Entrevista a Alicia Bosch, presidenta de la Comissió Universitat, Societat i Empresa de la UAB sobre la universitat i el seu territori

Amb una sòlida trajectòria empresarial i institucional, Alicia Bosch és llicenciada en Dret per la UAB, presidenta del Centre Metal·lúrgic de Sabadell i gerent de l’empresa familiar Muelles y Resortes Bosch. En aquesta entrevista reflexiona sobre el paper clau de la UAB per enfortir el teixit socioeconòmic del territori i les oportunitats que sorgeixen quan el món acadèmic i empresarial treballen plegats. 

Coneixerem el seu recorregut, els objectius estratègics de la CUSE i les seves propostes per apropar encara més la universitat al territori, amb accions que vagin més enllà de la teoria i tinguin un retorn tangible i útil per al conjunt de la societat. 

 1. Trajectòria personal i professional 

Tens una llarga trajectòria vinculada al món empresarial i institucional. Com resumiries el teu recorregut i els moments clau que t’han portat fins aquí? 

Des de ben jove vaig estar vinculada a entitats com la Jove Cambra i altres associacions. Això que va començar com un interès personal em va portar a implicar-me en iniciatives col·lectives i, amb el temps, vincular-ho amb el món sectorial empresarial. Em vaig llicenciar en Dret per la UAB i durant un temps vaig exercir d’advocada, però finalment vaig incorporar-me a la direcció de l’empresa familiar del sector metal·lúrgic. 

Com explicava, fa més de vint anys que estic implicada en el món de les organitzacions empresarials, primer com a membre i després assumint responsabilitats en els diferents òrgans de govern. Això m'ha permès tenir una mirada àmplia, des del Vallès fins a l’àmbit estatal.  

Com vas arribar a vincular-te amb l'equip del Consell Social de la UAB? 

Sempre he estat vinculada a la UAB perquè en soc Alumni. Encara que pel que fa a la meva incorporació al Consell Social, tot va començar quan participava amb el projecte Fundació Impulsa, on vaig coincidir amb l’actual presidenta del Consell Social, Tania Nadal.  

Donada la meva connexió entre el sector empresarial i la universitat, la Tania Nadal, fa tres anys – quan va agafar el relleu del Gabriel Masfurroll a la presidència –  va proposar-me formar part del Consell Social i presidir l’actual Comissó Universitat, Societat i Empresa. 

2. La Comissió Universitat, Societat i Empresa (CUSE) i el seu funcionament 

Presideixes la Comissió Universitat, Societat i Empresa (CUSE). Per aquelles persones que no la coneixen, ens pots explicar breument què és i quines funcions té dins del Consell Social? 

La comissió que presideixo és fruit de la fusió de dues comissions anteriors, la Comissió Universitat – Societat i la Comissió Universitat - Empresa. El principal objectiu de la CUSE és actuar com a pont entre la universitat i el territori, especialment amb el teixit econòmic i social que l’envolta. Sempre diem que volem ser "enginyers de ponts i camins", perquè creiem que cal construir complicitats reals. 

Des de la comissió, llencem convocatòries obertes a tota la comunitat universitària per detectar projectes innovadors, trangressors i estratègics. No actuem com a patrocinadors, sinó com a impulsors: volem ser una llançadora que ajuda a posar en marxa iniciatives que després poden créixer de manera autònoma. Apostem per projectes amb mirada de territori i que promoguin la transversalitat entre disciplines dintre de l’esfera UAB o àrees del coneixement i, que a més, puguin ser complementaris entre ells. 

Quina és la visió de la comissió respecte al paper que ha de jugar la UAB en el desenvolupament del territori? 

Creiem fermament que la UAB pot ser un espai d’innovació i de proves pilot útils per al teixit empresarial. Ens agradaria que les empreses del territori veiessin el campus com un aliat natural on experimentar, col·laborar i créixer. Un bon exemple és tot allò relacionat amb un campus intel·ligent, que el seu principal objectiu és consolidar la UAB com un ecosistema d’innovació aplicada que doti a la comunitat UAB i als agents col·laboradors (empreses i administracions) de les veritables eines de gestió d’un campus eficient i sostenible. Així mateix, esdevenir un laboratori viu per a projectes de digitalització, mobilitat o intel·ligència artificial, entre altres. 

Volem que el territori conegui tot el que pot oferir la universitat en transferència de tecnologia i coneixement, així com les PIMEs s’hi sentin incloses. Tot mirant a les necessitats de la societat i de l’ecosistema universitari perquè se’n pugui beneficiar d’aquestes col·laboracions. 

I això és amb el que ens dona suport el Parc de Recerca de la UAB, que actua com a pal de paller en aquest sentit, i ens ajuda a connectar i reconèixer les necessitats de les empreses de l’entorn. Però hem de continuar treballant per enfortir aquesta via de doble direcció. Quan es connecten els punts forts del sector públic i privat, els resultats beneficien a tothom. 

Com a presidenta, però també com a ciutadana, com t’agradaria que es transmetés al territori? 

M’agradaria que el territori percebi la universitat i en especial la UAB, com un aliat natural, un espai de col·laboració real amb l’empresa i la societat i que, si hi ha un repte, projecte o innovació es pensi amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan aconseguim establir ponts sòlids entre el sector públic i el privat, i unim els punts forts de cadascun, el resultat és un benefici compartit. El territori pot —i ha de— aprofitar molt més aquest potencial. 

La transferència de coneixement no hauria de quedar-se en l’àmbit acadèmic, sinó que ha de baixar al terreny, arribar a les empreses i, en definitiva, impactar en la ciutadania. Una societat on la innovació i la tecnologia es tradueixen en projectes reals és una societat més cohesionada, amb menys desigualtats i més benestar col·lectiu. 

3. Relació amb el teixit empresarial 

En els darrers anys, més de 70 empreses vinculades a la UAB han participat en accions de col·laboració. Com valoreu aquest vincle i com creieu que es pot enfortir encara més des del Consell Social? 

Aquestes col·laboracions són molt valuoses i cada cop més diverses. Tenim figures com els doctorats industrials o iniciatives com la Setmana de la Innovació, que va néixer des de la CUSE i que avui ja té entitat pròpia. 

També és clau continuar explorant fórmules per reforçar el sentiment de pertinença entre l’alumnat i el món empresarial. Ens interessa que l’estudiantat que ha col·laborat puntualment amb empreses pugui mantenir vincles a llarg termini, tant en l’àmbit professional com  a agents de canvi. 

Al Consell Social, i especialment des de la CUSE, seguim treballant per fer créixer aquesta xarxa, per naturalitzar les sinergies entre universitat, territori i empresa. És una carrera de fons, però cada pas que fem genera noves oportunitats. 

Quin tipus d’oportunitats genera aquesta relació entre universitat i empreses per a la gent jove del territori, especialment en clau de formació, inserció o emprenedoria? 

Si aconseguim connectar de manera efectiva la UAB amb el teixit econòmic del territori, l’estudiantat hi pot trobar moltes oportunitats: pràctiques, inserció laboral, iniciatives emprenedores... Cal perdre la por al món empresarial. Trencar tòpics. Les empreses també necessiten talent jove i, si el retenim al territori, hi ha un retorn molt positiu. 

Un teixit industrial fort genera llocs de treball més qualificats, salaris més competitius i estabilitat. I allà on hi ha talent, hi ha innovació. La universitat hi té molt a dir. La pandèmia ens ho va evidenciar: les zones amb ecosistemes industrials sòlids van resistir millor. Cal que l’estudiantat ho vegi com una oportunitat, no com una amenaça. 

4. Visió estratègica 

Com a presidenta de la CUSE, quina mirada estratègica t’agradaria aportar i/o canviar al territori a través del Consell Social en els pròxims 5 o 10 anys?  

Els grans reptes que tenim com a societat, com la sostenibilitat, ja són abordats des de moltes empreses, especialment en sectors com la metal·lúrgia o el tèxtil, que fa anys que treballen amb criteris d’economia circular. 

Per això cal que la universitat també s’adeqüi a aquests nous temps. Les microcredencials o itineraris formatius flexibles són eines que hem d’impulsar. La UAB hauria d’anar un pas endavant i ajudar a marcar les tendències del territori. I això implica també reflexionar sobre quin és el model d’ensenyament o d’universitat cap on hem d’anar, fet que pot acompanyar l’evolució de les professions del futur. 

El campus pot esdevenir un veritable campus virtual, i la intel·ligència artificial hi tindrà un paper central. Hem de cuidar el talent, i si marxa, que torni amb més força i visió global. Això ens farà més forts com a societat. 

Quin missatge voldries adreçar a la comunitat universitària i als agents econòmics i socials del territori? 

La nostra obsessió és continuar construint ponts de doble direcció. Volem contribuir a fer visible el gran potencial de la universitat i, alhora, escoltar les necessitats del territori i de la societat. El nostre objectiu és millorar la comunicació entre agents perquè el talent i la innovació que hi ha a la UAB siguin reconeguts i aprofitats per transformar el nostre entorn. 

També cal agilitzar la presa de decisions i revisar certes inèrcies administratives que poden frenar aquest intercanvi. Cal una comunicació fluida, natural i compartida. Treballem perquè universitat, empresa i societat avancin conjuntament cap a un futur millor.