Francesc González

Francesc González

Per què vas decidir realitzar un projecte de doctorat al nostre Departament?

Quan vaig començar la carrera de Veterinària, no tenia una idea clara sobre quin camí professional volia seguir. Vaig decidir afrontar-la amb la ment oberta i explorar les diferents opcions que m’oferia. Amb el temps, vaig descobrir que el món de la producció animal era el que més m’atreia, tant per interès personal com per les oportunitats professionals que oferia.

A més, sempre m’havia interessat la investigació, i quan el professor Francisco Pérez em va oferir una beca de col·laboració durant el cinquè curs, no vaig dubtar a acceptar-la. Aquesta experiència em va permetre endinsar-me en el departament, participar en projectes de recerca i conèixer de primera mà com es treballava, a més de realitzar el meu Treball de Fi de Grau.

Vaig veure que fer el doctorat al SNiBA em brindava l’oportunitat de col·laborar directament amb la indústria i d’accedir a moltes sortides laborals que requereixen un alt nivell tècnic. Això va ser clau per prendre la decisió de començar aquesta etapa.

Quins són els teus objectius professionals futurs?

Actualment, treballo com a tècnic d’investigació i nutrició porcina a Qualivet, una empresa especialitzada en solucions nutricionals per a la producció animal. El meu objectiu és continuar treballant per millorar el nivell tècnic del sector porcí i contribuir activament a la transformació tecnològica que s’esdevindrà en els pròxims anys. Aspiro a ajudar a fer del sector porcí un àmbit més eficient, sostenible i responsable, aportant coneixement i innovació.

Quin és el consell per als estudiants potencials?

El doctorat no és simplement una continuació de la carrera de Veterinària; és una opció per a persones inconformistes i amb vocació científica. Més enllà del coneixement tècnic que s’hi adquireix, el doctorat et proporciona eines que et serviran tota la vida: la capacitat d’afrontar reptes, l’autonomia en la resolució de problemes i una gran autoexigència.

Durant aquesta etapa, el suport i la col·laboració amb els companys són essencials, sobretot quan arriben els moments més difícils. No hi ha espai per a l’egoisme ni per a l’autosuficiència, ja que el treball en equip és clau. De fet, un dels aspectes més enriquidors del doctorat és el vincle que es crea amb els companys, una connexió que sovint es manté més enllà de l’etapa acadèmica.