Josep Lladós: "La universitat és un motor de transformació social i un pont entre el coneixement i el benestar col·lectiu"

El Consell Social de la UAB impulsa una secció d’entrevistes per donar visibilitat a actors implicats del Consell Social, la UAB i el seu campus que tenen una opinió i contribueixen a reforçar el vincle entre la universitat i la societat, posant en valor el seu impacte al territori.

Al llarg de la seva carrera, Josep Lladós ha combinat la recerca puntera amb la transferència tecnològica, la formació de nous talents i la col·laboració amb institucions i empreses. En aquesta entrevista, ens parla del seu recorregut professional, del paper estratègic del CVC dins la UAB, dels reptes que planteja la IA al territori i del paper fonamental que juga la universitat per construir una societat més justa, inclusiva i basada en el coneixement.

Dr. Lladós, ha desenvolupat una carrera destacada en l’àmbit de la visió per computador i la intel·ligència artificial. Quins han estat els moments clau del seu recorregut professional? 

El primer moment destacat seria quan vaig entrar a fer un doctorat a la UAB l’any 1991. Jo havia acabat la carrera d’informàtica a la UPC, i vaig rebre una carta oferint places de professor ajudant, amb possibilitat de fer la tesi. Aquí va començar tot. La finalització del doctorat l’any 1997 també és un punt important. La creació del CVC, on he desenvolupat la meva carrera, que vaig viure al final del meu doctorat. Un altre moment destacat, per l’aprenentatge que va suposar va ser la creació d’una spin off, Icar Vision Systems, l’any 2021. 

Què el va portar a especialitzar-se en el reconeixement de documents i les humanitats digitals? 

La dedicació a l’anàlisi de documents va ser per atzar. Quan vaig entrar a fer el doctorat, érem dos estudiants per dos temes/directors, i es va decidir a cara o creu qui feia què. Tanmateix, el tema em va agradar des del començament i és la comunitat científica en la que m’he mogut a nivell internacional. L’àmbit de les humanitats digitals va venir després per diverses oportunitats de projectes. En concret, una col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat (Sots direcció d’arxius), i també un projecte europeu en col·laboració amb el Centre d’Estudis Demogràfics. 

Per aquelles persones que no coneixen la tasca que es realitza al CVC, ens podries fer 5 cèntims de les principals línies de recerca? 

La visió artificial és una tecnologia molt transversal, és la intel·ligència artificial de les imatges. Al CVC hi ha diverses línies de recerca, moltes elles relacionades amb àmbits d’aplicació. Entre d’altres, tenim la línia de conducció autònoma, imatge mèdica, sistemes combinats de visió i llenguatge, visió i neurociència, models de color en imatges, visió multiespectral, reconeixement de documents, etc. 

Quin paper estratègic juga el CVC dins l’entorn de recerca i innovació de la UAB, i com contribueix aquesta connexió a impulsar els seus projectes i col·laboracions? 

El CVC és un centre molt integrat en l’ecosistema de la UAB. El fet que la majoria del personal investigador del CVC és de la UAB, ajuda a establir sinèrgies. El posicionament del CVC com a referent en l’àmbit de la IA, i també el model de recerca i transferència, amb una forta col·laboració industrial, ha projectat la UAB en l’àmbit de les enginyeries. Per altra banda, el CVC també es beneficia de l’entorn UAB, no només per a la seva projecció, sinó per facilitat aliances amb altres entitats del campus o del territori. L’entorn UAB ha sigut prolífic en producció en IA, així com en formació, gràcies a aquestes sinèrgies. Un exemple clar, en podríem mencionar diversos, de guany mutu és el projecte del vehicle autònom al campus, convertit en un laboratori. 

Vivim en un moment de transformacions profundes vinculades a la digitalització i la IA. Quins creu que són els principals reptes que tenim al territori en aquest àmbit? 

La IA no ha nascut fa dos dies, utilitzem IA en la nostra vida quotidiana des de fa tems (sistemes de diagnòstic en salut, navegadors en planifiquen rutes de conducció, sistemes financers que monitoritzen transaccions, traductors automàtics, etc.). Per altra banda, en els darrers anys ha esdevingut una revolució provocada per l’avenç en els models de xarxes neuronals. Això ha obert un ventall de noves aplicacions. Els repte és que aquesta tecnologia es converteixi en benestar per al territori, que arribi a la ciutadania de manera igualitària. Que la IA s’utilitzi respectant els principis ètics, sense biaixos, de manera fiable i segura per a les persones. 

Des del CVC heu impulsat projectes amb aplicació directa a sectors com la salut, el patrimoni, la mobilitat o la indústria. Ens pot compartir algun cas que reflecteixi aquest impacte? 

En salut, s’ha treballat amb la majoria d’hospitals públics de l’entorn. Com per exemple, la línia d’anàlisi d’imatge endoscòpica, que es va iniciar amb una col·laboració amb una empresa que va finançar diverses tesis doctorals, que després van donar lloc a patents. Actualment, s’està treballant per a la creació d’una nova spin off basada en una tecnologia d’anàlisi de neuroimatge per assistir a intervencions de cervell. En patrimoni, durant diversos anys s’ha treballat en el reconeixement d’arxius històrics de població, amb models de participació ciutadana, construint la metàfora de la xarxa social històrica. En mobilitat, s’ha desenvolupat el simulador CARLA, guanyador del Premi Nacional de Recerca a la col·laboració público-privada, i actualment es disposa d’un vehicle autònom que circula pel campus. L’àmbit industrial és probablement el més tradicional, i s’han fet diversos projectes que han ajudat a pimes catalanes a innovar (col·laboracions amb més de 100 empreses). 

Quines accions, aliances o eines considera clau per reforçar el vincle entre la universitat i la societat i avançar conjuntament cap a un futur més sostenible i just? 

Hem de definir canals que connectin la universitat a la societat. Les accions de transferència de coneixement han de ser bidireccionals. Això vol dir que la recerca estigui alineada als reptes socials, promovent recerca transdisciplinària o col·laborativa guiada per missions que abordin problemes com canvi climàtic, salut pública, mobilitat ... És important la divulgació del que es fa a la universitat, fent-la participativa (obrir la universitat a la societat mitjançant tallers, jornades, ciència ciutadana i divulgació). Cal dir que la UAB compta amb l’associació d’Amics de la UAB, el Parc de Recerca i altres organismes que vetllen per enfortir els vincles entre universitat i societat. 

Si pogués transmetre un missatge a la comunitat universitària i al conjunt del territori, quin seria? 

La universitat és més que un espai de formació: és un motor de transformació social, un laboratori d’idees i un pont entre el coneixement i el benestar col·lectiu. Aquí generem coneixement que es converteix en progrés quan impacta a la societat. A més la universitat cohesiona, és un ascensor social que trenca barreres i dona eines perquè tothom construeixi el seu futur. La universitat dinamitza el territori, impulsant l’economia local. Com a comunitat tenim l’oportunitat i el privilegi de liderar el canvi cap a una societat més justa, inclusiva i basada en el coneixement.