarg termini”, ha afirmat. 

Nadal també ha situat les persones al centre de la transformació universitària i ha fet referència als nous reptes que plantegen la digitalització i la intel·ligència artificial. Ha remarcat que aquestes tecnologies estan canviant la manera d’accedir al coneixement i obliguen a repensar tant l’aprenentatge com el valor de l’experiència universitària. En aquest context, ha defensat l’aula com un espai per interpretar, contrastar i qüestionar la informació, i per reforçar el pensament crític i la construcció compartida del coneixement. 

La presidenta del Consell Social ha incidit especialment en la dimensió ètica i de governança de la intel·ligència artificial: “La universitat té un paper que va més enllà de formar bons professionals. Té també la responsabilitat de formar persones capaces d’entendre les conseqüències de la tecnologia, de qüestionar-la quan calgui i de participar en la seva governança amb criteris ètics i de responsabilitat social”.

Per la seva banda, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha assenyalat, en el seu parlament que "infraestructures científiques com el Parc de l'Alba situen Catalunya en el mapa mundial de la innovació, i la UAB és el cor bategant d'aquest ecosistema".

La conferència de Mary Ann Newman

Abans dels parlaments, la traductora Mary Ann Newman ha pronunciat la lliçó inaugural, en què ha fet un repàs a l'empremta catalana a Nova York al llarg de la història. Ha destacat que convé pensar d’una altra manera la projecció cultural: «explicar als americans què en tenen, de catalans, i explicar als catalans què han deixat a Amèrica».

Per a aquesta diplomàtica cultural, «en un moment de tanta hostilitat cap a la immigració, això pot ser un bàlsam. Però sobretot és una visibilització. Al cap dels anys, ajudar a fer visible allò amagat, estudiar l’amplitud i la complexitat de l’empremta catalana a l’Amèrica del Nord i entendre la immigració com a transmissora de patrimoni cultural potser és, al capdavall, la contribució més rica que puc fer com a traductora i mitjancera de la cultura catalana».

Memòria del curs i lliurament de les distincions Jaume Vicens Vives

Durant la cerimònia la secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha presentat un vídeo amb la memòria del curs 2025-2026.

També s’han lliurat les distincions Jaume Vicens Vives, que atorga la Generalitat a professors i projectes d’universitats catalanes per la seva qualitat docent, i les mencions M. Encarna Sanahuja a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària. Entre les iniciatives distingides hi ha el grup de recerca Antígona de la UAB.

Les distincions Jaume Vicens Vives han reconegut tres professors i tres projectes col·lectius d’universitats catalanes. Els premis individuals han correspost a Amalia Creus Quinteros, de la UOC; Cristina Petreñas Caballero, de la UdL, i Miquel Àngel Prats Fernández, de la URL. Pel que fa als projectes col·lectius, s’han distingit iniciatives de la UOC, la UIC Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.

La música també ha tingut un paper en la cerimònia, amb dues actuacions del grup Tincatinc, que ha interpretat diverses peces de música tradicional catalana, d'entre les quals han destacat els "garrotins" dedicats al món universitari i educatiu.

El Gaudeamus igitur, interpretat pel Cor de la UAB, ha posat el punt final a la cerimònia. Com a cloenda, els Ganàpies, la colla castellera de la UAB, han fet una actuació i s’ha ofert un refrigeri als assistents amb productes típics catalans.